Barça
Misc 06/03/2017

D’un accident neix la solució: el Barça troba (i toca) la tecla adequada abans del PSG

L’assimilació de la lesió d’Aleix Vidal i l’ensorrament a París sacsegen la pissarra de Luis Enrique i revitalitzen l’equip amb un nou dibuix que el fa millor

6 min
Luis Enrique ajustant la posició dels seus migcampistes per mirar de contenir un PSG desbocat el dia del 4-0.

BarcelonaMai s’havia revisat tant un partit com el 4-0 del París Saint-Germain. Són moltes les hores que Luis Enrique Martínez i el seu staff s’han passat davant la pantalla d’ordinador, mirant-se amb lupa tots els defectes que va tenir l’actuació del Barça a París i que ha abocat l’equip al precipici d’una remuntada gairebé impossible. Però si s’ha de posar al davant un gairebé és perquè, des d’aquella nit de Sant Valentí, el Barça ha experimentat una millora tan dràstica que dissabte contra el Celta el Camp Nou acomiadava els jugadors amb il·lusió de cara a dimecres. Hi ha confiança i, sobretot, hi ha un pla que s’ha actualitzat per tapar, justament, els forats que van condemnar els blaugranes al Parc dels Prínceps. Dissabte deia Luis Enrique que la revolució tàctica d’aquest mes té a veure, també, amb el fet que s’ha perdut un efectiu, Aleix Vidal, i que l’equip afronta el curs amb un únic lateral dret. Sigui com sigui, els retocs són evidents en l’esquema de joc i els quatre partits que han separat l’anada de la tornada han servit perquè la plantilla consolidés els nous avantatges que té el 3-4-3 amb què s’intentarà capgirar l’eliminatòria.

Connectar millor amb Messi

S’havia d’intentar fer menys incòmodes les recepcions de l’argentí

L’actuació de Messi contra el PSG va ser tan desencertada com la de tot l’equip, però, filant més prim, no va ser per desconnexió de l’argentí, sinó per la manera com el Barça va ser capaç de trobar-lo. Messi va tocar les mateixes pilotes en el terç central (50%) que en l’últim terç de camp i va acabar el partit sense trepitjar l’àrea francesa.

Participació de Messi contra el PSG

Contra el Celta, després de quatre partits des de París, la proporció ja s’havia tombat fins al 73% de participació en el terç d’atac, amb una vintena de pilotes tocades dins de l’àrea.

Participació de Messi contra el Celta

Luis Enrique ha aconseguit multiplicar la participació útil de l’argentí. Ha sigut una feina progressiva: contra el Leganés, la influència de Messi en l’últim terç era del 55%, va créixer fins al 60% davant l’Atlètic de Madrid, contra l’Sporting ja era del 63% i dissabte ja va acabar d’esclatar. Hi té a veure el rival -el Celta concedia més espais a la frontal per a Messi dels que s’espera que permeti Unai Emery dimecres- però neix d’una intenció clara dels tècnics del Barça. “Estem trobant Messi en millors situacions”, reconeixia dissabte Luis Enrique, satisfet. La millora ve perquè se l’ha alliberat del suport a la base i, sobretot, perquè se li garanteixen receptors per davant.

Consolidar la sortida

Calia tenir Busquets en un esglaó superior i ara se surt amb 3 centrals

Però perquè Messi no hagués de baixar tant a rebre pilotes i, per tant, participés massa enrere en el joc, era necessari que el Barça resolgués la seva fase d’inici. Calia revisar els mecanismes de sortida de pilota per donar més solucions a Ter Stegen de les que s’estaven posant en pràctica. Estirar els laterals -i més si a sobre en faltava un de llarg recorregut com Aleix Vidal- era cada cop menys segur, per les dificultats que l’equip manifestava en fase de progressió i, per superar la pressió alta amb dues puntes del rival, era Busquets qui havia de baixar un esglaó per ajudar els centrals. L’esquema inhabilitava el de Badia en la següent acció i complicava encara més la feina d’avançar metres de l’equip, sobretot si, en paral·lel, l’interior havia de deixar-se veure a la base per oferir-se quan fins i tot tapaven la sortida per Busquets. La fórmula per resoldre-ho parteix ja amb la línia de tres sense que ningú -sobretot Busquets- hagi de baixar una línia per trobar superioritat. A partir d’aquí, és viable que Messi es mantingui en zones de mitjapunta perquè hi ha passos anteriors ben coberts que li garanteixen que la pilota li arribarà.

Gairebé totes les passades de Busquets a Messi són a camp rival, contra el Celta

Els principals beneficiats del nou ecosistema són els centrals, que estan trobant més bon panorama per filtrar passades interiors sense sentir-se vulnerables. Sense anar més lluny, a París Gerard Piqué només va atrevir-se a enviar a dins el 6% de les seves passades (5 de 87), mentre que dissabte, contra el Celta, la xifra ja va augmentar fins al 25% (17/67).

Les passades de Piqué a París
Les passades de Piqué contra el Celta

Agrupar-se amb la pilota

Els migcampistes participen més del joc de creació i l’equip ho agraeix

Resolta la primera qüestió (iniciar el joc sense angoixes), el següent pas era donar més arguments a l’equip un cop la pilota traspassava el mig del camp. I el nou dibuix reclama una posició de partida més tancada als interiors, que tenen una participació molt més activa en el joc que abans, quan havien de generar espais de manera indirecta amb moviments allunyats. Ara tenen gairebé prohibit el desmarcatge cap als carrils exteriors per no desfer la línia de passada que busquen els homes de banda (Rafinha i Neymar) i, per tant, conviuen en espais pròxims i sempre al carril central. I com que la pilota els arriba millor des dels defenses, l’equip se sent més segur per combinar i avançar a l’atac. De la prioritat inicial de no perdre la pilota per evitar contracops del rival (al Calderón, l’equip va tenir clar que havia d’expulsar el joc a les bandes i només es va concentrar pel mig el 22% del joc de l’equip)

Distribució de l'atac del Barça contra l'Atlètic al Calderón

s’ha passat a recrear-s’hi i gaudir (contra el Celta, es juga més pel mig, un 37%, que per fora).

Distribució dels atacs del Barça contra el Celta

Més ample i equilibrat

L’equip necessitava nous camins perquè la verticalitat no el trenqués

La cadena es completa amb el que passa en zones de finalització: haver xutat una única vegada entre els tres pals a París i haver carregat més de la meitat de l’atac per la banda esquerra (la de Neymar) eren alertes que Luis Enrique ha sabut detectar. Hi ha posat mesures perquè l’equip compensi millor els seus atacs i trobi més solucions col·lectives que la inspiració dels seus cracs.

La presència, sempre oberta, de Rafinha per la dreta permet que Messi pugui viure fix al mig sense que cap altre jugador hagi de compensar-ho. No s’ha eliminat la carrera cap a l’extrem de Rakitic, André Gomes o Sergi Roberto, però ara es fa amb un altre sentit: per rebre una passada des de l’exterior que pot portar l’equip a situació de centrada o finalització. Abans només pretenia fixar un adversari per alliberar espais per a un Messi que ara ja està alliberat. L’escenari ha acabat beneficiant Luis Suárez, que ha fet seva la zona per traçar desmarcatges cada cop més letals, sobretot en el sector dret. Alguns jugadors fan menys moviments bruscos en ruptura, però l’equip no ha perdut profunditat i segueix mirant endavant.

Zones d'intervenció de Suárez contra el Celta

Pressionar la pèrdua

S’acumulen més efectius prop de la pilota per frenar els contraatacs

El context general facilita que el Barça estigui viatjant amb la pilota de manera controlada -i sentint-se segur amb tres, i no dos al darrere- sense haver de desplaçar cap jugador a situacions llunyanes que l’inhabilitin, després, per actuar sobre la pèrdua prop del posseïdor. Això és bàsic per evitar contracops com els que el van noquejar a París i per fer possible que la dinàmica del partit tingui el Barça vivint constantment a camp contrari. Unes transicions de les quals encara va gaudir l’Atlètic però que el Celta ja ni va ensumar. Serà la gran clau dimecres.

stats