OBSERVATORI D'EUROPA

El mirall del Brexit

Boris Johnson està convençut que quan el Regne Unit abandoni la Unió Europea, el 31 de gener vinent, Londres podrà obrir negociacions comercials per a la futura relació amb el continent des de la “perfecta harmonia i convergència”. El Brexit unicorn reapareix en campanya, aquest cop en un discurs del primer ministre davant els principals líders empresarials del país. Però des de Brussel·les s’insisteix que el més dur encara ha d'arribar. El negociador europeu, Michel Barnier, ha advertit unes quantes vegades que, com més s’intenti allunyar el Regne Unit de les regles comercials europees, més es complicarà la negociació.

El calendari britànic es va escurçant. Les eleccions del 12 de desembre han de decidir qui liderarà la negociació. Però el cor de la campanya electoral al Regne Unit està més centrat en les vulnerabilitats socials del país que no pas en el repte del seu futur post-Brexit: en la qualitat de la sanitat pública, del transport, de la connectivitat entre regions i entre poblacions senceres que s’han sentit abandonades pel poder. “Molts brexiters van votar contra Londres a través de Brussel·les perquè estaven en contra de l’elitisme”, assegurava dimecres a Barcelona la catedràtica de relacions internacionals de la Universitat d’Oxford, Kalypso Nicolaidis.

Per això el laborisme de Jeremy Corbyn ha presentat aquest dijous un cop d’efecte electoral. Un programa radical que parla de nacionalitzar parcialment empreses com British Telecom i el servei de ferrocarrils, i que vol cobrar diners a les petrolieres per lluitar contra l’emergència climàtica. Un Corbyn més impopular que el seu partit carregava contra “l’establishment polític”, contra un sistema que “funciona per als poderosos”, que han bloquejat “durant tota una generació” una necessària política social.

Tres anys des del referèndum

El laborisme no parla de superar un Brexit enquistat que, es resolgui com es resolgui, dividirà el país, sinó de superar els efectes d’una austeritat que va propiciar la desconnexió emocional d’una part important dels britànics. Tres anys i mig després del referèndum el país s’acosta al moment determinant. Les elits també ho saben. Les aportacions de magnats i grans fortunes a la campanya tory són 26 vegades superiors a les donacions als laboristes. “Un terç dels multimilionaris britànics han fet donacions al Partit Conservador”, denuncia Corbyn.

“Potser el Brexit és el canari a la mina” de la Unió Europea, advertia Nicolaidis en una conferència al Cidob. És la crisi que “posa en relleu els problemes de la UE, les incoherències, el resultat de la imposició de normes des d’un centre de poder”. El Brexit com a símptoma d’una crisi política que va més enllà del Regne Unit. Una crisi que també afecta una Unió Europea de perifèries revoltades i de governs vulnerables que responen als desafiaments polítics amb inflexibilitat. Una Unió Europea postcrisi, assetjada per un populisme que s’ha infiltrat fins al cor de les institucions comunitàries, incapaç de consensuar una posició comuna davant la Xina, Rússia o Síria però que, en canvi, “proclama la seva unitat davant els britànics”, es lamenta Nicolaidis.

La UE intenta reconstituir-se fent-se forta davant un Regne Unit desconcertat per passar de puntetes, així, sobre les seves pròpies febleses internes.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF