"La sentència resulta de l'estricta aplicació de les lleis penals en un estat de dret", diu l'editorial d''El País'

BarcelonaSegueix en directe les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés

Tots el grans diaris espanyols dediquen el seu editorial d'avui a la sentència del Procés.

El País: El País: "Catalunya davant de si mateixa

• La sentència tanca el capítol judicial d'una de les crisis institucionals més greus a què s'ha enfrontat el sistema democràtic instaurat per la Constitució de 1978.
• L'esforç per acomodar les penes a les responsabilitats que posen de manifest aquestes diferències és una prova que la sentència dictada resulta de l'estricta aplicació de les lleis penals en un estat de dret, no d'un judici parcial ni d'una venjança.
• Tampoc és resultat de cap judicialització de la política la intervenció del Tribunal Suprem en aquesta causa.
• És evident que l'aplicació del Codi Penal per part del Tribunal Suprem no resoldrà la crisi institucional provocada per aquesta estratègia, que és, sens dubte, política, encara que recolzada en la il·legalitat.
• No té res a veure amb l'exercici de les llibertats i els drets civils convocar un referèndum d'autodeterminació incompatible amb la legalitat interna i internacional, i complir tot seguit amb l'amenaça de declarar la independència sobre els seus suposats resultats.
• Per sortir de l'estèril punt mort en què les institucions catalanes porten estancades una dècada, i que alguns sectors de l'independentisme aspiren a prolongar amb l'excusa de la sentència, cal comprendre que el Tribunal Suprem no ha concedit la victòria a una posició política sobre una altra, sinó que ha ratificat una vegada més la d'un sistema democràtic construït des del final de la dictadura amb determinació, generositat i sacrifici per tots els ciutadans, inclosos els de Catalunya, que van estar en primera línia de defensa de la Constitució de 1978.

El Mundo: "Ni impunitat ni tampoc desmemòria"El Mundo: "Ni impunitat ni tampoc desmemòria"

• Resulta molt preocupant que el text de la sentència, tot i que constati la violència exercida, negui ara que el seu propòsit real fos el que els seus propis promotors confessaven: la subversió de l'ordre constitucional vigent.
• És clar que la violència instrumental per a la secessió va ser insuficient: en cas d'haver estat suficient i comptar amb el reconeixement exterior, mai haurien estat jutjats. Aquests són els fets i cap sentència hauria de poder reinterpretar a la llum de la versió més innocent de les seves intencions.
• Ara depèn de Torra la concessió d'un règim de semillibertat, l'efecte del qual pot ser letal sobre la confiança dels espanyols en la igualtat de tots davant la llei. És clar que si no es respecten els fets, com s'haurien de complir íntegrament les penes. En aquest sentit, no podem sinó compartir la pena que a hores d'ara experimenta la Fiscalia.
• Pel que fa a Puigdemont [...], cal esperar que ni tan sols la justícia belga s'atreveixi a menysprear una sentència ferma del tribunal més alt d'un estat membre de la Unió Europea. L'alternativa destruiria el ja malmès crèdit de la figura de l'euroordre.
• [Els ciutadans] no esperen del Suprem que ofereixi "solucions polítiques", com el mateix tribunal rebutja a la sentència, però per descomptat saben que el projecte separatista segueix viu, i que la sortida no passa per degradar a simbòlic un intent ben real de subvertir l'ordre democràtic. Abaratir els costos només serveix per estimular la reincidència.

Abc: "Entre el respecte i la decepció"Abc: "Entre el respecte i la decepció"

• És innegable que la sentència de la sala segona del Tribunal Suprem sobre els acusats del Procés ha decebut molts sectors de l'opinió pública, que esperaven condemnes pel delicte de rebel·lió i llargues penes de presó per als seus autors.
• El problema se situa en la insuficiència de la norma penal, fins a l'extrem que es pot afirmar que l'ordre constitucional està penalment indefens davant els atacs del separatisme.
• És important que les condemnes no es vegin burlades amb l'aplicació de permisos i graus penitenciaris precipitats. La sala segona emplaça el fiscal a controlar i impugnar les decisions il·legals que adoptin les autoritats penitenciàries catalanes amb els presos condemnats.
• Les institucions democràtiques han de prendre nota que l'Estat ha de millorar la seva defensa legal. ETA va començar a escriure el seu epíleg amb la llei de partits polítics, que a tants espanyols sensibles va semblar un despropòsit inconstitucional i una font de conflictes. Si realment el PSOE, després del que va dir ahir Sánchez, vol mantenir un discurs constitucionalista, no ha de dubtar en sumar vots amb el PP i Cs per, a partir de l'11 de novembre, amb el nou Parlament, reformar el Codi Penal i excloure la violència com a requisit del delicte de rebel·lió, i tenir preparat un nou paquet de mesures a l'empara de l'article 155 de la Constitució, perquè el separatisme insisteix que farà una altra vegada el mateix. L'Estat no té temps per perdre, no cal esperar i veure què fa el separatisme, perquè ja se sap el que ha fet i cal estar preparat.

El Periódico: "L'hora de la política"El Periódico

• Les condemnes que ha imposat el Tribunal Suprem (TS) als líders del Procés són dures. Davant de la consternació d’una part significativa de la societat catalana, no només la independentista, els jutges han decretat penes de 9 a 13 anys per sedició i malversació.
• El TS deixa l’aplicació als presos del tercer grau i altres beneficis en mans de les autoritats penitenciàries, sota control judicial i amb la participació de la Fiscalia. Aquesta és una manera de pal·liar la duresa de la sentència de la qual hi ha precedents (Iñaki Urdangarin) i que evita interferències polítiques.
• La sentència no posarà fi al conflicte polític català. Els milions de catalans partidaris de la independència no canviaran d’idea, i els partits polítics que, legítimament, propugnen la separació d’Espanya no abandonaran el seu afany. Malament farien les institucions de l’Estat en pensar que la derrota de la via unilateral i el dur càstig penal pels fets de la tardor del 2017 suposa el final del problema.
• Urgeix tornar a la via política, a Madrid i a Barcelona. Fins que no passin les eleccions del 10-N, hi hagi un nou govern i possiblement nous interlocutors a Catalunya (no s’ha de descartar un avanç electoral), no hi haurà les condicions necessàries per reprendre un camí dialogat basat en el respecte a la llei i a totes les opcions polítiques, que és l’única sortida possible. Mentrestant, s’ha d’exigir que en aquests dies d’emocions a flor de pell no es faci cap pas irreversible i que totes les parts entenguin que el conflicte corre el risc de cronificar-se si no s’actua amb altura de mires. Després de la dura sentència, és l’hora de la política.

La Vanguardia: "Més enllà de la sentència" La Vanguardia

• Després de set anys de Procés s'imposa ara mirar més enllà d'aquesta sentència. Cal tractar d'establir les bases per a un nou futur en què polítics amb autèntica voluntat de diàleg ocupin el lloc dels que volen portar-nos contra les roques. La sentència marca un abans i un després, en el qual hauria de ser possible fer les coses d'una altra manera i millor.
• La circumstància és molt penosa per als condemnats, també per als seus familiars i els seus cercles pròxims, la qual cosa abona l'empatia popular. Heus aquí alguna cosa comprensible. Les entitats independentistes planegen més protestes per als dies vinents. Com dèiem, són accions comprensibles per la calor de la sentència però que no resoldran els problemes comuns.
• Amb la mateixa claredat que qualifiquem de dures les condemnes, expressem la convicció que el Tribunal Suprem ha actuat amb independència i professionalitat.
• Els radicals no poden prendre el país com a ostatge de les seves accions.
• Però és evident que el recorregut del Procés, tal com l'hem conegut en els últims set anys, ha arribat al seu final. La unilateralitat no porta més lluny.
• Les eleccions del 10 de novembre [seran] una bona ocasió per perfilar la nova etapa política. Per confiar la responsabilitat del govern als que apostin per una solució dialogada del conflicte, atenent al desig de la majoria dels catalans. [...] La il·lusió que va animar molts ciutadans no va fructificar en mans d'uns polítics més dotats per a la soflama i el simbolisme que per vèncer a l'Estat. Catalunya no pot seguir així. Ha de mirar més enllà de la sentència. I ha de mirar més enllà amb serenitat i amb la certesa que és possible fer les coses d'una altra manera i millor.

La Razón: "Una resolució unànime que no agrada a ningú"La Razón

• Que el cap de l'Estat, Felip VI, hagués de comparèixer davant el poble espanyol per traslladar-li l'absoluta certesa que les institucions defensarien la democràcia i la sobirania nacional, demostra que, en aquells moments, a Catalunya s'estava produint alguna cosa més que un problema d'ordre públic.
• Si mai haurien d'entrar en la negociació política qüestions tan greus com la privació de llibertat de qualsevol persona, en aquest cas, amb uns partits nacionalistes entestats en mantenir l'estratègia de la tensió i l'enfrontament institucional, qualsevol cessió significaria una derrota de l'estat de dret.
• Quan des de diversos sectors socials s'afirma que la sentència del Tribunal Suprem suposa un canvi de cicle polític a Catalunya i a la resta d'Espanya, sembla oblidar-se que la realitat al Principat és la d'unes institucions, la Generalitat i el Parlament, en mans dels que mantenen el seu discurs de desafiament a la Constitució, per més que, com es va demostrar amb les mobilitzacions de protesta d'ahir, encoratjades pel mateix president del govern autònom, Joaquim Torra, però tot just seguides per uns milers de ciutadans, una gran majoria dels catalans vulgui la normalització de la seva vida quotidiana i que els seus governants treballin pel benestar de tots.