Barcelona no crearà un substitut per al Bread & Butter

BarcelonaA Barcelona els esdeveniments relacionats amb el món de la moda se li escapen de les mans. L’adéu sobtat i prematur del saló Bread & Butter anunciat diumenge és un nou cop a les aspiracions de Barcelona de ser una capital de la moda. Però ni l’Ajuntament ni Fira de Barcelona estan pensant ara a crear un substitut, com van fer amb The Brandery quan Bread & Butter va marxar el 2009, o com la 080, que venia a substituir la passarel·la Gaudí. El forat que deixa ara la fira alemanya no és tan gran -al cap i a la fi, el saló només s’havia anunciat, i no s’havia arribat a organitzar a Barcelona-. I, a més, tant l’Ajuntament com la Fira confien a acabar convencent Karl-Heinz Müller, president del Bread & Butter, perquè torni. “Seguim oberts a col·laborar amb ells en un futur, i volem que ho tinguin molt clar”, afirmava ahir un portaveu de la Fira.

L’organitzador del Bread & Butter va deixar una escletxa per a l’esperança en el comunicat en què informava de la decisió de quedar-se a l’antic aeroport de Tempelhof de Berlín: “En aquest moment no puc confirmar encara si en el futur organitzarem l’esdeveniment a Barcelona, potser com a acte addicional al de Berlín, o quan podria ser exactament. Tal com vaig dir a la meva presentació [quan va anunciar el retorn fallit a Barcelona], potser un esdeveniment a l’estiu a Barcelona és més convenient”.

I l’Ajuntament es va aferrar ahir a aquesta possibilitat. La tinent d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens, va afirmar que seguiran treballant “amb prudència” per poder acollir el saló a l’estiu. Tot i així, Recasens va lamentar els canvis d’opinió “sobtats” de Müller i va assegurar que els seus arguments són “molt confusos”, informa l’ACN. L’organitzador del Bread & Butter va assegurar diumenge que “la majoria” dels “expositors i visitants desitgen que la fira tingui lloc a Berlín” i que “la indústria minoristai la moda s’han mostrat escèptics davant la possibilitat de celebrar l’esdeveniment a Barcelona”.

Però el director del Clúster Català del Tèxtil i la Moda (ACTM), David Garcia, apuntava ahir a una altra possibilitat: que a les empreses no els hagin agradat les dates escollides per a l’esdeveniment de Barcelona, que estava previst que se celebrés entre el 8 i el 10 de gener de l’any que ve. “Eren unes dates horroroses, perquè la majoria d’empreses no tenen llesta la col·lecció fins al dia 15 o 20”, va explicar ahir a l’ARA, després de lamentar la “pèrdua” que suposa no organitzar el saló per a les marques catalanes. Ara, a Berlín, la fira es farà del 19 al 21 de gener. Tot i així, Garcia va considerar que l’adéu és una “decisió empresarial” que cal “respectar”.

Crítiques dels expositors

Quan va anunciar el seu retorn a Barcelona, Müller va deixar entreveure que les pressions del Senat de Berlín havien tingut un impacte en la decisió de tornar a la capital alemanya. Aquestes pressions no han afluixat, perquè el saló ocupa a Berlín un aeroport abandonat, que no té gaires més usos al llarg de l’any. Però, tot i els recels de Recasens sobre els motius del firaire, el cert és que, a la indústria, la decisió de tornar a Barcelona es va viure amb poc entusiasme, sobretot per la falta de coordinació amb els expositors. “Ens vam assabentar per la premsa que tornaven a Barcelona, i això és molt estrany”, va afirmar un expositor al mitjà especialitat en moda Sportswear International poc després de l’anunci. “No tenim cap raó per anar allà [a Barcelona]”, deia un altre.

Müller ja ha entonat un mea culpa : “Sens dubte, farem qualsevol pas de futur de la mà dels nostres expositors”. Però els plats trencats de la falta de coordinació els ha pagat Barcelona.

I no és el primer cop que Barcelona rep una decepció així: primer va ser la passarel·la Gaudí, que va morir el 2006 d’inanició, quan la Generalitat va tallar l’aixeta del finançament per estalviar-se set milions d’euros anuals. Allò va minar la moral del tèxtil, que va deixar de tenir un lloc entre les setmanes de la moda de París, Londres, Nova York, Milà i Madrid -que sí que va mantenir la seva passarel·la, tot i tenir menys projecció que la de Barcelona.

Però, curiosament, Müller va ser l’encarregat aleshores d’aixecar els ànims. Va portar a la ciutat el Bread & Butter, una fira de moda de carrer que havia arrencat a Colònia, que es va traslladar a Berlín i que va situar Barcelona en l’epicentre mundial del prêt-à-porter : amb menys glamur que l’alta costura que representava la Gaudí, però més internacional i amb més capacitat per generar negoci. Aleshores se’l considerava l’esdeveniment de moda més gran d’Europa: un monstre de 900 expositors i 100.000 visitants en l’última edició a Barcelona que convertien la moda de carrer en un espectacle que inundava la ciutat.

També va marxar. Al cap de quatre anys, després d’haver promès fidelitat eterna a la capital catalana i d’haver anunciat la creació d’una -mai materialitzada- setmana europea de la moda, Müller va fuetejar Barcelona amb una nova decepció tèxtil. La segona en menys d’un lustre.

Aleshores, Fira de Barcelona i la Generalitat van presentar a corre-cuita un pla B: The Brandery, una fira a imatge de la que acabava de desertar però que no es va acabar mai d’enlairar i que va acabar desapareixent el 2013, víctima de la falta de fons de les administracions i la poca capacitat d’atracció de marques internacionals. Encara un tercer esdeveniment de moda que se li escapava de les mans a Barcelona.

La marxa del Bread & Butter que es va anunciar aquest cap de setmana és, doncs, la quarta batalla perduda per Barcelona en menys d’una dècada. Però aquesta vegada no hi ha un pla Bsimilar al del 2009. L’experiència fallida de The Brandery ha escarmentat les administracions, que, tot i així, insisteixen: “Tant Fira de Barcelona com la ciutat estan preparats per acollir un esdeveniment de moda de primer nivell”, afirmava ahir el portaveu de la Fira. De moment, s’hauran de conformar amb Denim by Premiere Vision (un saló de roba texana internacional que tornarà a Barcelona al novembre) i amb la passarel·la Gaudí Núvies i el saló Noviaespaña, dedicats a la moda nupcial i que, des d’aquest any, organitza directament la Fira.

La ciutat encara té una cita més amb la moda: la 080 Barcelona Fashion. El certamen va néixer, com The Brandery, per tapar un forat: el que va deixar la passarel·la Gaudí el 2006. I ha seguit creixent gràcies, en part, a l’impuls de Mango i Desigual, tot i que no ha sigut capaç de repetir la repercussió internacional ni l’atracció de grans noms del disseny de moda que va aconseguir la seva predecessora.