Les olives de Cisjordània es queden sense collir per la pressió de soldats i colons

Creixen els atacs i els obstacles a la mobilitat dels pagesos palestins

4 min
Un palestí rescull olives molt aprop de la tanca israeliana a Hebron, el 26 d'octubre.

Hares /Beita (Cisjordània)El camí cap al poblet palestí de Hares, a la Cisjordània ocupada, és un laberint. Moltes carreteres estan bloquejades pels soldats i amb prou feines està senyalitzat. Els checkpoints i les barreres s'han multiplicat des de l'atac de Hamàs, i les colònies israelianes, il·legals segons el dret internacional, estan blindades per l'exèrcit. Els palestins no s'hi poden acostar. "És només un petit tast de tot el que estem patint a Cisjordània des de l'inici de la guerra", explica l'activista palestí Issa Souf, que fa 35 anys que treballa per l'alliberament de Palestina des de la no-violència. Postrat en una cadira de rodes des del 2001 a causa d'un tret d'un soldat israelià Souf coneix bé l'impacte que han tingut històricament els colons i militars als territoris palestins. I no dubta a afirmar que "Israel està aprofitant la guerra de Gaza per accelerar l'ocupació a Cisjordània".

L'activista descriu com, en plena temporada de la recollida de l'oliva "l'exèrcit no està permetent a molts palestins accedir als seus camps", que sovint estan prop de les colònies o en zones controlades per Israel. L'olivera és un dels conreus més importants a Palestina, i rep cada any els atacs sistemàtics dels colons. Segons l'ONU, només en els primers cinc mesos de 2023, més de 5.000 oliveres van ser vandalitzades a Cisjordània. "Volen atacar el cor de la seva economia", explica la Sara, una activista israeliana que acompanya palestins durant la campanya de recollida. El Centre for Economic Policy Research (CEPR) indica que, entre 800.000 i 100.000 famílies palestines viuen directament de la recollida de l’oliva, tot i que en alguns moments de l’any el sector ocupa fins a un 90% dels treballadors.

Souf explica també que des de l'inici de la guerra s'ha limitat encara més la llibertat de moviments a Cisjordània. El nombre d'atacs i la xifra de morts a Cisjordània no han fet més que créixer des del 7 d'octubre. El 2023 és l'any més mortífer per als palestins dels territoris ocupats en dues dècades: unes 390 víctimes. Des de l'atac de Hamàs, almenys 188 palestins han mort a mans de soldats o colons israelians a Cisjordània. "Estem sols davant els atacs. El nostre govern fa cinc anys que està traient armes de la circulació, però Ben-Gvir [ministre de seguretat israelià, ultradretà i partidari dels assentaments] està armant els colons", afirma Souf.

Por, soledat i seqüeles

Des de la casa d'Issa Souf, a Hares, el trajecte en cotxe cap al poblet de Beita, prop de Nablus, no hauria de durar gaire més de 30 minuts. Però per arribar-hi s'acaba tardant més d'una hora. El camí més ràpid travessa la ciutat palestina de Huwara, però la carretera només està habilitada per als israelians. El carrer principal del municipi també està tancat als palestins: les botigues tenen les persianes abaixades des del 7 d'octubre i soldats israelians patrullen dia i nit i impedeixen que ningú hi passi. Huwara ha estat escenari de diversos atacs massius contra palestins per part de colons israelians, ja abans de la guerra de Gaza. Unes agressions que activistes i palestins no dubten a comparar amb els pogroms que patien els jueus a Europa als segles XIX i XX.

A Beita, Fathi i Orhan Hamayel viuen amb por les incursions de l'exèrcit israelià i les agressions dels colons i no gosen ni anar als seus camps: “No hem pogut collir les olives perquè no hi podem arribar. I si hi anéssim no podríem treballar perquè poden venir els colons”. Pare i fill saben bé del que parlen. L'Orhan va ser arrestat en plena nit i sense càrrecs l'abril del 2022. Intueixen que per haver-se manifestat contra l'ocupació. Després de passar uns mesos a la presó israeliana de Megiddo en "detenció administrativa", per a la qual no cal judici a Israel, el jove va tornar a casa. En arribar, el 8 de febrer passat, va trobar un objecte estrany prop de casa seva i el va agafar. Era un explosiu presumptament oblidat per l'exèrcit en una incursió. Li va explotar a la cara i va perdre un ull i la mà esquerra. "Tenim proves de tot. No era un explosiu de fabricació palestina. I els israelians ho saben perquè si no haurien detingut de nou l'Orhan", explica el Fathi.

Des de la guerra, la família tem més incursions i atacs. Coneixen joves del poble que han estat apallissats per colons "mentre passejaven per la muntanya", diu l'Orhan. "Molta gent no està anant a treballar per por. Tothom intenta gastar el menys possible per estalviar. Els qui tenen camps no van a buscar les collites, per si tenen la mala sort de trobar-se amb colons. No es pot parlar amb ells. Només parlen amb les armes i els soldats els protegeixen", assegura el Fathi, que afegeix que les ONG israelianes i estrangeres que els acompanyaven a collir olives i fruites no han tornat a Cisjordània des de l'octubre. "Estem sols", diu. L'Orhan, que ja no pot treballar a causa de les ferides, no dubta a afirmar que el que passa a Gaza i a Cisjordània és part del "càstig col·lectiu" que imposa Israel per l'atac de Hamàs: "Si algú d'entre els cinc milions de palestins comet un error, els cinc milions som castigats".

stats