La pandèmia fa caure l'esperança de vida als Estats Units

BarcelonaL’esperança de vida als Estats Units va patir l’any passat la pitjor caiguda des de la Segona Guerra Mundial, i se situa en 77,8 anys, la xifra més baixa des del 2006. Durant la primera meitat del 2020 va disminuir un any complet, segons es desprèn de l’informe publicat aquest dijous pel Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (CDC) dels Estats Units. Els experts conclouen que el covid-19 ha sigut un factor significatiu en aquesta caiguda, que a més posa en relleu l’impacte diferencial de la pandèmia entre persones negres i llatines.

“Un any d’esperança de vida perdut no dona una idea de la gravetat [de la pandèmia]. En realitat, s’han perdut milions d’anys de vida”, ha dit a la CNN Eileen Crimmins, professora de la Universitat del Sud de Califòrnia que ha investigat els canvis en la mortalitat.

Aproximadament 490.000 persones han mort als EUA a causa del coronavirus des de l’inici de la crisi sanitària, però l’estudi publicat aquest dijous només té en compte el primer semestre del 2020, quan la xifra es va situar en 126.573 defuncions, per la qual cosa és d’esperar que la caiguda en l’esperança de vida sigui més elevada. “El covid va camí de causar més morts que el càncer o les malalties cardíaques”, alerta Crimms, “i això és molt important”.

Hispans i afroamericans, els més afectats

Aquestes dades també són una mostra de les desigualtats racials presents al país nord-americà, atès que l’esperança de vida en la població negra ha disminuït gairebé tres vegades més que la de les persones blanques no hispanes, uns 2,7 anys. És un pas enrere en la tendència convergent de l'última dècada pel que fa a les desigualtats entre blancs i negres. També els hispans han experimentat una caiguda important, del doble que la mitjana, amb una reducció d’1,9 anys. Segons el CDC, els hispans i els afroamericans del país nord-americà tenen el doble de possibilitats de morir per covid-19 que els blancs.

La majoria de les morts per coronavirus s’han donat entre les persones més grans, però l’impacte també ha sigut important en els adults més joves, la qual cosa ha tingut una afectació directa en l’esperança de vida, segons afirma la investigadora Theresa Andrasfay. “Aquestes morts tenen un efecte significatiu en l’esperança de vida perquè contribueixen a més anys de vida perduts”, afegeix Andrasfay, que ha publicat recentment un treball sobre l’impacte potencial del covid-19 en l’esperança de vida.

La caiguda més forta en 75 anys

Tot i que fins als anys 80 no es va començar a mesurar de manera més consistent, els experts estimen que durant la Segona Guerra Mundial l’esperança de vida va caure entre un i tres anys. Des d’aleshores s’ha mantingut en un augment progressiu, amb molt poques excepcions.

Entre el 2014 i el 2017, el moment de més afectació de l’epidèmia dels opioides, la xifra va disminuir un terç d’any, fet que en el seu moment es va considerar una reducció significativa. És per això que preocupen les dades que deixa el primer semestre del 2020 al país amb més contagis i defuncions per coronavirus del món.