La UE demana a Erdogan que aprofiti l'oportunitat per acostar posicions

Brussel·lesEn un context internacional en què les relacions amb Rússia i la Xina no paren de complicar-se, la Unió Europea ha posat fil a l'agulla perquè no se li compliquin encara més les coses al front del Mediterrani oriental. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va començar diumenge per Líbia i dilluns va fer parada a Tunísia, però ha tingut una reunió clau aquest dimarts a Ankara, on també s'ha desplaçat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per reunir-se amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i fer-li arribar l'oferta de mà estesa que els vint-i-set líders de la Unió Europea van acordar en una cimera ara fa dues setmanes.

"Som al principi del camí i el futur mostrarà fins on podem caminar junts", ha dit Von der Leyen en una roda de premsa després de la trobada amb Erdogan i Michel. La UE insisteix que hi ha un "momentum" en les relacions amb Turquia, que s'havien complicat especialment el 2020 pels conflictes marítims amb Xipre i Grècia i el xantatge migratori, i proposa aplicar "progressivament" una agenda positiva per a les relacions entre la Unió i Anakara, tot i que no es concretarà l'oferta fins al juny, segons han dit tots dos líders de les institucions comunitàries.

La situació no és còmoda per a la UE. Brussel·les és conscient que Turquia és un veí que ha de gestionar (de l'acord amb Erdogan depèn que milions de refugiats sirians arribin a les fronteres comunitàries). Per això la Unió busca tenir la millor relació possible malgrat els constants desafiaments d'Erdogan. L'últim, la retirada de Turquia de la Convenció d'Istanbul, un tractat per combatre la violència masclista i que "obstaculitza" el progrés d'aquest acostament, segons ha explicat la mateixa Von der Leyen aquest dimarts: "No ens cansarem d'insistir-hi. No l'hem pogut convèncer, però instem Turquia a reconsiderar la seva postura".

A més, Erdogan també ha començat el procés per il·legalitzar el partit pro kurd HDP –tercera formació del país–, entre altres exemples de deteriorament del respecte a l'estat de dret i els drets humans al país. "Les qüestions de drets humans no són negociables", ha dit la presidenta de la Comissió Europea. Michel ha enumerat diversos punts d'una agenda "positiva" que passa per intensificar la cooperació econòmica amb el país i també els intercanvis de mobilitat entre la UE i Turquia.

6.000 milions d'euros

En aquest sentit, una de les possibilitats que més interessa a Erdogan és modernitzar l'acord duaner amb la UE. La Unió Europea ja va dir que renovaria el finançament perquè Turquia continuï mantenint fins a 4 milions de refugiats sirians que volen arribar a territori europeu. Des del 2016 s'han desemborsat 6.000 milions d'euros en fons europeus amb aquest objectiu. Brussel·les està disposada a tot això però també vol veure voluntat per la banda d'Erdogan, a qui demana que mantingui la desescalada i deixi de perforar en aigües de Xipre, i també que respecti els drets humans. "Esperem que aprofiti l'oportunitat", ha dit el president del Consell, Charles Michel.

Tot plegat forma part d'una complicada relació entre la UE i Ankara que té la migració al centre, un afer essencial també en les relacions amb Tunísia i Líbia, dos països claus en els fluxos migratoris que busquen arribar a territori de la Unió Europea. Cal recordar que per ara la UE no té una política de migració i asil comuna i que l'última proposta de la Comissió no troba consens precisament dels països del Mediterrani perquè no implica quotes obligatòries de repartiment de persones refugiades sinó que se centra en un augment dels retorns.