El català no guanya presència a la televisió

PalmaEl mes d’octubre, Intersindical Valenciana, IAC i STEI-intersindical varen signar el manifest per a la creació d’un espai comunicatiu en la nostra llengua en què també demanaven la reobertura urgent de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i la reciprocitat entre Televisió de Catalunya (TV3) i la televisió pública de les Illes Balears (IB3). Arran d’aquesta acció, provocada per la formació de governs, tant al País Valencià com a les Illes, amb majories de partits favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia, l’STEI-intersindical va encetar ahir les jornades, que avui també continuen al matí i horabaixa, per exposar i debatre sobre la presència del català als mitjans de comunicació dels Països Catalans i, com aquesta, es troba en detriment a causa de l’hegemonia de l’espanyol que ha potenciat les polítiques de l’Estat.

Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, ja va deixar constància ahir, a la seva conferència sobre Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? , la importància de constituir un consell d’aquest espai comunicatiu perquè “es pugui convertir en la institució coordinadora central de la reconstrucció de l’espai, capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic de la nostra llengua”, va concloure Gifreu. Aquest Consell, va continuar, ha de tenir uns objectius que passen per la presència hegemònica de la llengua, la inclusió de tots els actors i interlocutors de la catalanofonia, l’exigència de qualitat en els béns i serveis de comunicació, les mesures de foment i potenciar les polítiques coordinades per fer sostenibles al ciberespai i la creació, producció i circulació de continguts en català en tots els gèneres.

Tot això, després que Gifreu oferís la conferència inaugural a les jornades en el qual dibuixava el panorama actual que pateix la nostra llengua arreu dels mitjans de comunicació tant públics com privats als Països Catalanas. Dijous es va reobrir a les Illes l’emissió dels canals Súper 3, 33 i 3/24, els quals pertanyen a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, després de vuit mesos des que el Govern Bauzá va decidir apagar-lo. Se suma, així, una nova oferta televisiva en què, més enllà del contingut, hi ha més presència en la nostra llengua. No obstant això, territoris com el País Valencià ho tenen molt pitjor. El govern del Partit Popular, amb Francisco Camps com a president de la Generalitat, va perseguir el tancament de les emissions de TV3 fins que el febrer de 2011 ho va aconseguir. I dos anys després, el 2013, la majoria absoluta del PP a les Corts Valencianes va aprovar la llei de liquidació de RTVV. Actualment, encara al País Valencià no hi ha cap mitjà de comunicació públic en la nostra llengua i no s’ha tornat a rebre el senyal de TV3. Amb aquesta gairebé nul·la presència del català (existeixen televisions d’àmbit comarcal amb part de la programació en català) agreuja encara més la creació d’un espai comú. Per altra banda, Gifreu destacà la comunicació a través de les xarxes socials i els nous canals de contingut audiovisual a la carta com Netflix, que ja va deixar clar, quan va sortir aquesta web a Espanya, que no inclouria contingut en català. I pel que fa als mass media, Gifreu critica que a les enquestes que es publiquen sobre els usos lingüístics s’obvien preguntes que afecten els hàbits comuniatius a través de les xarxes, que s’usen diverses hores al dia. Tot això són les conseqüències, destaca Gifreu, del règim monolingüista dels grans mèdia de l’Estat que ocupen els mercats de la informació i l’entreteniment i la presència permanent d’emissions en espanyol a tots els territoris catalanòfons. Per aquest motiu, el sindicat STEI exigeix la intervenció dels governs perquè actuïn en consens a favor de la unitat comunitiva en català.

Mitjans digitals i educació

Ahir també va tenir lloc la taula rodona entre directors i periodistes de mitjans de comunicació per tractar el comportament que ha tingut el català en l’eclosió dels mitjans digitals. Entre els assistents hi havia el director general de Desenvoulpament Tecnològic del Govern, Benjamí Villoslada; el director del diari Ultima Hora, Miquel Serra, i la directora de l’ARA Balears, Cristina Ros, entre d’altres.

Avui començarà la darrera jornada amb la taula rodona dedicada a la ràdio; després, la conferència sobre l’entorn escolar amb el sociolingüista Bernat Joan. I a les 12 h està prevista la darrera taula rodona sobre la força de les imatges en la televisió. Finalment, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, conclourà les jornades.