Demografia

“No vull tenir fills per no contribuir al canvi climàtic”

Diverses dones expliquen per què s’han sumat a un corrent de pensament que defensa reduir la població mundial per salvar el planeta

4 min
Una dona camina per un carrer amb un cotxet de nadó

BarcelonaLa Rocío és músic, viu a Colmenar Viejo i té 30 anys. En fa gairebé dos es va esterilitzar perquè té clar que no vol tenir fills. "El creixement de la població i el canvi climàtic van de bracet –argumenta–. Una de les raons per les quals el món està canviant és que som massa persones i hi ha escassos recursos que no s'estan gestionant bé. No vull contribuir a això, ni que una persona que encara no existeix hagi de menjar-se’n les conseqüències”.

La Rocío té 30 anys i en fa gairebé dos es va esterilitzar

La Rocío admet que més d'una vegada l'han tractada de boja. Ella, en canvi, considera que la seva posició és molt assenyada. Les dades ho demostren, assegura. Fins a principi del segle XIX la població mundial era de mil milions de persones. En només dos segles, s'ha multiplicat per vuit. Ara som més de 8.000 milions d'habitants, i això, sens dubte, contribueix a la pèrdua de biodiversitat, la contaminació, la desforestació, l'escassetat d'aigua i menjar i, en definitiva, a l'emergència climàtica.

“Qui ens pagarà les pensions? I qui et cuidarà quan siguis vella?”, diu la Rocío que li han preguntat en més d’una ocasió. “És molt trist que aquestes siguin les raons per reproduir-se”, opina. Ella considera que la immigració pot compensar la reducció de la natalitat als països occidentals, i l'adopció és sempre una alternativa a engendrar un fill. “No dic que tothom hagi de pensar com jo, però convido a la reflexió. Tenir un fill implica coses a escala individual, però també col·lectiva”, conclou.

Anna Molas és antropòloga del grup de recerca AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que fa estudis sobre reproducció i sobre com canvien les tendències. Recentment, han començat a analitzar aquest fenomen de dones que decideixen no tenir fills per no contribuir a l'emergència climàtica. És a dir, la Rocío no seria un cas estrany.

Molas no sap precisar quantes persones s'haurien sumat a aquest corrent de pensament, però considera evident que hi ha una “preocupació existencial”. “Són discursos que estarien relacionats amb el neomaltusianisme, que parteix de la base que el creixement de la població no és sostenible amb els recursos que té el planeta”, explica, en referència a un corrent de pensament que va néixer a finals del segle XIX. “Ara ha ressorgit amb la mediatització del canvi climàtic”, argumenta.

Amb tot, l'antropòloga destaca que "no es tracta d'un problema de números i de boques que s'han d'alimentar, sinó d'un model de consum". “Els Estats Units tenen una natalitat baixa i contaminen deu vegades més que l'Índia –diu com a exemple–. També es pot plantejar tenir un fill per contribuir al canvi i reduir la contaminació”.

Audrey Garcia

Audrey García no ho té tan clar: “Encara que eduquis els teus fills amb els millors valors, en l'adolescència sempre fan el contrari del que diuen els pares, i potser genero una cadena enorme de carnívors”. Ella és vegana i també s'ha sumat al corrent de dones que no volen tenir fills per no contribuir a l'emergència climàtica. La seva reivindicació, però, va més enllà. “Es tracta d’una rebel·lió política. No vull tenir fills perquè treballin en aquest món capitalista horrible”, afirma. És comunicadora cultural, viu a Barcelona, té 44 anys i en fa nou que es va esterilitzar, encara que, segons diu, li encanten les criatures.

Quan va anar a la sanitat pública per demanar que l'esterilitzessin, es va preparar una història per explicar en cas que li posessin traves. "Tenia previst dir al ginecòleg que havia estat mare molt jove i que tenia dos fills adolescents", declara. Però no va caldre. La van operar sense problemes. En canvi, la Rocío assegura que ella va haver d'insistir molt per aconseguir-ho i que durant anys li van donar llargues.

Rosana Victoria Moya Minuesa

Rosana Victoria Moya Minuesa assegura que la seva també ha estat una carrera d'obstacles perquè l'esterilitzin a la sanitat pública. Dijous passat va aconseguir finalment l'aprovació definitiva. Té 34 anys, viu al poble valencià d'Alaquàs, ara està a l'atur i busca feina com a tècnica de control de plagues. També forma part del corrent de no tenir fills per “fer-li un favor al planeta”. "D'aquesta manera contaminaré menys i no portaré al món més criatures que quan siguin adultes seran víctimes dels trastorns que causa una societat individualista i un sistema capitalista".

El president de la Societat Catalana de Contracepció, Josep Perelló, aclareix que no hi ha cap protocol a la sanitat pública catalana que limiti l'accés a l'esterilització ovàrica. "Alguns centres posen restriccions a noies joves, perquè s'ha comprovat que hi ha una possibilitat de penediment", aclareix. Segons diu, en els últims anys no han notat un increment de peticions d'esterilització.

Feminisme

La filòsofa i professora de la UAB Marta Tafalla declara que aquest nou corrent de pensament està vinculat al feminisme. “Hi ha una relació entre patriarcat i tenir molts fills. Les dones que poden estudiar, treballar fora de casa i tenir accés a mètodes anticonceptius tenen menys fills –afirma–. A l'Edat Mitjana ja va passar que en moments de guerres i molta pobresa les dones tenien menys fills”, afegeix. És a dir, no seria una cosa nova.

Un dels autors de referència sobre la necessitat de posar fre a la població humana és el filòsof sud-africà David Benatar. També hi ha múltiples pàgines a internet. Per exemple, Population Matters (la població importa) o The Birth Strike Movement (el moviment de vaga de naixements).

¿I si en comptes de disminuir la població humana reduíssim la dels animals? “Un estudi del 2018 demostra que estem eliminant la fauna salvatge per tenir més animals de ramaderia”, contesta Tafalla. I això també seria conseqüència del fet que som massa habitants en aquest planeta.

stats