Quines són les opcions de Putin per atacar Ucraïna?

Enviada especial a KíevEl desplegament de tropes russes des del novembre al voltant de les fronteres d’Ucraïna, pel nord, l’est i el sud del país, ha disparat totes les alarmes. Però la presència militar russa a prop d’Ucraïna no és dels últims mesos: des dels acords de Minsk del 2016, que van congelar la guerra al Donbass amb un alto el foc repetidament vulnerat, el Kremlin hi ha posicionat tres exèrcits. A les bases de Novotxerkassk, el vuitè exèrcit de terra s’encarrega de donar suport a les autoproclamades repúbliques populars del Donbass; la primera divisió de tancs amb base a prop de Moscou, i la 20a, amb el quarter general a la ciutat russa de Vorónej, s’han desplegat fins a unes desenes de quilòmetres de la frontera d’Ucraïna. Periòdicament, aquestes tropes han fet maniobres molt a prop de territori ucraïnès. El que ha passat des del novembre és que els soldats han sortit de les casernes i s’han traslladat a campaments més propers. "La novetat és que s’ha vist com han començat a mobilitzar forces especials, desplegar elements operatius, intel·ligència militar, míssils i material aerotransportat", explica a l’ARA Mikhailo Samus, un exmilitar ucraïnès que ara dirigeix el New Geopolitics Research Network. 

També hi ha hagut moviments militars a Crimea, on Rússia té estacionats uns 35.000 soldats, i des de principis d’aquest any s’han desplegat, segons les fonts, uns 30.000 soldats russos a Bielorússia, després de la brutal repressió de les protestes contra el règim d’Aleksandr Lukaixenko. “Això és molt perillós per a Ucraïna perquè compartim una frontera de 1.000 quilòmetres amb Bielorússia: el terreny no és adequat per a una intervenció terrestre, però sí per a atacs amb aviació i míssils”, adverteix l’expert ucraïnès. La seva conclusió és clara: “Des del punt de vista militar, Rússia està preparada per a totes les opcions, inclosa una invasió a gran escala”.

Ucraïna modernitza l'exèrcit

Del costat d’Ucraïna, en els últims dos anys la modernització i professionalització de l’exèrcit ha sigut una de les reformes més exitoses del govern de Volodímir Zelenski. El pressupost militar i de seguretat, que el 2013 no superava el 3,1% del PIB, gairebé s’ha doblat (5,9%) i aquest any el govern preveu gastar-se fins a 11.000 milions de dòlars en defensa. L’exèrcit regular ucraïnès compta amb 200.000 soldats, i a més hi ha uns 300.000 paramilitars amb experiència de combat al Donbass (el que Ucraïna anomena la primera línia reserva) que poden ser activats.

En els últims anys, i sobretot en les últimes setmanes, els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Turquia, Polònia i els països bàltics han accelerat el seu suport militar a l’exèrcit ucraïnès. Des del 2014, Washington ha enviat ajuda militar a Kíev per valor de 2.500 milions de dòlars: el més estratègic són els míssils antitancs Javelin, facilitats també per Estònia. Lituània i Letònia han enviat a Ucraïna míssils antiaeris Stinger, i Turquia li ha venut drons de reconeixement. “Amb aquests i els que fabriquem a Ucraïna disposem de 8.000 míssils antitancs, i amb això n’hi ha prou per frenar un atac terrestre”, considera l’analista. “Ucraïna té tot el que necessita per aturar una invasió russa per terra, però tenim forats en la defensa antiaèria i la marina: necessitem un sistema de defensa antimíssils i augmentar la nostra capacitat naval”, assevera.

I l’OTAN?

Com que Ucraïna no forma part de l’OTAN i els seus membres tenen interessos divergents sobre una intervenció (Alemanya, que depèn del seu subministrament de gas, no està enviant armes a Ucraïna, i les repúbliques bàltiques, que se senten amenaçades per Moscou, sí que ho estan fent), per ara no hi ha plans per enviar tropes de l’Aliança. Aquesta setmana l’administració Biden ha anunciat que desplegarà més tropes nord-americanes. De fet, uns 8.500 soldats nord-americans estan en alerta per formar part d’una Força de Resposta de l’OTAN, però per ser activada necessita el suport dels seus 30 estats membres.

La via diplomàtica continua oberta i els documents revelats pel diari El País aquesta setmana confirmen que Washington està disposat a negociar amb Moscou límits al desplegament de míssils a Europa i de tropes a Ucraïna, si Putin accepta respondre recíprocament. Biden i l’OTAN sempre s’han mostrat oberts a parlar de desarmament amb Rússia, però diuen que la incorporació a l’Aliança Atlàntica de països de l'Europa de l'Est, que Putin considera la seva zona de seguretat, és innegociable.

Possibles escenaris

Rússia podria intentar envair el territori ucraïnès a l’est del riu Dniéper, la zona més industrialitzada. Avançaria en tres fronts: pel sud, des de Crimea, cap a Kherson (que és clau per abastir l’aigua potable la península ocupada); des de l’est, a través dels territoris que ja controla a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk al Donbass, i des del nord, sobre Khàrkiv, segona ciutat del país. Els efectius russos desplegats a Bielorússia podrien amenaçar Kíev des de l’aire.

Com la majoria d’experts, Samus creu que aquest escenari no és impossible, però sí improbable. Seria molt menys arriscat per a Rússia atacar la línia de costa, on no hi ha grans ciutats que puguin oferir resistència, i aconseguir el control del mar Negre. Ja controla Crimea i si pogués arribar fins a Odessa deixaria Ucraïna sense accés a bona part del seu comerç, i debilitaria encara més la seva economia. Seria un nou exemple de l’anomenada “guerra híbrida”, que barreja el xoc militar convencional amb elements de desestabilització, un terreny que Putin ha demostrat que domina.

Un conflicte a gran escala

A diferència del 2014, quan Ucraïna vivia en una crisi política, amb la cadena militar de comandament trencada i un exèrcit desfasat, ara sembla que seria molt més complicat que Rússia ocupi una part del seu territori sense provocar un conflicte a gran escala. A l’altre bàndol passa una mica el mateix: l’exèrcit ucraïnès tindria capacitat militar per recuperar el control de les províncies del Donbass i de Crimea, però si fa aquest pas sap que també s’exposa a una guerra oberta. Washington, després de la humiliant retirada de l'Afganistan, no té cap ganes de ficar-se en una altra guerra llunyana i Europa continua dividida sobre Rússia i sense una capacitat militar independent.

Sigui com sigui, Putin haurà de prendre una decisió en les pròximes setmanes o quedar-se on és fins a l’estiu: abans que la famosa raspútitsa, a la primavera, desfaci el gel i converteixi el terreny en un fangar, que dificulta l’avenç dels blindats i els fa més vulnerables a les defenses antitancs. El fang, que va ajudar Rússia contra l’exèrcit nazi i també contra la invasió de Napoleó, pot ser ara un problema en els plans del Kremlin.

Dossier Viatge al cor d'Ucraïna

Següent

Kíev, una ciutat amb 500 refugis antiaeris

Anterior

"Parlem rus però som ucraïnesos: no volem tropes de Putin a casa nostra"

Vés a l’ÍNDEX