Com les agències turques enviaven refugiats a Bielorússia

IstanbulEl Rogyar n'ha vist sortir molts. “Massa”, afirma des del restaurant on treballa. Ell també va fugir del Kurdistan iraquià, però no vol anar a Europa, com han fet milers dels seus compatriotes aquests dies refiant-se de les promeses de Bielorússia. “No vull parlar dels que marxen cap allà, perquè em podrien negar el permís de residència a Turquia”, s'excusa. I també sap que tots els que pugen a l'avió tindran problemes a la frontera amb Polònia; per tant, nega amb el cap quan se li pregunta si ell ho faria: amb una feina pot mantenir-se i deixar enrere “l'entramat corrupte i la guerra” al Kurdistan iraquià.

Parla una mica de turc, cosa que no fan molts dels que viuen al barri d'Aksaray, prop del centre històric d'Istanbul, infestat de turistes. De fet, només estan de pas: no se'ls hi ha perdut res, a Turquia, i tampoc a Bielorússia. “Gairebé tots volen arribar a Alemanya”, assegura, en referència a molts dels seus amics i coneguts. La nova via que marca el camí cap al Vell Continent també passa per Turquia, previ pagament d'uns milers de dòlars i una carta d'invitació que bé podria estar signada pel mateix president bielorús, Aleksandr Lukaixenko. I el barri d'Aksaray és només una parada més en aquest camí, on les opaques agències de viatges es mesclen amb estacions d'autobusos i anuncis d'aerolínies per anar tan lluny com vulguis.

Bitllets a Minsk

En una agència de viatges on venen els ja no tan preuats bitllets a Minsk, el responsable preguntava la setmana passada a qualsevol que entrava si disposava de visat per viatjar a Bielorússia. Però amb un gest gairebé automatitzat, lliurava una targeta on trucar per aconseguir-lo. Al telèfon responien en àrab o en anglès. “Nosaltres ho arreglem tot: reserves d'hotel, transport des de l'aeroport i carta d'invitació [a Bielorússia]”, deia a l'altra banda del telèfon una dona, que responia en anglès a l'ARA pensant-se que parlava amb un refugiat. Segons explicava, la gestió té un cost de 2.000 dòlars per la carta d'invitació, bitllets d'avió a part. Els preus dels vols es van disparar quan molts refugiats començaven a adonar-se de la possibilitat de fer cap a territori europeu fent escala a Minsk. Segons el Rogyar, “tot va començar a l'agost, molts marxaven”. De fet, no era gens fàcil trobar bitllets d'un dia per l'altre: “No n'hi ha fins d'aquí a una setmana”, afirmava el treballador d'una agència.

Mentre cau la tarda, un jove libanès passa l'estona en un parc del barri on els rètols i les converses són en àrab. Com molts altres, ha vingut a Turquia a la recerca d'una vida millor. Però ja fa un any que va arribar i encara no ha trobat res que el retingui, i provar sort a Europa no només no és una opció forassenyada, sinó l'única alternativa. Segons assegura, alguns coneguts seus també han somiat amb viatjar a Bielorússia, i no només des de Turquia. “Des del Líban i des de tots els països àrabs ja fa temps que donen facilitats per anar a Minsk”, afirma.

Fi del joc

Segons Frontex, l'agència europea que vigila les fronteres, els que intenten passar a Polònia són ciutadans de l'Iraq, Síria, l'Afganistan, el Iemen i l'Iran. Tots provenien de vols, majoritàriament, de Dubai, Bagdad, Beirut o Istanbul, punt des d'on Turkish Airlines i l'agència estatal bielorussa, Belavia, oferien 20 vols setmanals. 

Però tot ha canviat. La UE i l'OTAN van acusar Bielorússia d'intentar "desestabilitzar la seguretat al bloc per mitjans no militars". Turquia també ha estat acusada d'estar implicada en el tràfic de persones des de Bielorússia a països de la UE, cosa que Ankara ha negat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va demanar la setmana passada sancions a "les companyies aèries de tercers països" implicades en el tràfic de persones. I la demanda va tenir resultats: Turquia ja no permet la venda de bitllets d'avió per a Bielorússia a ciutadans de Síria, l'Iraq i el Iemen a causa de les "travesses frontereres il·legals" entre Bielorússia i Polònia, segons va anunciar la Direcció General d'Aviació Civil. 

L’endemà que Turkish Airlines i Belavia decidissin vetar l'entrada en els vols a Minsk a aquests ciutadans, l'ARA torna a contactar amb l'agència que proporciona el visat. “Torni a trucar demà. Estem mirant com redirigir els ciutadans iraquians. Els sirians encara poden fer escala a Dubai”. Diumenge cap d'aquestes nacionalitats podia fer cap escala: no podien anar enlloc. La mateixa agència ho confirmava un dia més tard: “Em sap greu, estem fora de servei, no podem fer res per ajudar-lo”.