La resistència del paper
Mèdia 03/09/2022

El paper defensa el seu lloc tot i la digitalització

La premsa impresa busca noves vies de distribució per mantenir un format encara amb avantatges respecte de l'online

4 min
L'hora del vermut, un dels moments en que molts lectors de diaris en paper gaudeixen de la lectura
Dossier La resistència del paper Desplega
1.
El paper defensa el seu lloc tot i la digitalització
2.
Llegir en paper: l'antídot necessari
3.
Menys dies de diari imprès i l'auge dels PDF, tendències de futur
4.
Les principals prediccions (fallides) sobre la mort del paper
5.
Paper o digital: com interpreta el cervell allò que llegeix?

BarcelonaLa digitalització avança i ja és predominant en molts àmbits, però el paper –aquesta mil·lenària pasta de fibres vegetals premsades– continua ocupant un lloc en el panorama comunicatiu. Tot i el tancament de punts de venda, i a pesar que les generacions més joves es decanten encara més per les pantalles, els formats analògics es resisteixen a desaparèixer i es confirma la tendència de la comunicació segons la qual la nova tecnologia no substitueix la vella, sinó que s’hi afegeix i en provoca l’adaptació.

Juan Antonio Giner és soci fundador d’Innovation Media Consulting Group, una assessoria que ha impulsat diaris nous i reformulat capçaleres veteranes d’arreu del món. Des de la seva experiència, el repte principal és de model de negoci, perquè la demanda de periodisme continua viva. “El gran desafiament és la impressió i la venda instantània en quioscos digitals que, com els caixers automàtics, es trobaran a cada cantonada a pocs metres de casa, del lloc de feina o d’estiueig”, explica.

A parer seu, el lector pagarà “amb gust” productes impresos actualitzats amb informacions i comentaris d’última hora “a tot color amb fotografies i il·lustracions en alta definició, en format de minitabloides grapats...” Fins i tot aventura que es podrà pagar per versions completes o sintètiques i que, en tot cas, seran “molt manejables i de lectura còmoda”. Per a l’expert, “el paper no morirà, però les grans rotatives, sí. I la distribució no serà física, sinó digital”. En aquest sentit, assenyala el paradigma dels llibres, que “sobreviuen gràcies al fet que la seva distribució i venda és universal, i moltes vegades amb estratègies de print on demand, perquè les llibreries físiques ja no estan soles i molts llibres ens arriben avui dia amb repartiment domiciliari”.

La importància dels subscriptors

Un dels tòpics sol vincular la digitalització amb una rebaixa de la qualitat, en favor de la immediatesa. Però les grans marques globals que han vist reforçada la seva posició en l’última dècada, i que provenen del paper, ho han fet reforçant la seva estratègia de continguts. La redacció del New York Times té ara més periodistes que mai, per exemple. Al març d’enguany es congratulava d’haver arribat als més de 10 milions de subscriptors: una xifra que doblava la de tan sols cinc anys enrere. Això li ha permès capgirar un paradigma fonamental: la seva principal font d’ingressos ja no és la publicitat, sinó els lectors. I això redunda en més independència periodística respecte a polítics i empreses.

Un dels principals estudiosos d’aquest diari és Ismael Nafría, autor del llibre La reinvención del New York Times i exdirector de National Geographic a Espanya. El periodista i consultor explica a l’ARA que “The New York Times és potser el cas més exitós de transició al món digital, però cada cop n’hi ha més a tot el món, com The Economist, The Washington Post, The Guardian i el Financial Times, per citar-ne només uns quants". "Algunes revistes no només han mantingut l’edició en paper sinó que fins i tot l’han millorat, oferint edicions de més qualitat, o edicions especials, perquè han vist que encara hi ha un públic interessat i disposat a pagar un bon preu per consumir-les. Oferir productes exclusius de molta qualitat encara funciona, en alguns casos”, afegeix.

Uns operaris inicien el rapartiment de l'ARA desde la rotativa als punts de venda als quioscos
Premsa variada a un quiosc de Barcelona

Nafría recorda com, malgrat el panorama de retrocés del paper, els propietaris o responsables d’aquests mitjans han dit, d’una manera o altra, que mantindran la publicació en paper mentre hi hagi prou usuaris disposats a pagar el que val, “que és bastant”, per gaudir de l’experiència de consumir informació en aquest suport. “Ho fan també per un tema de prestigi i de rellevància, i sembla que només deixaran de fer-ho quan realment no tingui cap sentit econòmic mantenir una edició impresa”.

El també periodista i consultor Toni Piqué creu que un dels problemes en aquesta fase de transició és que els esforços i recursos encara estan massa concentrats en les edicions impreses. “Bona part dels periodistes i del periodisme, la més rellevant i capaç, està a la lluna de València en part perquè ocupa diners, temps i cervell en fabricar diaris de paper cada dia menys venuts i amb menys impacte social, alhora que els mateixos periodistes han de fer el digital, que vol un ús dels mateixos recursos gairebé oposat”.

Capacitat d'influència

L’argument il·lumina un dels motius pels quals el paper resulta encara rellevant: la capacitat d’influència. El fet de tenir una existència física innegable, i poder aterrar cada matí sobre la taula de treball de milers de directius o polítics, dona una presència a la marca informativa que es dilueix quan es mesura aquest efecte a les edicions digitals. Tenir paper facilita també ser present a les tertúlies radiofòniques del matí, i als reculls de portades de la televisió.

La publicitat també valora encara el format en paper, perquè el lector hi fa una lectura més atenta i, per tant, un missatge publicitari pot adherir-se millor a la memòria de qui llegeix un diari en el vell format. La vista, en pantalla, tendeix a escanejar ràpidament, la qual cosa és un inconvenient per a les campanyes massives (i per això la publicitat digital cada cop busca més la segmentació).

Piqué també creu que el pagament resultarà fonamental per mantenir viu el paper. I critica que molts editors “es deixessin prendre el pa del cistell entre 1994 i 2007, quan guanyaven molts diners”, en comptes “d’adonar-se dels canvis que venien, que també era feina seva”, i d’invertir en les noves formes de negoci que s’obrien i que han acabat en mans de noves empreses. “Els editors han estat molt traçuts per desviar la responsabilitat de la fallida als periodistes, que hem hagut de pensar per ells mentre fèiem també la nostra feina de treure notícies”, conclou.

Dossier La resistència del paper
Vés a l’ÍNDEX
stats