Mèdia 01/05/2022

Andreu Manresa: "La vindicació d'IB3 la faig amb dignitat, amb la cara alta i les mans netes"

Director general d'IB3

6 min
El director general d'IB3, Andreu Manresa

PalmaAquest dimarts Andreu Manresa va ser reelegit pel Parlament per afrontar el seu segon mandat al capdavant d'IB3. Una votació marcada per la justa majoria absoluta i pels estira-i-arronses entre els socis del Pacte, amb MÉS per Mallorca i Podem que no eren partidaris que Manresa continuàs. Ara, IB3 encara el procés de la internalització dels serveis informatius i, segons anuncia el director general, la modernització dels serveis digitals. Manresa no sap "si és que no n'han trobat d'altre", però sosté que dirigir IB3 "no és un caramel".

Heu reiterat que faríeu la televisió que "agradàs a la majoria". Després d'aquests sis anys, quina és la vostra diagnosi? Què agrada a la majoria?

— Cada dia pot canviar, no conec cap eina demoscòpica que pugui saber què agrada a cada ciutadà. Vaig dir que no faria la radiotelevisió que m'agrada, sinó la que respon als interessos de la majoria, acostant-se a una franja intergeneracional, interclassista i interterritorial. A més, que sigui d'interès i tingui un pes que no sigui groc, frívol, sensacionalista o farcit d'interessos comercials i polítics, ja que per a això ja hi ha algunes televisions privades.

Quina valoració feis del primer mandat al capdavant d'IB3?

— Els informatius d'IB3 del migdia han tingut un 20% o un 15% d'audiència permanentment. Els del vespre tenen més competència i és més difícil. Es fan en català, tenen crèdit i han crescut, és una de les pautes sobre les quals, després de sis anys, ja es pot parlar amb propietat. Aquest equip és el que més ha durat i ara es té una altra perspectiva de tirar endavant. La vindicació d'IB3 la faig amb dignitat, amb la cara alta i les mans netes, ja que hem intentat ser honestos, neutrals en el joc polític, plurals, defensar la llengua... La primera indústria audiovisual de les Illes Balears és IB3, i el primer mitjà de comunicació global i integrat de les Balears és IB3.

Voleu seguir algun model de televisió autonòmica o IB3 ha de tenir una idiosincràsia distinta?

— IB3 neix el 2005 i és de les darreres que es crea. Les primeres a crear-se –les de Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia– són enormes respecte de nosaltres per població, pressupost i dimensió. També tenen noves propostes tecnològiques, que és el que nosaltres hem de fer i començar. Hi haurà una nova OTT, una pantalla on podràs veure la ràdio, la televisió, els programes antics, les sèries o entrar al web de notícies amb un mòbil, ordinador o tauleta, ja que hi ha un públic creixent que és neodigital. Hi ha radiotelevisions públiques, com RTVE o Canal Sur, que tenen aquest objectiu cap al qual anam.

És la "refundació i remodelació" d'IB3 que comentàveu el dia del vostre nomenament?

— La refundació final serà aquesta, però abans hi haurà una integració de la redacció real, la integració de la redacció d'esports, noves direccions que no estiguin estancades en una àrea, sinó que estiguin connectades. Serem 350 persones més de les 104 que hi ha ara, fet que suposa una refundació de l'estructura. El 31 gener del 2023 hi haurà redactors, càmeres i tècnics que seran de la mateixa plantilla que la resta, amb condicions semblants que després s'estabilitzaran. Era una anomalia que IB3 nasqués amb les redaccions externalitzades, sempre ho he dit.

Es pot garantir la independència d'IB3 si els mateixos polítics reconeixen que han sondejat noms al llarg d'aquestes setmanes?

— Em va venir a cercar el 2015 un representant de MÉS en bicicleta. Després vaig parlar amb altres partits i amb la presidenta Armengol, i també amb el PP i El Pi. Hi ha hagut senyors que s'havien posicionat en contra meva i de l'equip. Han canviat d'opinió? Han canviat la posició. A canvi de què? No hi ha hagut negociació. Em varen traslladar que em farien propostes de noms i jo podria triar qui volgués sobre els que em diguessin, una cosa arriscada. En el passat hi havia de cop tots els caps de premsa de partits col·locats en el control dels informatius.

El cap de gabinet de Jaume Matas.

— Va triar qui havia d'entrar a fer la seva plantilla, la selecció del personal i la seva formació perquè, amb tots els respectes, no vinguessin catalans ni gent que havia estudiat a Barcelona o al País Basc, segons el discurs d'un periodista.

Es canviarà tota la segona línia de direcció de l'ens públic?

— Hi haurà un nou director de ràdio, de plataforma i d'informatius. De nomenaments directes hi ha el de ràdio i el de televisió, i després hi ha l'alta direcció, que són el director d'informatius, el de plataformes digitals, els delegats a Menorca i Eivissa i el cap d'esports, que es presenten per concurs de selecció, en què s'avalua la seva capacitació i el director general els escull.

Així acaben sent tots de nomenament directe.

— S'han de presentar. És clar, dels proposats, dos poden ser nomenats directament i els altres s'hi han de presentar, però no arriben amb una camiseta d'un partit polític, no sé què voten.

Quins seran aquests noms?

— Nomenaré professionals competents, capaços i que tinguin consens. De la gent que he vist i m'han dit, no n'hi ha cap que ho contradigui. No sé si és pitjor que et recomani un partit o que et proposis tu mateix. Jo no volia ser director general, estava beníssim a El País, però per compromís social i perquè la meva dona em va demanar que assumís el repte, vaig entrar-hi.

Quan hi haurà el nou equip?

— Ja s'està començant a perfilar, a finals de maig hi podria haver el nou equip integrat. La gent que continua ho sap i la que no continua, també. Dimecres vaig començar a dir-ho. Després de l'elecció, vaig tenir els primers contactes amb tres de les persones que em varen fer arribar, jo no vaig participar en la negociació i tenia interès a sondejar-los. Vaig comunicar també a dos directius que, per raons distintes, no continuaven, amb un agraïment enorme per la feina feta.

Què comporta la internalització dels serveis d'informatius per a IB3?

— La possibilitat d'adoptar mesures estructurals, respectant les condicions laborals. Durant un temps, aquests treballadors estaran amb unes condicions d'horari i sou estabilitzades, i després tindran un temps per concursar la seva nova plaça. Dia 1 de febrer del 2023 entraran tots en la seva circumstància personal i tenen la feina assegurada, però si l'han de millorar i concretar-la amb la resta de plantilla, s'han de fer proves d'acreditació del seu treball, com si fos un examen.

Aquesta internalització suposarà un canvi en l'estructura del servei d'informatius?

— La gran nau informativa és el telenotícies del migdia. El programa de meteorologia també és un gran programa d'èxit. Estaria bé poder racionalitzar l'equip, els horaris, les funcions, especialitzar més sense suplantar-se aquestes funcions...

Hi podria haver abans de les eleccions del 2023 les primeres oposicions d'IB3?

— El procés d'estabilització del personal històric és lent però avança. Ha d'estar acabada la primera llista de convocatòria a finals d'any, ho marca el govern central i la Conselleria de Presidència i Funció Pública. El 2023 s'ha d'acabar l'estabilització. Els 350 treballadors que s'integraran tindran un any i mig o dos per fer aquest procés d'obertura, examen, concurs o oposició.

És viable IB3 amb el pressupost actual?

— IB3 es mou amb la subvenció de la comunitat autònoma i un pressupost d'ingressos publicitaris d'uns 800.000 euros. El nostre objectiu és ingressar fons per tenir més producció, però no competir per tenir mercat publicitari. Com a espectador, si no hi hagués anuncis, fantàstic. Tanmateix, sense anuncis no podríem fer segons quines coses i no ajudaríem el teixit comercial i empresarial balear.

Però és viable ara com ara?

— És viable perquè hi ha el compromís de les forces polítiques de mantenir IB3. Ara, és un repte que la societat ha d'assumir. Hi ha llocs on han retallat molt el pressupost. IB3 és un valor del sistema democràtic autonòmic i de les llibertats, i per a la subsistència del català IB3 és un element central com ho poden ser els mitjans escrits. És vital perquè es pugui continuar dient a algú 'bon dia' o 't'estim'.

Creis que amb la finalització de la internalització podria acabar el vostre mandat?

— Com a desig o com a actitud? [Riu]

Com a actitud.

— M'han ratificat amb l'argument que s'ha d'acabar el procés d'internalització, que és complicat i s'ha de tenir gent que conegui la casa i tingui interlocució amb els que el protagonitzen empresarialment i laboralment, a més de conèixer el pressupost d'un ens públic. Jo, però, no he demanat cap vot, no he posat cap veto i no he participat en les negociacions. Unides Podem, amb connexió amb els sindicats, va dir el mateix que MÉS. Em vaig reunir amb els partits del Pacte per explicar el meu projecte i el balanç del que havíem fet, i aleshores els partits del Pacte hi votaren a favor. Que no n'han trobat d'altre? No ho sé, però això no és un caramel, és un tema molt complicat.

stats