El tercer candidat més votat en la primera volta electoral va ser Leónidas Iza, representant dels moviments indígenes, amb un 5,2% dels vots. Recentment, Iza ha fet una discreta crida a votar per Luisa González, amb la qual cosa es calcula que almenys una part dels seus 528.400 vots podrien anar a la candidata del correisme, que històricament ha xocat amb els moviments indígenes: “És una aliança funcional per a les eleccions”, sosté Andrea Suárez. Per altra banda, Pablo Medina recorda que el vot és obligatori a l’Equador i assenyala que molts votants indecisos es decidiran el mateix diumenge, quan prop de 13 milions de persones passaran per les urnes en unes eleccions en què es preveu una diferència mínima entre els dos candidats, que “ja han insinuat que, si perden, al·legaran frau”.
L’Equador celebra eleccions convertit en el país amb més morts violentes de l’Amèrica Llatina
La crisi de seguretat vinculada a l'increment del narcotràfic marca els comicis, els més ajustats de la història de la democràcia
Buenos AiresL’Equador vota aquest diumenge en la segona volta d’unes eleccions presidencials que evidencien la polarització que viu el país sud-americà. Daniel Noboa, l’actual president –actualment el més jove del món, amb només 37 anys– i candidat per Aliança Democràtica Nacional (ADN), es disputa el càrrec amb Luisa González, hereva de Rafael Correa i candidata per Revolució Ciutadana (RC), després d’una primera volta al febrer en què només els van separar 17.000 vots i Noboa es va imposar amb un 44,15% del suport davant del 44% de González. La resta de candidats en van quedar fora i seran precisament els seus vots els que definiran el futur de l’Equador aquest diumenge. L’eix clau en aquestes eleccions i la principal preocupació dels equatorians és clara: una crisi d’inseguretat sense precedents relacionada amb el narcotràfic, que va començar després de la pandèmia i que avui situa l’Equador com el país amb més morts violentes a l’Amèrica Llatina.
Els ports de l’Equador s’han convertit en el punt de sortida de la ruta mundial de la cocaïna que es produeix a Colòmbia i que arriba al país per terra, a punt per ser exportada. “L’Equador ha dut a terme una adaptació econòmica i social en funció d’aquest mercat”, explica a l’ARA Daniel Pontón, expert en seguretat. Reconeix que el narcotràfic al país és un “problema històric molt complex”, però que l’augment mundial del consum de cocaïna registrat els darrers anys l’ha convertit en un problema que “ha arrelat” en la societat equatoriana i els efectes del qual són difícils de gestionar a escala nacional, perquè el narcotràfic és un mercat que supera fronteres i que funciona gràcies a una cadena de variables “que no controlem com a país”.
En aquest sentit, Pontón dubta que cap dels dos candidats tingui capacitat per resoldre el problema: “El que hauria de fer l’Equador és dissenyar una estratègia geopolítica per solucionar la dramàtica situació d’inseguretat que vivim”.
La inseguretat, eix de la campanya
Els quinze mesos de govern de Daniel Noboa han estat “erràtics”, segons diu a l’ARA l’analista Pablo Medina, que reconeix que si bé l’economia s’ha mantingut “relativament estable”, les crisis d’inseguretat i energètica –amb talls de llum de fins a 14 hores l’any passat– han estat “molt mal gestionades”. L’expert critica una “manca de planificació” del govern, que ha comptat amb ministres “amb molt poca experiència”. El que atorga més popularitat al president, amb tot, és una narrativa de “mà dura” contra el narcotràfic, on ha estat clau la integració de les forces armades. En campanya, el president ha doblat l’aposta mirant cap als Estats Units de Donald Trump, amb l’anunci d’una aliança amb l’empresa de seguretat privada Blackwater, que va sumar-se al desplegament de l’exèrcit estatunidenc en la guerra de l’Iraq al 2003. Alhora, Noboa ha estat acusat per González de formar part de l’entramat del narcotràfic a través de les exportacions bananeres de l’empresa del seu pare, l’home més ric del país.
Per la seva banda, González promet un procés de pacificació que encari les causes i no només les conseqüències de la violència: la candidata ha anunciat la creació de “gestors de pau”, un cos d’actors de la societat civil que actuarien en paral·lel a les forces de seguretat i que promourien la reconstrucció del teixit social als barris, perquè els joves evitin introduir-se en bandes de crim organitzat necessàries per moure la droga. Els crítics de la proposta temen la creació de “colectivos” a l’estil de Veneçuela i Nicaragua, on aquests grups civils poden acabar anant en contra de la mateixa ciutadania quan es manifesta dissident, apunta a l’ARA l’analista Andrea Suárez. En aquest sentit, l’opinió pública s’ha polaritzat en dos extrems al voltant de les eleccions: “ens convertirem en Veneçuela” o “ens governarà el feixisme” són els temors més repetits a les xarxes socials pels partidaris de Noboa i de González, respectivament.
Les diferències en la proposta social i econòmica recorden les clàssiques entre dreta i esquerra: mentre Noboa tendeix cap al liberalisme econòmic i l’impuls al sector privat, González s’inspira en els deu anys de correisme amb un enfocament centrat en l'estat i un alt nivell d’inversió pública. Però Suárez adverteix que “les condicions que tenia Correa el 2007 no són les que tenim el 2025”: aleshores, la seguretat no era un problema a l’Equador i hi havia bonança per l’increment del preu del petroli al mercat mundial, entre més factors de context. A banda, les esquerres a escala regional formaven un bloc de poder que ja no existeix. Actualment, en canvi, tres de cada deu treballadors a l’Equador tenen una feina formal, mentre que el 70% restant estan desocupats o en la informalitat. “És un cercle pervers”, diu Suárez, que apunta a una falta d’educació i d’oportunitats per als joves. “I cap dels dos candidats ho tindrà fàcil per trencar-lo”, perquè el 2025, diu, no es presenta com un any “encoratjador” en termes econòmics: l’Equador ha de començar a tornar crèdits a organismes com el Fons Monetari Internacional i, almenys fins ara, no es projecta un creixement del seu producte interior brut.
