Theresa May vol immigració a la carta

Un comitè del govern demana per al post-Brexit més facilitats per als treballadors d’alta qualificació

Els ciutadans de la Unió Europea (UE) s’haurien de sotmetre a les mateixes normes d’immigració al Regne Unit que els de la resta del món després del Brexit. El govern britànic, doncs, hauria d’acabar no només amb la lliure circulació actual de persones sinó també amb qualsevol tracte preferencial cap als comunitaris, llevat que aquesta opció formés part de l'hipotètic acord de sortida entre la Unió i Londres.

Aquestes són algunes de les recomanacions bàsiques publicades aquest dimarts, a Londres, pel Comitè Governamental d’Assessorament per a la Immigració (MAC, per les seves sigles en anglès), organisme format l’octubre del 2017 per encàrrec del ministeri de l’Interior britànic amb l'objectiu de definir les línies mestres en aquesta matèria per al post-Brexit.

L’opció triada pel comitè és, per tant, la d’una immigració a la carta, basada fonamentalment en les necessitats econòmiques del país. Aquest sistema es pot equiparar amb el que actualment opera al Canadà.

La proposta suggereix així que es faciliti al màxim la immigració de treballadors altament qualificats –enginyers o metges, per exemple)– i que s’elimini el límit (22.500 persones) d’aquest grup per a les persones provinents de països que no pertanyen al bloc comunitari. Alhora, es proposa l’enduriment per a l’immigració amb una qualificació escassa o nul·la.

Ultimàtum de May: el 'meu' Brexit o cap

El govern de Theresa May ha de presentar el model d’immigració abans de finals d’any i hauria d’estar en vigor a finals del 2021, un cop acabi la transició del Brexit. A la pràctica, el comitè ha subscrit fil per randa la visió de l’exlíder de l’UKIP, Nigel Farage, que durant la campanya del referèndum del Brexit deia: “M’agradaria un sistema [d’immigració] que no es basés en el lloc d’on vens sinó en si ets la persona adient per entrar al Regne Unit”.

El comitè afirma que els treballadors qualificats impacten molt positivament en l’economia del país. Per aquesta raó, encoratjar-ne la seva immigració “coincideix amb l’estratègia industrial del govern”.
Paradoxalment, l’estudi acaba amb una de les grans mentides de la campanya del Brexit, això era, el cost per a les finances públiques de la immigració. En termes generals, l’efecte ha sigut molt benèfic, segons sosté el professor Jonathan Porter, un dels analistes que han elaborat l’informe: “Contràriament al temor estès que la immigració reduiria l’incentiu perquè les empreses impulsessin la productivitat, sostinc el contrari. A les àrees on arriben fluxos d’immigrants augmenta la productivitat”.

500.000 comunitaris

estan ocupats en feines que requereixen poca qualificació

Altres articles de l’estudi també demostren que els immigrants, especialment els de la UE que van arribar el 2016, aportaran més de 25.000 milions de lliures a les finances públiques els pròxims anys. “Dit d’una altra manera, la majoria de l’escarni que s’ha fet sobre la immigració els últims anys té molt poca base real, o cap”, conclou Porter.

Guia per entendre les negociacions del Brexit

Amb l’excepció dels temporers dedicats a la recollida de la fruita i altres feines agrícoles, el comitè no veu necessari l’establiment de cap programa específic per abastir aquest sector del mercat del treball. Actualment, es calcula que són mig milió de treballadors comunitaris els que treballen en feines de baixa qualificació, com ara serveis de restauració, hostaleria i neteja.

La proposta bàsica del MAC –barrar el pas als treballadors poc qualificats– ha sigut rebuda amb prevenció per part de sectors molt diversos de la societat britànica, en especial per associacions d’industrials i d’empresaris. Si es posen més dificultats a aquest sector d’immigrants, pot arribar a haver-hi una mancança de mà d’obra en sectors clau de l’economia, sostenen.

Una minicimera vital per al futur de May

Theresa May tindrà aquest dimecres l’oportunitat d’exposar breument als seus homòlegs de la Unió les virtuts del pla de Chequers, com a proposta per resoldre l’atzucac a què, fins ara, ha conduït el procés de negociació amb la UE, incapaç, de moment, de resoldre la qüestió de la frontera irlandesa. Serà en el decurs d’una cimera informal que té lloc avui i demà a Salzburg (Àustria). Prèviament a la reunió, el president del Consell, Donald Tusk, va enviar ahir una carta als líders dels 28 per convocar-los a una reunió especial al novembre, amb l’objectiu de tancar aleshores un acord amb el Regne Unit.

Els últims dies, en què els advertiments sobre les catastròfiques conseqüències d’un no acord s’han difós a tort i a dret, en cercles diplomàtics de Brussel·les i de Londres s’ha imposat una teoria alternativa a l’acord. És la que s’anomena 'Brexit cec'. És a dir, arribar a un pacte suficientment ambigu perquè tothom se senti mínimament còmode i, després, aprofitar els 21 mesos de transició per negociar el pacte comercial i per tancar serrells. Una tàctica que no ha d’estranyar ningú, perquè és prou habitual a Europa.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF