Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

Al Txad: el petroli, la pobresa i les armes

La presència de les tropes txadianes a la guerra de Mali m'ha fet parar atenció en una altra notícia que, exceptuant la premsa catòlica missionera, ha passat completament desapercebuda: es tracta del retorn al Txad del bisbe de Doba, Michele Russo. Russo, de 67 anys, és un missioner combonià que dirigeix des de fa 23 anys el bisbat de la capital de la regió petrolera, al sud del país.

A l'octubre Russo va ser expulsat a causa d'una homilia que va fer contra el mal ús de la riquesa petrolera per part del Govern. Entre altres coses, va dir que el Txad podria ser un país desenvolupat gràcies al petroli, però que d'ençà que hi ha petroli els locals viuen pitjor cada dia que passa i els diners del petroli només han servit i serveixen per comprar armes i alimentar conflictes.

A Russo el vaig conèixer fa set anys a Doba quan es discutia com es podia fer servir la riquesa que començava a sortir de sota la terra a un ritme de més de dos-cents mil barrils diaris. L'esperança era que tots aquests recursos servissin per ajudar a superar la pobresa i millorar les condicions de vida d'una població que no disposava ni d'escoles ni de centres de salut, carreteres o serveis bàsics, i malvivia d'una agricultura cada vegada menys productiva per culpa del canvi climàtic. També, com passa a tota la regió saheliana -aquesta immensa franja que transita com una frontera entre les cultures agrícoles, sedentàries, i les cultures nòmades, dedicades a la pastura-, a Doba s'hi viu, a més, el greu conflicte entre ramaders i agricultors, ja que els primers, normalment d'origen àrab, es desplacen cada vegada més cap al sud del continent fugint de la sequera i la progressió del desert, i ocupen territoris agrícoles on les poblacions, normalment negres, en pateixen les conseqüències. Al Txad, aquest conflicte pel territori que afecta tot el Sahel, des del Darfur fins a Mauritània i el Senegal, té una resolució pragmàtica, violenta i dictatorial, ja que l'exèrcit i el poder polític estan controlats per les tribus àrabs, un dels principals negocis de les quals són els ramats.

Més pous, més desigualtat

Des d'aquella vista que vaig fer a Doba i la trobada amb el bisbe ja han passat més de deu anys. El petroli surt cada vegada més a raig i si aleshores hi havia 300 pous, avui n'hi ha prop de 1.500. Però l'equació segueix sent la mateixa: com més petroli, més riquesa per a les elits, més armes, més conflictes i més pobresa per a les poblacions locals. "És un pillatge sense nom!", continua denunciant monsenyor Russo com si clamés en el desert. El bisbe pensa que en un país d'onze milions de persones, com és el cas del Txad, només que es fes un bon ús del minso percentatge del benefici que paguen les companyies estrangeres explotadores es podria fer una transformació total i superar la pobresa. Però va venir la guerra del Darfur i els diners del petroli han servit per comprar armes i consolidar el poder d'un dictador "aliat estratègic". I val la pena observar que ara aquest govern corrupte, aquestes armes de la pobresa, estan al servei de França i del món en la guerra de Mali. Els dolents poden tornar-se bons quan són clients i aliats: és una de les formes de blanqueig més velles de la història de la humanitat. Parlar de guerra per silenciar la pobresa, la justícia. La guerra no accepta matisos. Haurem d'esperar a veure en què deriva la segona part de l'alliberació de Mali en aquesta guerra que no és local i afecta tota la franja saheliana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF