L’Equador nacionalitza Assange en un intent de donar-li immunitat
Pretenia fer-lo diplomàtic però Londres li ha denegat l’acreditació
BarcelonaL’Equador busca desesperadament una solució al maldecap Assange. El fundador de Wikileaks, Julian Assange, fa gairebé sis anys que està refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres i, com admetia aquesta setmana el govern de Quito, la situació s’està convertint en “insostenible”. És per això que l’executiu de Lenín Moreno, que va heretar el conflicte diplomàtic en assumir la presidència de l’Equador el maig passat, ha intentat una nova estratègia.
El 12 de desembre va concedir la ciutadania equatoriana a Assange, segons va revelar ahir la ministra d’Exteriors del país andí, María Fernanda Espinosa, que va assegurar que va ser una petició del mateix Assange feta el 16 de setembre. Amb tot, l’objectiu d’aquest moviment hauria sigut acreditar-lo com a agent diplomàtic, és a dir, com a treballador de la seva ambaixada, la qual cosa li atorgaria immunitat diplomàtica i li permetria sortir finalment de l’edifici sense por de ser detingut. Però el govern britànic s’ha negat a concedir-li l’acreditació diplomàtica i ha esguerrat els plans de Quito.
“El govern de l’Equador sap que l’única manera de solucionar això és que Assange surti de l’ambaixada per fer front a la justícia”, insistia ahir un portaveu del Foreign Office, repetint el mantra del govern britànic des de l’inici del conflicte. Tot i que la justícia sueca ja va arxivar l’any passat la investigació de les acusacions d’agressió sexual que pesaven sobre Assange, el govern britànic ha advertit que està decidit a detenir-lo igualment si trepitja el carrer, per no haver complert les condicions de la seva llibertat condicional imposades per la justícia britànica el 2012. Però l’australià (ara també equatorià) tem que la seva detenció acabi amb una extradició als EUA, on afrontaria un judici sobre revelació de secrets per la publicació de documents classificats del govern nord-americà a través de Wikileaks.
Amenaces de “tercers països”
Aquest temor el va portar ja el 19 de juny del 2012 a buscar asil a l’ambaixada equatoriana a Londres. L’anterior president de l’Equador, l’esquerrà Rafael Correa, li va garantir l’asil aquell any per evitar l’extradició a Suècia, on dues dones l’acusaven d’abús sexual. Assange sempre ha negat les acusacions i ha defensat que són un pretext per extradir-lo als EUA. Correa defensava Assange com un “periodista” perseguit, però el nou president Lenín Moreno el considera un “ hacker ” i està decidit a posar fi a la seva estada a l’ambaixada, tot i que també ha deixat clar que no el farà fora sense més ni més. La ministra Espinosa va tornar a confirmar ahir que no el faran sortir de l’ambaixada si la seva seguretat no està garantida i va dir a més que temia “amenaces contra la vida d’Assange” de tercers països.
“Estem buscant altres solucions en diàleg amb el Regne Unit, així com les oficines d’autoritats reconegudes, altres estats i organitzacions internacionals que facilitin una solució final digna i justa per a tothom”, va dir.
De moment, però, Londres ha rebutjat el primer intent de solució plantejat per l’estat andí. “El govern de l’Equador recentment ha demanat l’estatus diplomàtic per a Assange al Regne Unit”, va explicar ahir el portaveu d’Exteriors britànic, i va afegir: “El Regne Unit no li ha concedit la petició ni tampoc està parlant amb l’Equador sobre aquest tema”.
Els advocats d’Assange han saludat la proposta de mediació de l’Equador, però insisteixen que el risc de ser processat als EUA s’ha “disparat els últims mesos per la guerra de l’administració Trump contra Wikileaks”.
