Washington reactiva l'ajuda als palestins que Trump havia tallat

BarcelonaL'administració Biden comença a reparar els plats trencats de Donald Trump, i mirant de recuperar la vella normalitat en les relacions internacionals nord-americanes. El secretari d'Estat, Antony Blinken, ha formalitzat per carta aquesta matinada la represa de l'ajuda als palestins, que Trump havia deixat pràcticament a zero el 2018. Abans el republicà havia tallat relacions amb l'Autoritat Palestina i havia reconegut, en contra del dret internacional, Jerusalem com a capital d'Israel. L'anomenat "pla del segle" de l'expresident no ha portat la pau al Pròxim Orient, però ha consolidat la posició d'Israel, sobretot amb la normalització de relacions amb alguns estats àrabs, i Biden, que manté Tel Aviv com a aliat estratègic, intenta recompondre alguns ponts.

La diplomàcia nord-americana recuperarà els 235 milions de dòlars (197 milions d'euros) de finançament als palestins, cosa que, segons Blinken, "respon a importants interessos i valors dels Estats Units" i "contribueix a l'entesa israelopalestina, la coordinació de seguretat i l'estabilitat". Els diners no aniran directament a l'Autoritat Palestina, vetada als Estats Units des del 2017, sinó que dos terços seran per a l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, i la resta per a "socis amb una llarga credibilitat i experiència sobre el terreny" a Gaza i Cisjordània. L'import concedit, però, encara queda lluny dels 355 milions que Washington aportava a l'agència abans de l'arribada de Trump a la Casa Blanca. Israel continua rebent anualment 3.800 milions de dòlars (3.200 milions d'euros), en ajuda militar dels Estats Units.

Trump havia tallat l'aixeta a l'Autoritat Palestina després que el govern de Mahmud Abbas rebutgés el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, que, segons les resolucions de l'ONU, té un estatut internacional especial, o es negués a acceptar el pla trumpista d'annexionar a Israel totes les colònies de la Cisjordània ocupada. Els Estats Units eren el principal contribuent a l'UNRWA i la fi de la seva aportació va empitjorar la situació humanitària de milions de refugiats palestins que depenen de l'agència per a serveis bàsics com l'educació o la salut.

Un gest insuficient

"Que Estats Units reprengui l'ajuda als palestins és una bona notícia, però insuficient", explica a l'ARA Itxaso Domínguez, analista de Pròxim Orient de la Fundación Alternativas. "El que cal abordar són les accions diàries d'Israel sobre el terreny, que continuen tenint el suport de Washington. Això és un pedaç", afegeix. La realitat és que milions de palestins arreu del món (hi ha gairebé sis milions de refugiats palestins, la majoria a Jordània, Síria o Egipte) depenen d'aquesta ajuda, i Domínguez alerta: "És un dilema. L'ajuda perpètua no soluciona el problema, però eliminar-la tindria un fort impacte sobre el dia a dia de moltíssima gent. És una situació sense sortida".

En tot cas no s'esperen grans canvis pel que fa a l'estratègia de Washington al Pròxim Orient, per canviar la política de fets consumats que ha imposat Israel en les últimes dècades i que fan inviable la solució de dos estats prevista als acords d'Oslo. Previsiblement Biden tornarà a la política que va protagonitzar Obama, amb ell de vicepresident, i que sobre el terreny va permetre a Israel annexionar-se de facto grans parts de Cisjordània, ampliant els assentaments i trencant la continuïtat territorial de les poblacions palestines, ara reduïdes a bantustans.

Washington, però, no concreta en públic quina és la seva proposta diplomàtica. A la pregunta de si l'administració Biden utilitzarà l'ajuda per intentar atreure els palestins a una taula de negociació, Blinken respon que els Estats Units no intercanvien ajuda humanitària per favors polítics.