Internacional 20/03/2019

Cadena perpètua per a Karadzic pels crims de guerra a Bòsnia

El tribunal d'apel·lacions de l'ONU eleva el veredicte inicial de 40 anys per al líder serbobosnià

Ara
3 min
Una dona plora després de conèixer la sentència contra Karadzic.

BarcelonaEl tribunal de l'ONU ha elevat a cadena perpètua la condemna contra el líder serbobosnià Radovan Karadzic per la seva responsabilitat en els crims comesos a la guerra de Bòsnia (1992-1995), entre els quals el genocidi de Srebrenica, la pitjor matança comesa en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial.

Els jutges eleven així la condemna inicial de 40 anys de presó per la "gravetat" dels crims comesos per l'exlíder polític serbobosnià i per "l'alta escala i la crueltat sistemàtica" dels fets jutjats. Els familiars de víctimes de la massacre de Srebrenica han esclatat en un gran aplaudiment quan el jutge Vagn Joensen ha llegit la sentència, davant de la cara impertèrrita de Karadzic.

La sentència ja no es pot recórrer, però el seu advocat diu que seguirà buscant vies a una revisió judicial o una commutació de sentència.

Els supervivents d’Srebrenica,on 8.000 homes i adolescents musulmans d’aquesta localitat van ser massacrats el 1995 en la pitjor matança en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial, es debatien ahir entre la satisfacció i el dol infinit. “Ploro perquè estic sola. Vaig perdre tres fills, el meu marit, el meu nét i el meu pare”, deia ahir Mira Dogas, del grup Mares d’Srebrenica que va viatjar als Països Baixos per sentir la sentència. “Ell [Karadzic] encara és viu mentre els nostres fills porten anys sota terra i van tenir una mort horrible. Ell viu, té menjar i beguda, tot i que va matar i va destruir els nostres fills. Jo arribaré a casa aquesta nit i miraré les parets. No tinc ningú”.

L'acusació havia apel·lat a la primera condemna de 40 anys de presó dictada pel Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia, que ara ha estat revisada pel Mecanisme per als Tribunals Penals Internacionals. El jutge president del tribunal d'apel·lació, Vagn Prüsse Joensen, ha explicat que la primera sentència "va reflectir de manera inadequada l'extraordinària gravetat de la responsabilitat de Karadzic en aquests crims".

"Karadzic no ha aconseguit posar en qüestió les conclusions de la sentència inicial sobre la seva intenció de cometre genocidi", ha afegit el jutge.

Aquella primera sentència del Tribunal Penal per a l'Antiga Iugoslàvia –dissolt formalment el desembre del 2017– va declarar Karadzic culpable del genocidi de Srebrenica en entendre que va dirigir un "pla per eliminar la població musulmana masculina" d'aquella ciutat el 1995, quan va assassinar uns 8.000 homes i nois.

També el responsabilitzava per "crims contra la humanitat", com ara "assassinat i terror contra la població civil", en la conquesta de diverses ciutats per part de les tropes serbobosnianes, i també del bombardeig i l'ús de franctiradors a Sarajevo, però el va absoldre del crim de genocidi durant l'ofensiva militar en aquestes altres ciutats bosnianes.

El recurs presentat per l'acusació demanava elevar la pena a cadena perpètua i també reclamava que s'afegís aquest segon crim de genocidi. Els cinc jutges del mecanisme d'apel·lacions del tribunal de l'ONU han desestimat la consideració de genocidi per a aquestes altres ofensives militars serbobosnianes, però tot i així han elevat la pena imposada a cadena perpètua.

“Estic parcialment satisfet, encara em queda el gust amarg que el tribunal de La Haia no pugui condemnar-lo pel segon càrrec de genocidi a causa de la pressió internacional que protegeix els interessos de Sèrbia”, denunciava ahir a Reuters Mirsad Duratovic, musulmà bosni que va ser presoner a tres camps de detenció serbis durant la guerra.

En el cas de la massacre de Srebrenica, el tribunal considera provat que Karadzic va ordenar la presa d'aquesta ciutat, situada teòricament en una zona segura, i que coneixia els assassinats dels homes i joves musulmans detinguts que s'hi estaven produint sota "la direcció i l'ordre del general Ratko Mladic", cap de l'exèrcit serbobosnià, que també va ser condemnat a cadena perpètua el 2017 en l'última sentència del TPII.

Karadzic, l'ideòleg i cap polític de la facció serbobosniana, estava acusat del genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes musulmans bosnians d'aquesta localitat van ser massacrats el 1995, i de les prop de 10.000 morts que van deixar els bombardejos sobre la ciutat assetjada de Sarajevo entre el 1992 i el 1996.

Després de la guerra, Karadzic va desaparèixer i no va ser fins al 2008, 13 anys més tard, que se'l va localitzar i detenir a Belgrad. Allà, camuflat sota una espessa barba i unes ulleres, havia passat els últims anys treballant com a sanador i s'havia construït fins i tot una bona reputació en l'àmbit de les teràpies alternatives.

Nascut a Savnik, Montenegro, el 1945, Karadzic es va traslladar a viure a Sarajevo als anys 60, on es va graduar en psiquiatria i va exercir com a psiquiatra durant uns anys, abans de la seva etapa política durant la Guerra de Bòsnia. En aquella època també va publicar algunes obres de poesia.

stats