El partit d’ultradreta torna a guanyar les eleccions a Polònia

Augmenta la seva representació, segons els sondejos

El partit d’extrema dreta Llei i Justícia (PiS) va revalidar la seva majoria absoluta a les eleccions parlamentàries celebrades ahir a Polònia i podrà tornar a governar en solitari còmodament, malgrat les seves polèmiques reformes i els seus constants enfrontaments amb Brussel·les. El PiS fins i tot hauria augmentat ahir lleugerament la seva representació al Parlament: hauria obtingut el 43,6% dels vots, cosa que equival a 239 dels 460 escons de la cambra legislativa, segons el sondeig de l’institut Ipsos. Fins ara en tenia 235.

La participació va ser molt alta, del 61%, onze punts més que fa quatre anys, quan amb prou feines el 50% dels polonesos van acudir a les urnes. Els primers resultats oficials es faran públics avui, malgrat que la fiabilitat dels sondejos a peu d’urna a Polònia sol ser molt alta. De fet, ahir els mitjans locals ja donaven per guanyador el PiS.

Revàlida per a la dreta ultra de Kaczynski a Polònia

“Hem aconseguit guanyar malgrat el potent front que s’ha creat per atacar-nos i derrotar-nos”, també va afirmar ahir el president del partit, l’ex primer ministre polonès Jaroslaw Kaczynski, que es va mantenir en un discret segon pla durant tota la campanya electoral però que ahir va ser l’encarregat de fer el primer discurs tan bon punt es va donar a conèixer la gairebé segura victòria del seu partit. “En els pròxims quatre anys hem de treballar de valent, perquè Polònia ha de canviar encara més i continuar millorant”, va afegir.

Però qui realment haurà de treballar de valent durant la pròxima legislatura és l’oposició, que queda en franca minoria i molt fragmentada. La segona força més votada seria l’aliança liberal de centredreta Coalició Cívica, formada per quatre partits. Aconseguiria el 27,4% dels vots i es quedaria amb 130 escons, menys dels que tenia fins ara en solitari Plataforma Cívica, la formació del president del Consell Europeu, Donald Tusk, que en aquesta ocasió va decidir concórrer als comicis amb una coalició amb l’esperança de prendre vots a l’ultraconservador PiS. Tanmateix, ha passat tot el contrari. “Aquesta contesa electoral no ha sigut justa ni igualitària, ja que el nostre oponent [el PiS] ha fet servir tècniques injustes per derrotar-nos”, va dir ahir el líder dels liberals, Grzegorz Schetyna, per justificar el daltabaix.

En canvi, la coalició que sí que augmentaria el seu suport electoral seria la de les esquerres, Lewica, que es convertiria en la tercera força més votada, amb un 11,9% dels vots, i obtindria 43 escons. En les eleccions del 2015 no va aconseguir representació parlamentària. De la mateixa manera tornaria a la cambra baixa la força populista Confederació, que fins ara no hi tenia cap diputat. El seu líder, Korwin-Mikke, es va fer conegut per haver defensat a l’Eurocambra que les dones guanyin menys que els homes.

Durant la campanya electoral, el guanyador PiS va prometre una paga addicional als pensionistes, nous subsidis agrícoles, més inversió en salut i un augment del salari mínim fins als 925 euros d’aquí al 2023. Aquestes mesures s’afegirien a les que el govern ja va impulsar durant aquesta legislatura, com atorgar 125 euros al mes per cada fill a les famílies amb dues o més criatures, i l’eliminació de l’impost sobre la renda per als menors de 26 anys.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF