Les tres raons de l''Open Arms' per no navegar cap a un port espanyol

Mentre la situació a bord degenera, l'ONG defensa el dret marítim i la continuïtat dels rescats

Fa 19 dies que l''Open Arms' espera un port segur on desembarcar els nàufrags que el seu equip va salvar en tres rescats a principis d'agost. Són a només 800 metres de l'illa italiana de Lampedusa, després que un jutge tombés la prohibició dictada per Salvini d'entrar en aigües territorials italianes. El cas ha desencadenat una disputa diplomàtica entre Espanya i Itàlia, i mentre als despatxos prima el tactisme electoral, la situació a bord es fa més insostenible cada dia que passa. Malgrat els retrets, els governs de Madrid i Roma semblen estar d'acord en una cosa: el vaixell humanitari ha de navegar fins a Espanya per desembarcar la vuitantena de nàufrags que queden a bord després de set evacuacions mèdiques i que alguns s'hagin llançat desesperats a l'aigua i hagin estat rescatats pels guardacostes italians. El govern de Pedro Sánchez enviarà aquest dimarts un vaixell de l'armada espanyola per escortar l'Open Arms fins al port de Palma, mentre que el ministre italià de l'Interior, l'ultradretà Matteo Salvini, insisteix que el vaixell ha d'anar a Espanya. Però des de l'ONG recorden que no poden ni volen navegar fins a aigües espanyoles i argumenten que la llei els empara.

1. Està en perill la seguretat dels nàufrags i de la tripulació

Els nàufrags van ser salvats en tres rescats entre l'1 i el 20 d'agost i estan al límit de les forces físiques i mentals: cal recordar que venen de l'infern de Líbia, on els abusos són sistemàtics, i que han patit els horrors de creuar el Sàhara i el tràngol de la pastera. La tripulació va salpar de Lampedusa el 30 de juliol. El capità de l'embarcació, Marc Reig, ha informat tant les autoritats espanyoles com les italianes que no està en condicions de navegar més d'una hora. Ja fa quatre dies que Reig va demanar oficialment el desembarcament humanitari immediat a Lampedusa davant la situació "extrema" i "explosiva" a bord. 

2. El dret marítim diu que els rescatats han de desembarcar al port segur més proper: Malta o Itàlia

El dret marítim internacional és clar: quan una embarcació està en perill, els vaixells que són a la zona tenen l'obligació de rescatar els nàufrags, que després han de ser desembarcats al port segur més proper. El concepte de 'port segur' inclou també les condicions d'acollida dels refugiats en terra. Tunísia i Líbia són altres països propers, però no són considerats segurs. El cas de Líbia és el més evident pel conflicte armat, que afecta també els migrants, que són sotmesos a detencions arbitràries i tortures. A més, el dret humanitari preveu el principi de no devolució, segons el qual no es pot obligar un migrant a tornar a un lloc on la seva vida corri perill. A Tunísia no hi ha guerra, però el país no té cap llei d'acollida de refugiats. Els ports propers segurs són, doncs, Itàlia i Malta, però els dos governs es neguen a acollir els vaixells de les ONG al·legant que no poden fer front tot sols a la immigració que vol arribar a Europa i que la resta d'estats de la UE han d'establir un sistema de repartiment que mai ha arribat a funcionar. Això ha obligat a trobar solucions cas per cas cada cop que una embarcació humanitària feia un rescat.

3. El perill de tornar a Espanya: la immobilització del vaixell i una multa de 900.000 euros

El gener passat la capitania marítima de Barcelona va notificar a l''Open Arms' que no tenia permís per tornar a la zona de rescat del Mediterrani central al·legant que Itàlia i Malta incompleixen el dret internacional i no els permetrien desembarcar els nàufrags que salvessin. Era el nou gir del govern de Pedro Sánchez, que mig any abans s'havia volgut posar la medalla d'acollir l''Aquarius', en un gest que li va donar ressò a tot Europa just després de convertir-se en president espanyol amb la moció de censura contra el govern Rajoy. La capitania argumentava que amb els ports de Malta i d'Itàlia tancats, l''Open Arms' hauria de fer un llarg recorregut fins a Espanya carregat de gent, cosa que no podia fer en condicions de seguretat. És contradictori, doncs, que si el govern de Pedro Sánchez diu que l''Open Arms' no pot fer el viatge amb garanties hagi ofert els ports espanyols, encara que sigui amb assistència tècnica. El vaixell va estar tres mesos immobilitzat al port de Barcelona. Al juny, Open Arms, entonant la consigna d'"abans presos que còmplices", va desobeir la prohibició i, després de tres mesos de bloqueig, va aconseguir un permís per portar material humanitari a l'illa grega de Samos. A l'acabar aquella missió l'embarcació va posar rumb al Mediterrani central i va salpar de Lampedusa el passat 30 de juliol per tornar a la zona de rescat.

El director general de la Marina Mercant, Benito Núñez Quintanilla, havia amenaçat per carta el capità de l''Open Arms' que si tornava als rescats podia ser sancionat amb una multa de fins a 901.000 euros, i que si cometia "infraccions greus contra la seguretat marítima" el seu títol professional podia ser suspès. A més, va advertir que podia ordenar el retorn del vaixell per fer efectiva la seva paralització. L''Open Arms' és una embarcació oficial de rescat i està sota l'autoritat administrativa d'Espanya.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF