Bielorússia
Internacional 07/08/2021

Svetlana Tikhanóvskaia: “Lukaixenko és un perill per als bielorussos, i ara també per al món”

4 min
Svetlana Tikhanóvskaia: “Lukaixenko és un perill per als bielorussos, i també per al món”

MoscouLes circumstàncies van portar Svetlana Tikhanóvskaia (Mikaixevitxi, Bielorússia, 1982) a la política bielorussa. El seu marit, el bloguer Siarhei Tikhanóvski, es volia presentar com a candidat a la presidència fins que, probablement per tenir aquestes intencions, va acabar a la presó. El motiu oficial: “Organitzar protestes violentes”. Llavors ella va decidir prendre-li el relleu i va acabar convertint-se en el rostre més destacat de l’oposició bielorussa. Tikhanóvskaia va ser l’opositora més votada, amb un 10,12 % de les paperetes en uns comicis amb victòria, esperada, del president totpoderós Alexandr Lukaixenko. La comunitat internacional i l’oposició van titllar les eleccions de fraudulentes, i les manifestacions multitudinàries dels dies següents van desencadenar una onada de repressió del govern que encara dura. Tikhanóvskaia, intèrpret i professora d’anglès, va haver d’abandonar al país i actualment viu a Vílnius. Habitualment, però, viatja a diferents països de la Unió Europea i més enllà per recollir suport per a l’oposició bielorussa. "Cada dia Lukaixenko és més tòxic", diu. 

Un any després de les eleccions, quin seria el seu balanç?

— Ha sigut un any llarg. Un any de lluita, d’autoconsciència com a poble i de lluita pels nostres drets. El 9 d’agost del 2020, Bielorússia va prendre una decisió: lluitar per un nou país, en el qual algun dia el poble determinarà com ens desenvoluparem. Lukaixenko va perdre les eleccions, no se’n va anar i segueix aferrant-se al poder per la força. La gent ja no se'l creu. A les manifestacions, hi ha milers de persones que li diuen “Ves-te’n!, ves-te’n”! Però el règim utilitza la força per mantenir-se al poder.

I Bielorússia se’n ressent.

— Fa temps que dura, però la situació actual és gravíssima. Hi ha una violència terrible, hi ha repressió i tortura. Prop de 40.000 bielorussos han patit detencions, pallisses, tortures o judicis il·legals. Realment, Bielorússia pateix una crisi en tots els àmbits: polític, econòmic, demogràfic. No es pot anar pel carrer sense tenir por que et detinguin. No saps si el teu marit o els teus fills tornaran a casa al vespre. Això és terror, però no pot durar sempre. 

Vostès lluiten perquè s'acabi aviat. 

— La nostra lluita consisteix en privar el règim de recursos i obligar el dictador a abandonar el poder. Cada dia Lukaixenko és més tòxic i més car, fins i tot per als seus seguidors i aliats. En algun moment deixaran de donar-li suport, i llavors abandonarà. De fet, les metes que perseguim són les mateixes que fa un any: celebrar eleccions justes, perquè arribin nous polítics competents a la direcció del país i comenci a desenvolupar-se. Per això, és necessari forçar la renúncia de Lukaixenko privant-lo de tots els recursos i reduint el seu nombre de partidaris i aliats. 

Hem vist escenes difícils d’assumir: des del tancament massiu de mitjans de comunicació fins, i sobretot, el desviament d’un avió comercial per detenir un opositor. 

— En comptes de rectificar la situació, el govern sempre ha anat més enllà. Ha agreujat encara més la seva culpa. La pressió sobre la població és terrible: no es pot ni respirar. Després del segrest de l’avió de Ryanair [quan van detenir l’opositor Roman Protassévitx] el món occidental va incrementar les sancions contra el règim de Lukaixenko. Això és important. Però també és important tenir en compte que aquell incident, i d’altres de més recents, han demostrat una realitat: el règim de Lukaixenko s’ha tornat perillós no només per als bielorussos, també per a tota la regió i per a tot el món. Un altre exemple: Minsk pressiona la Unió Europea i especialment Lituània incentivant el pas de persones migrants a través de la frontera entre aquests dos països.

Vostè què demana a la Unió Europea?

— Demanem a la UE, inclòs el president espanyol, Pedro Sánchez, que reforci el suport als bielorussos en tots els àmbits, que augmenti els programes d’assistència a les víctimes, que es fixi en els esdeveniments de Bielorússia, que no es desviï del rumb que s’ha marcat fins ara: és necessari privar el règim de recursos i fer que Lukaixenko se’n vagi. 

I això, a la pràctica, què significa?

— Que no s’han de donar crèdits ni diners al règim. Cal deixar de cooperar-hi empresarialment. Cal eliminar els buits legals que li permeten eludir les sancions. Seria bo identificar i bloquejar els comptes i actius de Lukaixenko, la seva família i els seus intermediaris. I per últim seria important aconseguir que els seus aliats deixessin de finançar la violència a Bielorússia. 

Per a vostè han sigut mesos de viatges i trobades, especialment en països de la Unió Europea. Ha notat el suport de la diàspora?

— Sí, de fet l’hem notat a tot el món. Però l’ajuda de la diàspora no es limita a això: fan molt per participar en campanyes solidàries i d’assistència als presos polítics i les seves famílies. És cert que durant les meves visites oficials m’he reunit amb bielorussos, i aquestes trobades són sempre càlides, recorden l’atmosfera dels mítings de milers de persones de la campanya electoral. Em quedo amb una conclusió: ara els bielorussos d’arreu del planeta s’han unit per a una victòria conjunta. El rival és Lukaixenko.

stats