França
Internacional 28/02/2023

Macron vol seduir l'Àfrica: promet "humilitat" per enterrar el colonialisme

El president de França visitarà quatre països africans després de l'expulsió de les tropes franceses de Burkina Faso

3 min
El president francès, Emmanuel Macron, en una imatge recent.

ParísL'orgull de França, i del president Emmanuel Macron, ha quedat tocat després de l'expulsió de les tropes franceses de Burkina Faso -la retirada s'ha completat a finals de febrer- i de la retirada obligada de les que quedaven a Mali. Però el president francès no sembla disposat a perdre influència a l'Àfrica i aquest dimecres engega una gira que el portarà a Gabon, Angola, el Congo i la República Democràtica del Congo (RDC) per refer ponts amb el continent, considerat un territori clau per a la seguretat a Europa i molt disputat per Rússia i la Xina. És el segon viatge de Macron a l'Àfrica dels últims vuit mesos.

El president de França es vol espolsar l'etiqueta de potència colonialista i reivindica "una nova relació equilibrada, recíproca i responsable", segons va defensar dilluns en un discurs centrat a explicar el viatge. La nova estratègia de Macron implica enfortir els llaços econòmics i socials en comptes d'enviar més tropes a l'Àfrica. Ho va resumir prometent més "humilitat" i menys soldats. És la seva recepta per girar full definitivament a l'època colonialista i sobreposar-se a la fallida de la seva política militar. De fet, l'agenda de la gira africana està farcida de temes socials més que no pas polítics: lluita contra el canvi climàtic, protecció dels boscos de Libreville, seguretat alimentària i acords econòmics i científics.

La presència militar de França a l'Àfrica, impulsada per lluitar contra el terrorisme al Sahel, s'ha reduït considerablement l'últim any pel rebuig d'alguns governs a continuar autoritzant el desplegament de tropes al seu territori. Macron ha anunciat que els mesos vinents, el nombre de militars francesos al continent es reduirà encara més. "La situació política s'ha tensat considerablement a Mali i Burkina Faso, amb cops d'estat inclosos, i aquests països han decidit revisar la política de seguretat i les aliances", explica en una entrevista a France Info l'investigador de l'Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI) Alain Antil.

França encara té 3.000 militars desplegats a l'Àfrica, sobretot al Níger i el Txad, però n'havia tingut gairebé el doble. La retirada de tropes "serà molt visible", va assegurar dilluns Macron. Segons l'inquilí de l'Elisi, la influència francesa "ja no s'ha de mesurar pel nombre d'operacions militars sobre el terreny".

La retirada de tropes i d'influència militar als països africans, sobretot a Mali i al centre de l'Àfrica, coincideix amb un augment de la presència dels mercenaris russos de Wagner, a qui sovint la població dona suport. "És un grup de mercenaris criminals (...), que són l'assegurança de vida de règims fallits i colpistes", va assegurar el president de França. Però va demanar "no entrar en una competició" per la presència militar a la zona: "Ho considero anacrònic".

Propaganda antifrancesa

Alguns països africans veuen en Rússia una oportunitat per desfer-se del control colonial de França. En manifestacions al carrer d'algunes capitals s'han cremat banderes franceses i s'han onejat les de Rússia. L'investigador de l'IFRI atribueix l'actitud antifrancesa a les fake news impulsades per Putin. "Rússia ha contribuït a la lluita a les xarxes socials contra la presència francesa. Finançament d'activistes, distribució de continguts... Des de Rússia s'han desplegat tot un seguit d'accions per malmetre la imatge de França en aquests països", sosté Antil.

En el seu discurs de dilluns, Macron també va anunciar una futura llei per restituir obres d'art als països africans. Es tracta d'obres que són ara en museus francesos i que hi van arribar de manera irregular, sobretot durant l'època colonial. França ja ha començat a retornar-ne, però la llei, que es presentarà les pròximes setmanes, oferirà un marc jurídic a les restitucions amb uns criteris ben definits per decidir en quins casos s'han de tornar i en quins altres no.

stats