Internacional 22/12/2020

21 periodistes han sigut assassinats com a represàlia al món aquest any, més del doble que el 2019

Mèxic, amb nou morts, és el país més perillós per als informadors

Albert Castellví Roca
4 min
Protesta per la violència contra els periodistes a Guatemala

SabadellDurant l'any 2020, 21 periodistes han sigut assassinats arreu del món com a represàlia per la seva feina. Ho indica un informe del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en anglès) fet públic aquest dimarts, que remarca que aquesta xifra (que té en compte els casos coneguts fins al 15 de desembre) s'ha més que doblat en comparació amb els deu assassinats que s'havien registrat durant el 2019. El director executiu de l'entitat, Joel Simon, considera "alarmant" aquest increment i l'atribueix al "fracàs de la comunitat internacional" a l'hora de "fer front al flagell de la impunitat".

A banda d'aquests assassinats, durant el 2020 nou informadors més han perdut la vida en altres circumstàncies (en situacions de combat, en tirotejos o cobrint altres esdeveniments que han esdevingut perillosos), de manera que el nombre total de periodistes morts aquest any a causa de la seva feina ha sigut de 30, quatre més que l'any passat però la segona dada més baixa des del 2003. Si s'hi afegeixen també les 15 morts violentes de periodistes que, de moment, no s'ha pogut confirmar que estiguessin motivades per la seva feina, la xifra total arriba a les 45 víctimes, el registre més baix dels últims 18 anys.

Mèxic, el país més perillós

Dels 21 assassinats de periodistes com a represàlia per la seva feina computats aquest any, quatre han tingut lloc a Mèxic i quatre més a l'Afganistan. Al país centreamericà, a més, hi va morir un altre professional de la comunicació que va ser tirotejat mentre informava des de l'escena d'un delicte, cosa que eleva fins a cinc el nombre total de morts. En cap altre país del món s'hi ha registrat una xifra tan elevada. A més, el CPJ investiga encara els casos de quatre periodistes més a Mèxic per determinar si efectivament la seva mort va estar vinculada a la seva professió, la qual cosa podria fer créixer fins a nou el nombre de víctimes.

"Des de fa molt temps, Mèxic és el país més perillós de l'hemisferi occidental per a la premsa, que treballa enmig d'una complexa xarxa de bandes criminals, narcotràfic i l'arrelada corrupció oficial", diu l'informe. En aquest sentit, el document lamenta la "impunitat" de què gaudeixen els responsables d'aquestes morts i assenyala el poc interès que hi ha demostrat el president del país, Andrés Manuel López Obrador, des que va accedir al càrrec a finals del 2018. Fins ara la justícia no ha condemnat els responsables de cap dels quatre assassinats comesos durant aquest any, segons les dades del CPJ, i dues de les víctimes formaven part d'un programa creat pel govern mexicà per protegir informadors amenaçats que, almenys en aquests casos, no ha funcionat.

Les cinc morts confirmades a Mèxic han fet que durant el 2020 hagi sigut més perillós exercir el periodisme en aquest país que no pas en zones de guerra: només tres professionals de la informació han perdut la vida mentre cobrien conflictes armats aquest any, tots tres a Síria. Es tracta del registre més baix des del 2000, tot i que el mateix informe avisa que en aquest descens hi han influït "la disminució de la intensitat dels conflictes a l'Orient Mitjà i la pandèmia de covid-19", que "ha dificultat que els periodistes viatgessin".

Des del 1992, quan el CPJ va començar a elaborar el seu informe anual, 57 periodistes han mort a Mèxic a causa de la seva feina, una xifra que arriba fins als 125 si s'hi inclouen els casos en què no s'ha pogut determinar si la causa de la mort va estar vinculada a la seva activitat professional.

Periodista executat a l'Iran

Pel que fa a la resta d'assassinats durant el 2020, tres es van cometre a les Filipines, dos a l'Índia, dos més a Hondures, un al Paraguai, un a Síria, un al Iemen, un a Somàlia, un a Bangla Desh i un a l'Iran. L'informe fa una menció especial a aquest últim cas, el de Ruhollah Zam, ja que és l'únic d'aquests professionals que va ser executat per les autoritats estatals. Zam havia sigut condemnat a mort "per la seva cobertura periodística sobre l'onada de protestes antigovernamentals del 2017", explica l'informe, i el van executar el 12 de desembre.

Com que abans de l'execució va estar a la presó, Zam apareix també a l'informe sobre periodistes empresonats que va fer públic la setmana passada la mateixa organització, i que indicava un rècord històric de 274 informadors privats de llibertat a causa de la seva feina a tot el món. "És indignant que Ruhollah Zam aparegui a la llista mundial de periodistes presos i a la de periodistes morts el mateix any. La seva inclusió en les dues llistes evidencia la crueltat del règim iranià, que s'embolcalla d'una aparença de legalitat. La mort de Zam no és altra cosa que un assassinat patrocinat per l'estat", denuncia Joel Simon.

Segons ell, "el fet que els assassinats vagin en augment i que la xifra de periodistes empresonats a tot el món hagi arribat a un nivell rècord és una clara demostració de l'assalt sense comparació contra la llibertat de premsa enmig d'una pandèmia global, en la qual la informació és essencial". "Ens ham d'unir per revertir aquesta terrible tendència", sentencia Simon.

stats