Això és el que cobra per hora el Pare Noel

És dijous al matí. Però, tot i ser un dia feiner, el carrer Rogent, al barri del Clot de Barcelona, és ple dels que aprofiten per avançar les compres i omplir la nevera per als àpats en família que els esperen. Falta molt poc per a la primera data clau, la nit de Nadal. Les dues nenes amb cuetes ben tibants que passegen amb l’àvia i el seu gosset ho saben molt bé. Per això, són les primeres a assenyalar ràpidament amb el dit en el moment en què veuen baixar pel carrer un home vestit de vermell, a qui gairebé no se li veuen els ulls darrere unes ulleres rodones i una gran barba blanca. L’acompanya un follet, que porta una gorra verda i carrega una bandolera ben plena de caramels per repartir.

Quan no està de servei, la persona sota el vestit vermell es diu Eudald, i la seva ajudant és la Susana. Ja fa diversos anys que tots dos tenen aquestes dates bloquejades. Si s’acosta el 25 de desembre saben que tenen uns dies de feina assegurada posant-se en la pell dels protagonistes per excel·lència de Nadal. Patges, elfs, follets, fades, Reis d’Orient, Pares i Mares Noels... La Susana es va formar en teatre musical i fa 14 anys que treballa en vacants similars per aquestes dates. També ha interpretat aquest mateix paper i molts d’altres en centres comercials, casinos o, com li toca aquesta vegada, per a associacions de botiguers –ara és l’Eix Clot– que busquen animar els seus compradors. “Soc ballarina i m’agrada més quan són bolos amb espectacle, però d’aquests no en surten tants”, admet. Així i tot, prefereix passejar-se pel barri –aquest any estan geolocalitzats través d’un mapa de la fundació Barcelona Comerç per seguir els passos del Pare Noel– que estar-se tres hores tancada dins d’un centre comercial. “És com una paga extra i la remuneració és correcta”, diu la Susana sobre aquests encàrrecs.

L’Eudald també és actor, però no només. Durant la resta de l’any treballa igualment com a artesà, pallasso o animador, entre moltes altres ocupacions. Cada any sempre pensa que serà l’últim Nadal d’enfundar-se un farcit amb forma de panxa, maquillar-se les galtes de color vermell i posar-se les botes negres, però de moment continua apareixent per aquestes dates amb una petita maleta on porta tot l’indispensable per ajudar el Pare Noel.

“Durant molts anys he fet tot un mes sencer tancat en un centre comercial i era molt més dur. Des del pont de la Puríssima fins a Nadal amb el Pare Noel, i de Nadal fins a Reis, de patge. Tres hores al matí i tres hores a la tarda assegut a la cadira, sense dies de festa”, explica l’Eudald. Reconeix que el que cobra per aquest tipus de feines “no és per anar sobrat”, però que li surt a compte tot i haver de venir expressament des de fora de Barcelona. “Jo no depenc només d’això. Si comptes els dies i les hores que fas, és correcte”, apunta. Quan es transforma, l’Eudald s’ho pren com un “joc” sense guió, en el qual toca improvisar la conversa amb què interroga els nens i nenes que el volen saludar pel carrer i els pregunta per les seves bondats.

¿Com s’omplen vacants com la de l’Eudald o la Susana? Alguns d’aquests ajudants de Nadal arriben a aquestes feines a través d’empreses d’animació que els contracten per dies o per hores, però també dels ajuntaments que organitzen les cavalcades i altres activitats en espais municipals.

Donant un cop d’ull als portals de feina online hi trobem una altra via: les multiserveis. A Saragossa, una companyia externalitzadora busca un rei Baltasar per a un centre comercial. Per vuit dies de feina –són quatre hores al dia, a excepció del 31 de desembre i el 5 de gener, que en són tres– paguen 200 euros. Hi ha un plus de 26 euros si el candidat accepta fer tota la campanya. És a dir, que com a molt cobraran 7,5 euros l’hora. És el mateix que rep en aquest empresa el Pare Noel, amb torn de matí i tarda els caps de setmana i un plus de 30 euros si ocupa el tron tots els dies exigits. A Madrid, una empresa d’esdeveniments també vol contractar un rei Baltasar “simpàtic i responsable” durant tres hores amb un sou de 60 euros nets. A totes les ofertes, el requeriment principal no és tant l’experiència com, precisament, ser capaç de mantenir la il·lusió dels més petits.

La Marta (és un nom fals per garantir el seu anonimat) és actriu i des de fa quatre anys es converteix en un personatge nadalenc durant els actes que organitza un ajuntament metropolità. Fins ara, però, mai l’han contractat amb el règim d’artistes, sinó amb el conveni d’animadors. A banda de fer de presentadora i participar en un petit espectacle i la cavalcada dels Reis, en les primeres edicions també li tocava estar-se durant tres dies a la carpa on Ses Majestats recullen totes les cartes dels infants. “Per a la feina de fer-se fotos no cal un actor, per a això hi podrien posar un tros de cartró”, diu fent broma. El pitjor, admet, era estar-se durant hores a l’aire lliure passant fred, tot i portar una samarreta i unes malles tèrmiques sota el vestit de licra. “Per a mi no era una experiència bona, els primers dies no volien ni fer pauses; jo només necessitava una estona per anar al lavabo o a beure durant les cinc hores que hi era, i algun cop havia sentit una mare queixant-se que agafés l’ampolla d’aigua un moment”, explica la Marta.

Així i tot, amb els anys les condicions han anat millorant. També les econòmiques: va començar cobrant uns 135 euros al dia i aquest any en rebrà 175. “Tot ha anat pujant una miqueta”, assegura. A més, ha aconseguit no haver de tirar caramels durant la cavalcada per evitar-se el mal d’esquena d’ajupir-se a collir-los i els insults d’alguns nens grans (i adults) enfadats perquè no els n’arribaven suficients.

A la Marta li encanta Nadal i, de fet, es descriu com aquell tipus de persona que comença a escoltar els discos de versions de Michael Bublé al novembre. Tot i així, durant la resta de l’any es guanya la vida amb altres feines, com ara fer d’actriu en un parc d’atraccions, o de dobladora.

encara que va començar treballant per a d’altres, l’Antonio ha acabat convertint la seva doble vida en una ocupació per compte propi. Laboralment, és un home orquestra. Ha sigut monitor de menjador i d’extraescolars, professor particular de guitarra, animador en un càmping i en residències d’avis, educador social en un centre de menors, professor de castellà online per a estrangers, director d’un cor... i Pare Noel. Moltes d’aquestes feines les fa en jornada parcial, però combinades li permeten aconseguir un sou “resultón ”. Va ser a finals de l’any passat quan va decidir fer el pas i fundar Ocioedúcate, el seu propi i petit projecte d’esdeveniments infantils per a particulars.

El ritual d’aquest servei nadalenc és el següent: arriba al domicili en qüestió, aparca en un lloc una mica amagat i es canvia dins el cotxe, mentre els adults ja estan avisats d’allunyar les mirades indiscretes de les finestres. Abans de trucar al timbre de la porta, es repeteix sempre la mateixa frase, “alea jacta est ” [La sort ha estat tirada].

A partir d’aquí, ha generat i viscut infinitat d’anècdotes. Com la vegada que un pare li va preguntar si li agradava la festa, mentre deixava un paquet de contingut dubtós dins la seva butxaca en forma d’agraïment. Ell va contestar educadament que preferia un got d’aigua. “La part més complicada és quan s’acaba l’esdeveniment i has de ser molt sigil·lós amb la sortida”, diu. De totes maneres, reconeix que sempre troba la manera de fer una bomba de fum.

L’Antonio és de Valls, però ja ha visitat domicilis a les quatre demarcacions catalanes. A més dels encàrrecs nadalencs, també anima comunions i tot tipus d’actes i espera poder començar a fer-ne també a Madrid. “Ara mateix em sento bé a nivell laboral perquè he tingut un client a nivell estatal i sembla que mantindrem el contacte”, explica esperançat. Prefereix no donar un preu exacte del que cobra per cada actuació, però comparteix una forquilla orientativa d’entre un mínim de 50 euros i un màxim de 200. Quan respon a la trucada de l’Emprenem, l’Antonio ja té l’agenda del 24 de desembre pràcticament plena. Abans que sigui la mitjanit, tres domicilis catalans rebran la seva visita.