Evo Morales i Rafael Correa queden fora de la cursa electoral a Bolívia i l'Equador

Els dos expresidents viuen a l'exili i tenen diferents causes penals obertes per diferents delictes

Evo Morales i Rafael Correa han vist com tribunals de Bolívia i de l'Equador els han vetat per a la cursa electoral. En poques hores de diferència la justícia dels respectius països ha inhabilitat els dos expresidents, que viuen a l'exili i tenen obertes causes penals per delictes diferents.

Des de Buenos Aires, el bolivià Evo Morales ha acatat la decisió d'un tribunal especial que li prohibeix concórrer com a candidat al Senat per la província de Cochabamba en les eleccions previstes per al 18 d'octubre, i que comptaran amb un reforçat equip d'observadors de la UE.

Aquests comicis han de tancar, en principi, la greu crisi política i institucional que es va obrir l'any passat amb les acusacions de frau en la contesa en què el dirigent cocaler es va proclamar guanyador, i amb la seva posterior fugida del país. El veto es justifica perquè Morales no compleix el requisit assenyalat a la Constitució de tenir la residència a Bolívia. 

A través de les xarxes, Morales ha denunciat que la sentència que el treu de la cursa electoral és una "decisió política il·legal i inconstitucional", però ha expressat que acatarà la mesura perquè, sosté, a diferència del govern transitori de Jeanine Áñez la seva prioritat és que el país surti al més aviat possible i en les millors condicions de la crisi, agreujada per l'impacte de les mesures restrictives pel coronavirus. En aquest context, però, ha advertit que la sentència judicial "no podrà proscriure el poble", una expressió que ha fet servir per solidaritzar-se amb Correa.

L'expresident bolivià, el primer indígena del país a accedir al càrrec, té oberts diversos processos penals per suposats delictes tan diversos com genocidi, terrorisme durant les revoltes posteriors a les eleccions anul·lades, frau electoral i estupre, pels quals la Fiscalia ha emès diverses ordres de detenció.

A l'equatorià Correa la sentència que l'inhabilita l'ha enxampat al seu exili de Brussel·les, on es va traslladar tot just deixar la presidència, el 2017. La inhabilitació estronca els seus plans de tornar a la primera línia política, aquest cop fent tàndem electoral com a vicepresident amb Andrés Aranz per a les eleccions presidencials del 2021.

La justícia ha desestimat el seu recurs per anul·lar una condemna de vuit anys de presó i inhabilitació política per haver creat una xarxa de suborns per finançar el seu partit i moviments afins a canvi de l'adjudicació de contractes milionaris de l'Estat a empreses constructores. Entre elles hi ha la brasilera Odebrecht, el centre de la gran teranyina de corrupció de Sud-amèrica que ha tocat i ha acabat amb la carrera política de Lula da Silva, Alejandro Toledo o Alan García, per citar-ne uns quants.

En canvi, el fet que Correa quedi definitivament fora de les paperetes és per a la fiscal general equatoriana, Diana Salazar, el dia en què tot el país "en surt guanyador perquè la justícia s'hi està estrenant", recull l'agència Efe.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF