Irene Martínez: "A l'Índia se li ha girat en contra la retòrica nacionalista que ha fomentat"

BarcelonaL'atac de l'Índia d'aquesta matinada al Pakistan i al Caixmir –la regió sota administració pakistanesa que els dos països es disputen– és el pitjor enfrontament entre les dues potències nuclears en dues dècades. Mentre Nova Delhi justifica que només ha tocat objectius "terroristes", Islamabad denuncia un "acte de guerra" i promet represàlies. Què ho fa que hagi revifat ara el conflicte? ¿Hem d'esperar l'inici d'una nova guerra? Parlem amb Irene Martínez, professora de la Universitat Aga Khan a Karachi, al Pakistan.

Quina intenció té l'Índia amb aquests atacs?

— Si es confirmen els objectius declarats, les autoritats índies han anat amb compte d’on apuntar. Han atacat el Caixmir –que no és oficialment el Pakistan– i llocs vinculats a grups que han donat suport econòmic o polític als grups armats. No han tocat objectius militars ni civils, si bé hi ha víctimes civils col·laterals. Això ens indica que l’Índia ha respost perquè hi ha una histèria generalitzada al país, que obligava la cúpula governamental a actuar per posar remei a la pressió domèstica, alarmada per la premsa sensacionalista.

Com valora la reacció del Pakistan?

— La resposta del Pakistan ha estat continguda i commensurada, tot i que internament hauran de dir que han fet grans coses.

Tenint en compte que són potències nuclears, fins on pot arribar l’escalada?

— És cert que hi ha hagut un canvi en la dinàmica del conflicte, però cap dels dos països vol una escalada per res del món. De fet, des que tenen armes nuclears, ni l'Índia ni el Pakistan no han anat mai a una guerra oberta. En aquest cas, es pot dir que la dissuasió nuclear funciona: ha evitat que el conflicte escalés ràpidament.

Per què el Caixmir és un territori disputat?

— El Caixmir és una regió en disputa des de la partició de l’Índia i el Pakistan el 1947. Els britànics no van deixar les línies clares quan van marxar i, de fet, fins i tot la Xina en controla una part. És una zona estratègica perquè hi neixen rius clau, però també perquè l’Índia i el Pakistan hi vinculen el relat polític de l’origen de la seva nació. Tots dos estats lluiten pel seu control, i en molts moments els ha anat bé fer-ho servir per acusar-se mútuament. Però cap dels dos advoca perquè sigui independent. En les últimes dècades han arribat i marxat residents d’altres parts de l’Índia i el Pakistan amb la intenció de repoblar la zona i canviar-ne el balanç demogràfic. A la zona índia, per exemple, ja hi ha majoria d’hindús mentre que tradicionalment la majoria era musulmana.

Qui són els grups rebels que l’Índia acusa de terrorisme?

— Aquesta qüestió ha generat molta confusió informativa. En els últims anys, al Pakistan hi ha hagut una atomització de la violència. Amb la retirada de l’ONU de l’Afganistan el 2021, moltes cèl·lules jihadistes que actuaven allà s’han desplaçat o reactivat al Pakistan, en zones com el Balutxistan o Khyber Pakhtunkhwa, on darrerament hi ha hagut diversos atemptats. El Pakistan oficialment rebutja qualsevol vinculació amb aquests grups i condemna els atacs. Però la situació s’ha fet molt difícil de controlar per part de les autoritats pakistaneses.

Quina va ser la intenció darrere de l’atemptat contra turistes a Pahalgam?

— Sembla que es pretenia provocar inestabilitat i tensió sectària per dividir l'Índia. L’objectiu eren turistes hindús, no indis en general. Buscava la violència visceral i una reacció del nacionalisme hindú. Això no fa més que alimentar la retòrica nacionalista de [president indi, Narendra] Modi respecte a les diferents índies: primer els hindús i després la resta.

I l'Índia ha aprofitat aquesta oportunitat?

— A l'Índia, els ha anat de meravella fer servir l'atemptat com a excusa per sortir del tractat del riu Indus, que definia com han de compartir l'aigua els dos països. Ara han tancat l'aixeta al Pakistan, cosa que encaixa amb la seva visió estratègica de les necessitats de desenvolupament. L’Índia controla la capçalera dels rius orientals i també vol controlar la part occidental. Però aquesta aigua és vital per al Pakistan perquè no només abasteix gairebé tota l’agricultura pakistanesa sinó que també la fa servir per produir l'electricitat. Per això Islamabad havia reiterat que per a ells el tractat era una qüestió d'estat i que vulnerar-lo seria considerat com una agressió.

Per tant, ¿Nova Delhi podria sortir guanyant d'una confrontació?

— Ara mateix no és gens clar que a Modi li interessi una confrontació amb el Pakistan, més aviat al contrari. En un context de guerra comercial, la seva prioritat és atraure la inversió estrangera i empreses que volen relocalitzar les fàbriques, aprofitant la mala relació entre els Estats Units i la Xina. Per atraure inversió necessites estabilitat. Però a l'Índia se li ha girat en contra la retòrica nacionalista. Quan contínuament fomentes la confrontació, arriba un dia que perds el control i sorgeixen moviments independents que poden radicalitzar-se.