DIVORCI DEL REGNE UNIT DE LA UE

Els ‘tories’ lliguen de mans May rebutjant ajornar el Brexit

El president francès atribueix la falta d’acord a la feblesa política de la primera ministra britànica

Molt bones paraules de Donald Tusk (president del Consell Europeu), de Jean-Claude Juncker (president de la Comissió) i d’Angela Merkel (cancellera d’Alemanya), i la crua i dura realitat d’Emmanuel Macron, el president francès, tip probablement de la indefinició britànica i de l’embolic del Brexit.

En conferència de premsa posterior a la fi de la cimera europea de Brussel·les de dimecres i dijous, una trobada que Tusk havia definit com “el moment de la veritat” per a la primera ministra britànica, Theresa May, i la seva estratègia de divorci de la Unió Europea (UE), Macron va afirmar: “Tinc un missatge urgent. Hem d’arribar a un acord al novembre si es vol complir el calendari i el Regne Unit ha d’abandonar la UE al març”. Des del seu punt de vista, el problema està en l’enorme feblesa política interna de la premier i en la determinació, o la falta de determinació, d’abordar veritables “compromisos polítics”. “Els negociadors -va continuar- han examinat totes les possibles solucions per a la qüestió de la frontera irlandesa: ja no és una qüestió tècnica, sinó de política interna del Regne Unit. No puc ser més clar”.

Va recordar les regles del joc, que els britànics sovint han oblidat enmig de la confusió i la falta de lideratge polític en què es troben: “La Unió Europea -va insitir Macron- ha sigut flexible en les negociacions. Però hi ha límits. No podem acceptar un acord que danyi la integritat del mercat únic ni els Acords de Pau de Divendres Sant”, que garanteixen que la frontera entre Irlanda del Nord i la República s’ha de mantenir oberta.

May, doncs, no té pràcticament cap sortida. O en té una de molt difícil, i no serà la nonada proposta d’ampliar un any el període de transició -del desembre del 2020 al desembre del 2021- el que la salvi. Tusk va assegurar en la seva compareixença que els Vint-i-set no la van discutir, “però la rebrien de manera positiva” si els britànics creuen que ajudarà a trobar el desllorigador a l’impàs.

Una idea impossible de pair

May, al seu torn, i davant la resposta que l’esment de la idea va generar ahir entre diferents sectors del seu partit, va intentar menystenir-la afirmant que només era una de les “possibilitats” i, en tot cas, per uns “pocs mesos”. Tant els brexiters com els remainers, amb tot, la rebutgen per diferents raons, en l’únic moviment polític que la primera ministra ha fet i que ha aconseguit unir les dues faccions irreconciliables dels conservadors.

De moment, doncs, no hi ha cap solució a la vista, més enllà de la bona voluntat de continuar negociant. Ha canviat el to en relació amb la cimera del mes passat, però res més. La confiança que s’arribarà al pacte sembla més una qüestió de fe o, com va dir Tusk, d’emocions: “El que puc dir avui és que estem molt millor que després de Salzburg, i el que em sembla avui és que som més a prop de les solucions finals i de l’acord. Però és potser una impressió més emocional que no pas racional, [el fet de creure que] l’acord és més a prop que mai”.

Theresa May no ha sortit humiliada de Brussel·les, com va passar a Salzburg, però torna a Londres amb alguns punts molt clars. Ni la Unió Europea ni Irlanda renunciaran al fet que la garantia sobre la frontera figuri en l’acord final de divorci, si és que finalment s’arriba a signar. Tant és així que en la seva compareixença final davant els mitjans de comunicació va ser incapaç de negar les informacions difoses durant el dia d’ahir, segons les quals va admetre, davant el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, que acceptava que l’esmentada garantia no podia tenir un temps límit. El serial continuarà encara algunes setmanes.

Emigració i unió bancària, temes pendents

Més enllà del Brexit, la cimera de la Unió Europea també ha abordat l’endèmic problema de l’emigració a la frontera sud. En la seva compareixença, Donald Tusk va afirmar, en una declaració tan insubstancial com habitual: “Hem confirmat [els líders dels 28 encara] el nostre objectiu d’aturar el flux d’immigració il·legal, i en particular hem percebut la necessitat de monitoritzar de manera molt pròxima la situació al Mediterrani Occidental, i en aquest context enfortir la nostra cooperació amb el Marroc, segons la recomanació feta pel president [espanyol Pedro] Sánchez”. Juncker va confirmar, amb tot, que pròximament viatjaria al Marroc i altres països de l’Àfrica, en un intent d’establir ponts de cooperació més amplis, no només focalitzant l’atenció de la UE en l’emigració.

La reunió dels membres també va abordar problemes com la ciberseguretat i la necessitat de procedir a completar la unió bancària, una altra de les assignatures eternament pendents.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF