Les caixes van perdre 2.600 milions en operacions dubtoses

BarcelonaLes entitats rescatades amb diners públics van perdre en conjunt 2.600 milions d’euros en operacions dubtoses. Com a exemple, aquesta quantitat és superior al pressupost de la Generalitat d’aquest any en benestar social i família (1.630 milions) més les seves partides en recerca i innovació (442 milions) i polítiques d’ocupació (480 milions).

La xifra de 2.600 milions surt de les anàlisis forenses que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha realitzat sobre les entitats que van rebre diners públics per no desaparèixer. En la seva majoria, aquestes actuacions sota sospita fan referència a cancel·lacions de crèdits dubtosos, a concessions de crèdits fets sense avaluar-ne correctament els riscos.

Tot plegat ho va explicar ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, en la seva compareixença al Congrés de Diputats. Si el dia 16 el FROB anunciava -de nou per boca del responsable econòmic del govern de Mariano Rajoy- que havia enviat a la Fiscalia Anticorrupció 23 operacions irregulars a CatalunyaCaixa (16) i Novacaixagalicia (7) per un valor total de 1.500 milions d’euros, ahir ampliava aquesta xifra total de diners a 2.600 milions si es tenen en compte les 19 causes en què el FROB ja s’ha personat davant la justícia. Les anàlisis, però, segueixen, i podrien fer aflorar nous casos.

De Guindos no va voler precisar quines entitats afecten aquestes noves operacions on s’estan buscant indicis de delicte, però fonts del sector confirmaven a aquest diari que es tracta de 14 actuacions del Banc de València i a cinc més que s’haurien produït entre CatalunyaCaixa, Caja Madrid-Bankia i Novacaixagalicia. Sumant tots els casos, en total l’antiga caixa catalana concentra com a mínim un 40% d’operacions sospitoses i un 34% de diners perduts.

El diari Abc va publicar aquest dilluns que tres de les operacions sospitoses de CatalunyaCaixa fan referència a crèdits amb Vertix Procam, participada per l’empresari Felip Massot.

De Guindos va tornar a insistir ahir en el paper principal de CatalunyaCaixa, antiga caixa catalana comprada pel BBVA després que l’Estat hi invertís prop de 13.000 milions de diner públic, en aquestes operacions sota sospita. Segons va dir, a l’entitat catalana, presidida entre el 2005 i el 2010 per Narcís Serra, s’hi van detectar irregularitats “per imports molt elevats” en hipoteques a particulars que van arribar a ser de 6.000 milions i qüestionen els criteris de concessió de préstec entre el 2004 i el 2007.

Segons el FROB aquesta mala política de riscos justificaria que aquestes carteres arribessin a taxes de morositat “injustificables i molt superiors a la mitjana”, de fins el 70% (quan ara mateix, la morositat a tot el sector financer està situada en el 13,1%). El ministre va explicar que, per fer-li “la vida més fàcil” a la Fiscalia i evitar que es repeteixin situacions “menyspreables”, han intentat que en l’anàlisi realitzada sobre l’entitat quedi clar “si hi va haver o no relaxació de criteris i quin va ser el cost per al contribuent”, recordant que l’entitat catalana “en termes relatius ha rebut més ajudes que Bankia”.

El podi de les males pràctiques

Les 14 operacions sospitoses del Banc de València situen aquesta entitat (que va ser adquirida per la catalana CaixaBank) en un primer pla que en els últims temps s’han repartit Bankia i CatalunyaCaixa.

L’entitat valenciana és als tribunals des que el FROB va acusar l’exconseller delegat, Domingo Parra, dels delictes d’estafa, apropiació indeguda i administració deslleial i de generar un forat de 137 milions. També va acusar el seu soci, Aurelio Izquierdo, que presidia l’entitat, d’haver participat en els fets.

Segons el FROB, tots dos van utilitzar el Banc de València per fer operacions a través de societats instrumentals sense el coneixement del consell d’administració. Una d’aquestes operacions hauria afavorit Fomento Urbano Castellonense, de la família Calabuig, que hauria subornat Parra amb quatre milions d’euros que van anar a parar a una empresa que Parra i Izquierdo compartien. El Banc de València va acabar sent rescatat després de declarar un benefici de 67 milions, quan tenia pèrdues de 4.500 milions.

Des de l’inici de la crisi, l’Estat ha injectat a les entitats financeres espanyoles un total de 60.000 milions amb l’objectiu d’evitar-ne la fallida. Amb dades de finals del 2013, Espanya era el tercer país amb més ajudes públiques a la banca, després del Regne Unit (82.000 milions), Alemanya (64.000 milions) i Irlanda (63.000 milions).

En el sector financer hi ha una certa coincidència respecte a l’encert de no haver deixat que caigués cap banc per dues raons. D’una banda, eren els estalvis dels seus dipositants el que s’hauria perdut i, de l’altra, es va evitar un pànic bancari -les temudes imatges de clients fent cua davant les oficines- que podria haver-se estès a tot el sector i buidar encara més els balanços de les entitats. Aquesta mesura va ser aplicada als Estats Units amb Bear Stearns i després amb AIG, però no amb Lehman Brothers.

La tranquil·litat de De Guindos

Malgrat les dades ofertes ahir i el seguit de casos de corrupció de les últimes setmanes, el ministre d’Economia es va mostrar segur que la corrupció “no és estructural” a Espanya, tot i que sí que va reconèixer “moltíssims errors” i “situacions d’impunitat” durant la bombolla de crèdit immobiliari.

De Guindos, a més, va assegurar que no hi ha va haver targetes opaques com les que van tenir els consellers i directius de Bankia durant una dècada i que el jutge Fernando Andreu està investigant. Precisament aquestes targetes, un mètode de pagament encobert i no comunicat a Hisenda, van rebre un dur atac per part de Mario Fernández, president de Kutxabank, que les va qualificar d’“assalt” i de fet “increïble i absolutament immoral”.