L'aniversari trist de la primera ministra que Macron ignora

ParísQuan Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França, ara fa un any, poc s'imaginava el que li esperava. Segurament intuïa que les coses no serien fàcils, sobretot després que el president Emmanuel Macron perdés la majoria a l'Assemblea Nacional, però difícilment s'imaginava que esclataria una crisi social de grans dimensions provocada per una reforma de les pensions que Macron ha imposat sense diàleg social ni vot al parlament, en contra del que desitjava la primera ministra. Un any després d'ocupar el seu despatx a Matignon, Borne té poc per celebrar: la seva popularitat està sota mínims –igual que la del president– i la crisi de les pensions ha erosionat la seva relació amb Macron fins al punt que algunes veus la situen aviat fora del govern.

Tot i el seu tarannà dialogant i conciliador, als antípodes de l'arrogància del president, la primera ministra ha acumulat nombrosos fracassos i contratemps durant els primers dotze mesos. El més important és el de la reforma de les pensions. Ella havia rebut l'encàrrec de Macron de buscar consensos i una majoria a l'Assemblea, una petició que es va convertir en missió impossible. El distanciament entre ells s'ha fet evident en decisions de Macron que desautoritzaven la primera ministra.

D'exemples n'hi ha un grapat: Borne va demanar no abaixar els impostos i, poc després, el cap de l'Estat va anunciar una reducció de la pressió fiscal per a les classes mitjanes amb l'aval del ministre del ram. També va ser ella qui va dir que la reforma de les pensions es votaria a l'Assemblea pocs dies abans que Macron decidís el contrari. La sensació és que al govern, on el president mou els fils, ningú escolta la seva opinió.

La premsa francesa assegura que la relació entre Borne i els pesos pesant de l'executiu –tots homes i propers a Macron– és complicada. Sovint no respecten l'autoritat de la primera ministra. "Al govern, la primera ministra lluita per imposar la seva autoritat als cocodrils", afirma Le Monde en referència a ministres com el de l'Interior, Gérald Darmanin, o el d'Economia, Bruno Le Maire. "El ministre de Treball, Olivier Dussopt, va dient a tothom que ell només té un cap i aquest és Emmanuel Macron", apunta el diari per explicar la difícil situació de la primera ministra.

Sempre a la corda fluixa

Borne, però, ha demostrat que té una gran resistència i que és lleial a Macron. Ha estat a la corda fluixa des del primer moment –la primera vegada que es va parlar de dimissió va ser després de les eleccions legislatives, poques setmanes després de ser nomenada– i ha anat superant tots els obstacles, incloent-hi mocions de censura. La crisi de les pensions ha estat a punt de situar-la fora del govern en diferents ocasions, però la por de Macron a fer qualsevol gest que sigui interpretat com una capitulació a les protestes al carrer ha jugat a favor de la primera ministra.

També hi juga al seu favor el seu perfil tecnòcrata i, sobretot, la seva discreció davant un president omnipresent que acapara tot l'espai polític i que només el cedeix a la seva primera ministra quan les coses no van bé. No és cap secret que l'inquilí de l'Elisi prefereix tenir al seu costat algú que no li faci ombra. Borne ha demostrat la seva capacitat de sacrifici i vocació de servei. "Té una gran solidesa, un veritable coratge i sap treballar en equip. Hi ha alguna cosa gairebé de sacrifici en ella", declarava al Huffington Post un diputat de la majoria presidencial a l'Assemblea. Davant dels crítics que li retreuen que no hagi dimitit ja, ella respon convençuda: "No m'aferro al càrrec. La meva intenció no és estar-hi sempre, no estic aquí per batre cap rècord. Simplement, crec que tinc experiència i qualitats que poden ser útils al meu país".

Amb tot, les apostes situen la primera ministra fora del govern en un futur proper. La següent batalla serà el 8 de juny, quan l'Assemblea Nacional examinarà una proposta per derogar la reforma de les pensions. Té poques possibilitats de tirar endavant, però, si ho fes, seria probablement l'estocada definitiva per a Borne. Els candidats que aspiren a succeir-la són, precisament, els qui li posen les coses més difícils en el si del govern: Le Maire, Darmanin, o altres ministres com Sébastien Lecornu, titular de Defensa.