L'ONU veu a Birmània "clares semblances amb Síria el 2011"

L'alta comissària de Drets Humans insta a prendre mesures decisives per posar fi a la repressió de l'exèrcit

Mar Bermúdez i Jiménez
3 min
Una família plora la mort d'un noi en la repressió de les protestes d'avui a Rangun.

Barcelona"Em temo que la situació a Birmània s'està convertint en un conflicte en plena expansió. Els estats no poden permetre que es repeteixi el mortal error del passat comès a Síria i altres territoris". És la conclusió que l'alta comissària de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, exposa en un comunicat publicat aquest dimarts i que pretén implicar la comunitat internacional per aturar l'actitud repressiva de l'exèrcit birmà contra els ciutadans que protesten contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer.

"Hi ha clares semblances amb Síria el 2011. Aleshores també vam veure una repressió innecessària i desproporcionada davant de protestes pacífiques", ha advertit Bachelet. La comissària recorda que la repressió a Síria va empènyer molts ciutadans a agafar les armes i que, de mica en mica, es va estendre la violència a tot el país. Segons explica, "la comunitat internacional no va estar a l'altura per respondre de manera unificada i, arran d'això, milers de civils han patit horrors".

L'Alta Comissària de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet.

Birmània viu en un context de caos des del cop d'estat que l'exèrcit va perpetrar l'1 de febrer, mitjançant el qual va expulsar del poder el govern democràtic encapçalat per Aung San Suu Kyi. Segons un recompte de l'Associació per a l'Assistència als Presos Polítics (AAPP), des de llavors la repressió ha deixat almenys 700 morts, inclosos 50 nens, i uns 3.000 detinguts. La junta militar reprimeix cada vegada amb més contundència el moviment prodemocràtic que ha portat milers de birmans a omplir els carrers i ha provocat vagues en molts sectors de l'economia.

El cap de setmana passat va estar marcat pel vessament de sang en moltes parts de Birmània, entre les quals la localitat de Bago. Segons "fonts creïbles" que la comissària no especifica, els militars van obrir foc amb llançagranades i van causar 82 morts. L'exèrcit va impedir que el personal mèdic atengués els ferits, i va cobrar una multa d'aproximadament 90 dòlars als familiars per reclamar els cossos dels assassinats. "Els soldats semblen decidits a intensificar la implacable política de violència contra el poble de Birmània utilitzant armes de tipus militar", ha lamentat l'ONU.

Un país cada vegada més inhabitable

Bachelet també ha denunciat que, segons les seves fonts, ja són més de 3.080 les persones detingudes i 23 les que han estat sentenciades a mort en judicis secrets, inclosos quatre manifestants i 19 més que van ser acusats per la policia d'ofenses polítiques i criminals. "Les detencions massives han portat centenars de persones a amagar-se, els informes indiquen que molts periodistes, activistes socials, celebritats i altres personatges públics estan sent perseguits simplement perquè han expressat una opinió dissident a les xarxes socials", ha assegurat la comissària. El 2 d'abril es va tallar el servei de dades mòbils i la majoria de la població va quedar aïllada i sense accés a fonts d'informació i comunicació.

El comunicat també fa referència a la inhabitabilitat, que comença a ser clara en un territori en què l'educació i la sanitat s'han col·lapsat i en què milers de ciutadans han perdut l'accés a serveis bàsics, aliments i seguretat. L'alta comissària ha llançat una "crida a l'exèrcit de Birmània i als països veïns per facilitar l'accés d'ajuda humanitària i per oferir protecció a la població". Bachelet ha instat també els estats a prendre "mesures immediates, decisives i efectives" per obligar la junta militar a posar fi a la seva "campanya de repressió i massacre de la població".

La missió d'investigació de les Nacions Unides a Birmània va elaborar un informe que contenia recomanacions clares per dur a terme una acció efectiva, d'impacte i ferma contra els militars. Bachelet ha destacat, entre altres punts de l'informe, la necessitat de tallar el subministrament d'armes i el finançament a la direcció militar, que només perpetuen la vulneració de drets humans. "Les denúncies de condemna i les sancions específiques no són suficients. Els estats amb capacitat d'influència han d'aplicar pressió urgentment i de manera unificada sobre els militars a Birmània per aturar les greus vulneracions de drets humans i els possibles crims contra la humanitat", conclou Bachelet.

stats