16/02/2021

La festa de la democ... maleïts catalans!

2 min
Disponible en:

El valor de la democràcia és suprem (“Catalunya, en el bucle melancòlic”, editorial d’El Mundo), així que des de qualsevol mitjà de comunicació (“Catalunya, sense solució”, editorial de La Razón) es defensa sense fissures la bondat d’un sistema (“El desastre català”, article del director de La Razón), encara que el resultat no s’adeqüi a les expectatives que tenia el diari (“Un nacionalisme despòtic, un socialisme estèril i una oposició residual”, Arcadi Espada a El Mundo). Per això, amb les eleccions catalanes (“Una anomalia crònica”, Juan Carlos Girauta a l’Abc), la premsa espanyola ha encaixat amb esportivitat (“Endèmia nacionalista”, Ignacio Camacho, també a l’Abc) que l’independentisme surti reforçat de les urnes (“Catalunya és políticament un cas clínic”, Luis Ventoso, Abc) i no intenta refugiar-se en l’argument simplista que la gent vota malament (“En la política catalana, l’ètica ha sigut substituïda per l’ètnia”, Víctor Lapuente, El País), sense estigmatitzacions de cap tipus.

Portada 15 febrer 2021

Hemeroteca

Hi ha gent que col·lecciona segells. Jo, titulars desinflats. “L’independentisme es desinfla a Catalunya tres mesos abans del 27-S” (El País, 2015). “L’independentisme es desinfla: un 75% menys de manifestants que a la Diada del 2015” (OK Diario, 2016). “Es desinfla el suflé? La preocupació dels catalans pel Procés cau a nivells del 2012” (Libremercado.com, 2017). “L’independentisme es desinfla” (El diestro, 2018). “L’independentisme es desinfla en la protesta contra la sentència del Procés” (Diario de León, 2019). “El CIS diu que l’independentisme es desinfla” (El Triangle, 2020), “El suport a l’independentisme català es desinfla a les portes de les eleccions” (La Información, 2021). Com els deia, titulars desinflats. Desinflats per la realitat, vull dir.  

stats