Internacional 24/09/2022

El Kremlin engega els pretesos referèndums i busca mobilitzar un milió de reservistes

L'ONU constata que Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna

5 min
Un soldat vota al referèndum convocat a Lugansk sobre una eventual annexió a Rússia

BarcelonaEl pla del Kremlin per annexionar-se il·legalment les zones ocupades d'Ucraïna ja està en marxa. Aquest divendres les administracions pro-russes de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, a l'est, i de les províncies de Zaporíjia i Kherson –i una part de Mikolaiv–, al sud, han posat en marxa els pretesos "referèndums" sobre una eventual unió a la Federació Russa, que s'allargaran fins dimarts.

Kíiv adverteix des de fa dies que Rússia vol escenificar un referèndum per fer-lo passar com un senyal de suport popular a les zones ocupades, que representen aproximadament un 15% del territori ucraïnès, per annexionar-se-les il·legalment, com ja va fer Moscou amb Crimea el 2014. Aquella votació, que la comunitat internacional considera manipulada i no reconeix, va tenir un resultat oficial del 97% a favor de l'annexió a Rússia. En aquesta ocasió, les organitzacions internacionals i els països occidentals també han avisat que no reconeixeran els resultats d'aquesta votació, que consideren una pantomima.

Els "referèndums simulats" són "il·legals i il·legítims", ha avisat l'OTAN. L'OSCE, organisme que supervisa les eleccions a escala global, també ha advertit que els resultats no tindrien força legal perquè no s'ajusten a la llei d'Ucraïna ni als estàndards internacionals i perquè les zones on es fan no són segures. L'organització recorda que no hi haurà observadors independents i que bona part de la població que hi havia a les zones afectades abans de la guerra ha fugit.

El pla del Kremlin: reclutar 1,2 milions de nous soldats

Mentrestant, el Kremlin continua cridant a files desenes de milers de joves russos en el marc de la "mobilització parcial" que Vladímir Putin va decretar dimecres. El ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va afirmar que la intenció era incorporar 300.000 nous soldats a lluitar a Ucraïna, tot i que el digital rus independent Meduza ha informat que el pla de Moscou és, en realitat, reclutar 1,2 milions de persones. El diari Nóvaia Gazeta també ha publicat que es podrien cridar a files fins a un milió de russos.

Alguns analistes han apuntat que el decret de la mobilització està escrit de manera vaga i que hi ha un paràgraf que s'ha mantingut classificat. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit aquest divendres que aquesta part es refereix justament al nombre total de russos que podrien ser reclutats, que ha subratllat que no es pot revelar.

Aquest divendres el ministeri de Defensa rus ha detallat que els treballadors de certes professions s'alliberaran d'anar al front: informàtics, banquers i periodistes que treballen per a mitjans estatals. Ha argumentat que alguns sectors s'han exclòs per "garantir la feina d'indústries específiques d'alta tecnologia, així com el sistema financer de Rússia".

Els últims dos dies s'han difós a les xarxes socials diversos vídeos que mostren llargues cues de nois carregats amb bosses, sobretot en zones remotes de Rússia, i també d'altres en centres de reclutament. En alguns, es veuen els joves cridats a files que protesten, i en un d'ells se sent un oficial que crida: "S'han acabat els jocs! Ara sou soldats!"

La decisió de Putin ja ha provocat la fugida de milers de russos que s'escapen de la guerra. A la frontera finlandesa, per exemple, les cues de cotxes que volen creuar són cada dia més llargues. Segons la Guàrdia Fronterera de Finlàndia –que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia–, dijous van entrar al país 6.470 russos, un 34% més que el dia anterior i el doble que fa una setmana. La xifra de divendres ha seguit creixent, amb 7.667 russos que han arribat a Finlàndia, sobretot pels passos fronterers del sud, a pocs centenars de quilòmetres de Sant Petersburg.

Russos fent cua per entrar a Finlàndia, al punt fronterer de Vaalima, al sud del país.

Davant d'aquest increment, el govern finlandès ha decidit restringir l'entrada de ciutadans russos al país i n'eliminarà els visats turístics. "Continuarem atorgant visats per raons humanitàries i per viatges relacionats amb la feina, els estudis o qüestions familiars", ha explicat el ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, però ha assegurat que "la reducció [de visats] serà molt significativa".

Les llargues cues de cotxes també fa tres dies que es veuen a la frontera amb Geòrgia, que s'ha convertit en una ruta concorreguda per als russos que volen fugir. I també als passos fronterers cap al Kazakhstan i cap a Mongòlia, mentre que els vols directes a Turquia, Armènia i altres països pròxims que no demanen visats als ciutadans russos es van esgotar en qüestió de minuts després de l'anunci de mobilització.

Crims de guerra constatats

Aquest divendres una missió de l'ONU encarregada d'investigar els crims comesos a Ucraïna en els primers mesos de la invasió ha arribat a la conclusió que Rússia hi ha comès "crims de guerra". "Ens va impactar el gran nombre d'execucions perpetrades a les àrees que vam visitar", ha dit aquest divendres Erik Møse, del Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra. L'equip de l'ONU va investigar crims comesos en 16 localitats ucraïneses d'on havien rebut denúncies, ubicades a prop de Kíiv, Txerníhiv, Khàrkiv i Sumi. Els investigadors de l'ONU han constatat que moltes de les víctimes tenien les mans lligades a l'esquena, ferides al cap i talls al coll, tal com ja havien denunciat les autoritats ucraïneses.

Entre les atrocitats constatades per l'ONU i que s'atribueixen a les tropes russes hi ha violacions i tortures perpetrades contra criatures de fins a quatre anys. "Hem documentat casos en què els infants van ser violats, torturats i detinguts il·legalment", ha detallat l'expert noruec. Amb edats d'entre 4 i 82 anys, les víctimes dels crims de guerra que s'atribueixen a l'exèrcit rus van patir execucions, tortures i pallisses amb descàrregues elèctriques i van ser forçats a estar despullats, a més de violència sexual. Algunes d'aquestes tortures es van produir en centres de detenció instal·lats en territori rus, on estan sent traslladats molts ucraïnesos arrestats per les forces d'ocupació russes.

L'Oficina per als Drets Humans de l'ONU ha comptabilitzat almenys 6.000 civils morts en els set mesos de conflicte armat, que es compleixen aquest dissabte. També ha constatat l'ús reiterat d'artefactes explosius en zones no militars, segons ha explicat Møse. "Una part dels atacs que investiguem van ser llançats sense distinció entre civils i combatents", ha dit l'expert, que ha assenyalat l'atac contra àrees residencials, escoles i hospitals com a clares violacions de la Convenció de Ginebra.

La comissió d'investigació de l'ONU es va crear el març passat i va investigar fets comesos entre febrer i març. "El descobriment recent de més fosses comunes il·lustra la gravetat de la situació", ha dit el president de la comissió, en referència a la troballa de fins a 440 cadàvers en una fossa a Izium , una localitat recentment alliberada de les tropes russes al nord-est del país.

Dos especialistes forenses desenterrant els cossos de la gran fossa comuna amb 440 cadàvers que ha aparegut a Izium.

Durant la investigació, l'ONU ha comptat amb la col·laboració de les autoritats ucraïneses mentre que Rússia s'ha negat a qualsevol contacte. Tot i això, Møse ha explicat que s'havien recollit dos casos de maltractament a soldats russos per part de les forces ucraïneses, uns crims que –ha dit–, "tot i que són menys nombrosos, també estaran subjectes a la nostra atenció". Aquest divendres Ucraïna ha demanat davant d'aquest organisme la creació d'un tribunal específic que jutgi els abusos dels soldats russos. Els membres de la missió de l'ONU han assenyalat que estan en contacte freqüent amb la Cort Penal Internacional, que està fent les seves pròpies investigacions.

stats