La resistència del paper
Mèdia 04/09/2022

Llegir en paper: l'antídot necessari

La digitalització ha canviat el grau amb què ens concentrem en una lectura i fins i tot les nostres expectatives

7 min
La llibreria Finestres, al carrer Diputació de Barcelona.
Dossier Llegir en paper: l'antídot necessari

"Estàs a punt d'iniciar la lectura del nou llibre d'Italo Calvino, la novel·la 'Si una nit d'hivern un viatger'. Relaxa't. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t'envolta s'esvaeixi en l'indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: «No, no vull veure la televisió!» Parla més alt; si no, no et senten: «Ara llegeixo! No vull ser destorbat!» Potser no t'han sentit, amb tant d'aldarull; digues-ho més fort encara [...]."
Si una nit d'hivern un viatger, Italo Calvino
Traducció de Montserrat Puig, Edicions 62

Concentració, desacceleració, unitat, intimitat... en el nostre temps, resulta difícil preservar tot allò que fa de la lectura en paper una experiència diferencial. Ho suggeria, ja en un reculat 1979, la novel·la de la qual hem reproduït el fragment inicial. Però el 2022 la dificultat ha augmentat. Com planteja l'assagista Eudald Espluga a No seas tú mismo (Paidós, 2021), de la televisió engegada a l'habitació del costat hem passat a la hibridació tecnològica: ja no estem escindits entre els mons online i offline, com deia Zygmunt Bauman, sinó que ara tot és un. La tecnologia és social i la societat és tecnològica. És, doncs, possible presentar batalla? Encara podem tancar la porta, com ens exhortava a fer el narrador de la novel·la? Què vol dir avui llegir un llibre o un diari de paper?

Contra la dispersió

En conversa amb l'ARA, Espluga adverteix: "La crisi de l’atenció lligada als nous dispositius, que molt bé descriu Tim Wu a Comerciantes de la atención, és una transformació estructural de la nostra manera de ser al món. Per recuperar una experiència de lectura completa caldria canviar condicions que són socials, econòmiques, polítiques, i no només tecnològiques. El problema no són els dispositius digitals o les plataformes, sinó la seva centralitat dins d’un marc de capitalisme hipercompetitiu on cada individu és una microempresa que ha de gestionar tothora la seva atenció com si fos un recurs econòmic". Davant d'aquesta pressió, que segons Espluga s'estén molt més enllà de la generació millennial, la lectura en paper adquireix l'aura d'un refugi amenaçat però irrenunciable, un antídot potser incert però vital. En paraules d'Enric Puig Punyet, director de l'Arts Santa Mònica i autor de diversos assajos sobre l'ús que fem d'internet: "La desconnexió —i, com a opció radical, qui pot fer-ho, l'exconnexió— és necessària i convenient. De fet, el llibre està actuant cada cop més com a fàrmac: cada vegada és més habitual sentir expressions com «aquestes vacances deixo el mòbil a casa i surto només amb un llibre»".

Contra la fragmentació

Ara bé, ¿quants lletraferits llegeixen ja amb el mòbil a la vora per ampliar coneixements en petites interrupcions? ¿Què volem dir quan assegurem que la lectura digital no substitueix, sinó que complementa la lectura en paper? Per Elisabet Goula, cap de debats del CCCB, "la digital es basa en l’hipertext. Un article porta a un altre i contínuament estem obrint. Els avantatges són evidents: l'accés infinit a la informació, l'amplificació en formes i branques del coneixement... però, com va dir l'historiador Roger Chartier al festival Kosmopolis, la lectura virtual és sempre fragmentària: només el llibre permet comprovar la totalitat de l'obra". Per la seva banda, l'escriptor Jorge Carrión, que ha parlat dels llibres i les biblioques a Librerías i a Contra Amazon, i de les noves formes de lectura digital a Teleshakespeare i a Lo viral, explica a l'ARA que a la xarxa "és difícil establir fronteres, límits, unitats de discurs o temàtiques. Passes d'un genocidi a un gatet, a un mem, a una notícia sobre el canvi climàtic o sobre el telescopi James Webb sense cap tipus de línia vermella".

No és estrany, doncs, que els diaris o els llibres sobresurtin com a suports que afavoreixen la comprensió, la profunditat i el pòsit gràcies a la seva condició finita (un dia o altre ens els acabem) i al fet de jerarquitzar els continguts. Si rumiem lectures passades, és més probable que la memòria recuperi allò que va trobar al paper. "Els llibres formen part d'un arxiu que és la segona pell de casa meva. Són memòria externa i registre autobiogràfic", diu Carrión.

Contra l'acceleració

La tecnologia digital contribueix de moltes maneres a l'acceleració de la vida contemporània. Ens arrossega a una voràgine presentista, a una constant necessitat d'estar connectats a tot que reforça angoixes com el FOMO (Fear Of Missing Out, "por de perdre's alguna cosa"). També canvia l’estructura de les nostres expectatives, que ara esperem veure satisfetes a la velocitat del clic. O, com apunta Puig Punyet, alimenta una certa agressivitat: "La rapidesa en la comunicació, el fet que puguem reaccionar ràpidament i sense reflexió, accentua la hipersusceptibilitat narcisista dels usuaris de les xarxes, perquè ens reafirma immediatament".

En aquest escenari, la desacceleració, la protecció d'un espai d'intimitat com el de la lectura en paper, és paradoxalment una forma imprescindible de vincular-se als altres. Elisabet Goula recorda la crítica de l'acceleració que han fet pensadors com Hartmut Rosa, "que planteja que avui només aconsegueixes l'estabilitat corrent encara més, i que per això estem esgotats", o el cèlebre Byung-Chul Han. "Però Rosa ens parla també de la necessitat de trobar una forma de connexió real amb el món", afegeix, "i Han, del fet que, donant sempre a conèixer qui som i què fem, hem perdut la capacitat de tenir una experiència real d'encontre amb l’altre. Com ha explicat Jeanette Winterson, la lectura en paper, sempre i potser més durant una pandèmia, permet sortir de la solitud, connectar amb el món i entendre que el que t’ha passat a tu li va passar a un altre, avui o fa 300 anys".

Un quiosc barceloní en una imatge d'arxiu.

Sense bateria

D'altra banda, tant Goula com Carrión coincideixen en una idea que, en temps digitals, resulta tan contraintuïtiva com refrescant: la reivindicació del format paper com a dispositiu tecnològic no superat. "Els fulls de paper enquadernat", diu Carrión a l'ARA, "del diari a la revista o al llibre, continuen sent la millor tecnologia de lectura. Si bé el diccionari i l'enciclopèdia, de consulta puntual, han estat superats per les seves versions digitals, la lectura continuada és millor en format còdex. No es descarrega, és llegible amb llum directa del sol i és resistent a la caiguda física". Puig Punyet incideix en l'aspecte de la sostenibilitat temporal: "la diferència de despesa energètica entre el suport digital i el paper afavoreix el primer quan els textos són de consulta no estesa en el temps; quan un text ha de perdurar, és més sostenible un llibre que la conservació en servidors i l'acumulació de desgast energètic per les consultes sumades."

Contra la uniformització

Mentre les funcionalitats de la lectura digital poden ser molt útils en el món de la recerca, per exemple en les anomenades humanitats digitals, també és cert que poden empènyer a una transformació de la lectura, allunyant-la de la intimitat genuïna i el plaer fecund i acostant-la a l'estandardització o l'autoexigència. "El paper ens permet llegir en privat", assenyala Carrión, "sense que ningú ens estigui espiant. El Kindle envia informació, ens encaneja. El paper ens guarda els secrets". Eudald Espluga abunda en aquesta mirada als llibres digitals: "L’imperatiu de productivitat neoliberal s’ha escolat també en l’acte de lectura. Ara pots portar un recompte de quantes pàgines llegeixes al dia, a quina velocitat, veure quins han sigut els paràgrafs més subratllats pels altres usuaris o indexar lectures com a part d’un repte anual. La lectura deixa de ser un espai d’oci, d’evasió o d’aprenentatge per convertir-se en una forma d'«invertir en un mateix». Evidentment, la causa primordial d’aquesta transformació és un sistema econòmic individualista, però són els nous dispositius i l’aparició de les plataformes el que fa possible que cada gest quedi registrat, quantificat i refinat en forma de dades d’exercici individual".

Contra l'algoritme

Remuntant el curs d'aquests pensaments arribem al cor de la tenebra, al centre del laberint: l'algoritme. "Els continguts de les webs dels diaris ja estan pensats en clau d'economia de l'atenció i de clic, però tenen un disseny híbrid, entre el món del paper i el de la viralitat", matisa Carrión. "Ara bé, la majoria de gent s'informa per les xarxes socials i allà imperen els algoritmes opacs de les grans plataformes". Llavors, la lectura en paper ¿ens allibera del vestit a mida que ens fan Twitter, Facebook i altres xarxes? Respon Puig Punyet: "L'efecte bombolla [l'efecte caixa de ressonància, pel qual l'algoritme d'una plataforma ens ofereix continguts que encaixen amb les nostres conviccions], que és evident en els entorns digitals, també ha existit i existeix en el món predigital. Però hi ha una diferència de grau entre la comunicació en paper i la digital". "No crec que el paper sigui un reducte de llibertat pur davant les plataformes", coincideix Espluga, "però sí que el condicionament al que ens sotmeten l'un i les altres és molt diferent: ja no es tracta només de falta d’objectivitat o de proliferació de fake news, sinó que la subjectivitat del consumidor determina l’accés i la forma de les informacions".

Contra la dominació

Al capdavall, la lectura individual en paper és una experiència profundament política des del seu origen. "Va costar molt que fos admesa", explica Elisabet Goula recordant Alberto Manguel i la seva Historia de la lectura. "La lectura en veu alta garantia la unidireccionalitat del que es deia, i la lectura en soledat i en silenci es considerava molt perillosa. Dels monestirs del segle IX a Fahrenheit 451 ha estat un fenomen polític i ho segueix sent". La lectura desconnectada seria, doncs, un ingredient imprescindible per posar-se a recer dels totalitarismes. "En ser més llarga, reflexiva i de digestió més lenta", diu Puig Punyet, "ens ofereix una relació particular entre l'interior íntim i l'exterior públic, un moviment que és essencialment polític i que crec que és particularment nutritiu per a una societat crítica, dialogant i democràtica."

Dossier Llegir en paper: l'antídot necessari
Vés a l’ÍNDEX
stats