LA CAIGUDA DEL TELÓ D’ACER

Els mites que encara separen els alemanys

Trenta anys després de la reunificació, els estereotips i prejudicis continuen marcant les mentalitats dels habitants de l’Est i de l’Oest del país

Els 40 anys de divisió d’Alemanya van contribuir a fer que Est i Oest es creessin les seves respectives imatges de l’altra banda. Setze milions de ciutadans vivien a la República Democràtica Alemanya (RDA) en una superfície de 108.000 km 2, mentre que 62 milions vivien a la República Federal (RFA) en una superfície de 249.000 km2. Trenta anys després de la caiguda del Mur, alguns mites prevalen i n’han sorgit de nous, de manera que la divisió física ha desaparegut, però, sovint reforçada pels mitjans de comunicació, es manté a les ments dels alemanys que viuen a l’est i a l’oest del país.

RICS I POBRES

“La RFA va viure unmiracle econòmic”

Fals. No va ser un miracle, sinó fruit del sistema econòmic que es va introduir: el capitalisme. A l’Alemanya de la postguerra hi dominava l’atur, la fam, la falta de recursos, i, dividida en dues parts i repartida en quatre zones d’ocupació (britànica, nord-americana, francesa i soviètica) -que tenien l’objectiu de desmilitaritzar-la i fer retrocedir la seva indústria a l’estat del 1932-, es van desmuntar 1.800 fàbriques acabada la Segona Guerra Mundial. Ara bé, des de la reforma de divises per introduir el marc alemany a la RFA (1948-49) es van establir dos sistemes econòmics oposats: individu versus col·lectiu, economia de mercat versus economia planificada. El de l’Oest va portar un ràpid boom econòmic en sintonia amb un context internacional igualment en boom i capitalista.

COMUNISME

“La RDA era un estat social i just”

Fals. Es diu que era un estat social perquè posava la persona al centre i la RDA volia garantir un lloc de treball a tothom. Entenia l’ocupació com un fet social i es presentava com un estat dels treballadors i camperols. Però era una dictadura socialista en la qual obtenir una bona feina i educació anava lligat a privilegis i afiliacions polítiques.

SEGURETAT

“A la RDA no hi havia delinqüència”

Fals. Aquest clixé va sorgir després de la caiguda del Mur i la reunificació del país, quan alguns alemanys de la RDA es preguntaven per què havien de comprar en aquesta nova societat de consums i s’arriscaven que els robessin. Darrere aquests comentaris hi havia els anys de propaganda antioccidental del bloc soviètic, que intentava convèncer l’opinió pública de la suposada elevada delinqüència a l’altre costat del Mur (robatoris, drogues, violència, prostitució). Alhora, els mitjans de la RDA no informaven sobre la violència i la criminalitat al costat oriental del Mur.

EMANCIPACIÓ

“A la RDA hi havia més llibertat sexual”

Cert. Aquesta concepció es basa en el fet que el nudisme estava més estès a l’Alemanya Oriental que a l’Occidental, fins al punt que el 1982 es va editar una guia de viatge sobre nudisme a la RDA ( Baden ohne ). En canvi, a la RFA la tradició nudista tenia un caràcter més tancat i privat, en l’àmbit d’associacions i espais naturistes específics.

NAZISME

“Els nazis es van esmunyir tots a la RFA”

Fals. Té l’origen en la falsa idea que la majoria dels nazis es van poder escapar cap a les zones d’ocupació britàniques, nord-americanes i franceses abans de l’arribada de l’exèrcit soviètic. S’hi afegeix la llegenda de donar per fet que el sistema socialista de la RDA era antifeixista. Molts nazis van fugir a Amèrica, sobretot a l’Argentina, el Brasil i Síria, via els Alps, el Tirol del Sud i Gènova (l’anomenada Ruta de les Rates).

GUERRA FREDA

“El jovent de la RFA estava americanitzat”

Fals. És una afirmació que es fixa en el sistema econòmic en lloc de la realitat social. El jovent de la RFA va estar especialment marcat pel moviment del 68, que més aviat volia enderrocar els interessos “capitalistes” dels Estats Units, un jovent que no seguia la línia neomarxista (RDA) i que tenia com a objectiu reformar la RFA.

DONA

“A la RDA hi havia més paritat home-dona”

Cert. A la RDA, el 1950 un 49% de les dones tenien un lloc de treball i era més habitual que a la RFA portar els nens a la llar d’infants. Ara bé, el 1988 el Partit Socialista Unificat, partit únic a l’Est, només tenia un 4% de dones als quadres més alts.

RUPTURA

“Els occidentals no es preocupen pels orientals”

Fals. El cert és que en els últims anys l’oest d’Alemanya ha vist frenar el seu creixement, en part per la contribució que ha anat fent a l’est tant en flux de diners com d’infraestructures, com ara el tren d’alta velocitat Berlín-Leipzig-Erfurt-Munic. Algunes zones de l’oest demanen ara que s’hi inverteixi per construir carreteres o escoles del nivell de les de l’est. A l’oest, des del 1991 es paga el recàrrec de solidaritat per contribuir a les despeses derivades de la reunificació (un 5,5% dels ingressos, de mitjana). La reunificació alemanya va costar entre 1,3 i 2 bilions d’euros fins al 2014 i després 100 mil milions d’euros anuals.

EDICIÓ PAPER 23/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF