Itàlia respon al naufragi de Calàbria endurint la política migratòria

RomaLa mort d'almenys 73 persones pel naufragi d'una embarcació davant les costes de Cutro, al sud de Calàbria, el 26 de febrer, ha desencadenat una tempesta política a Itàlia. Amb el govern en el punt de mira, acusat d'una possible negligència en la gestió de l'emergència i que la Fiscalia ja investiga, la primera ministra Giorgia Meloni ha convocat aquest dijous un consell de ministres extraordinari a la petita localitat costanera escenari de l'última tragèdia migratòria, després de les nombroses crítiques rebudes per no haver visitat abans el lloc ni haver-se reunit amb els familiars de les víctimes.

“Volem enviar un senyal simbòlic i concret. Creiem que la millor manera d'honrar les víctimes és fer tot el possible perquè aquestes tragèdies no es repeteixin”, ha explicat Meloni a la roda de premsa posterior, en què ha anunciat noves normes per contrarestar la immigració irregular i l'augment fins a trenta anys de la pena de presó per a les persones vinculades amb el tràfic d'éssers humans.

El decret inclou normes per simplificar el procés d'expulsió, millorar els centres de permanència per a la repatriació i restringir la “protecció especial”, una tutela inclosa en l'ordenament italià que el govern aspira a “abolir” del tot. Així mateix, l'executiu reactivarà les quotes d'entrada per motius de treball segons les exigències del mercat laboral, amb una atenció especial per als immigrants que arribin de països que col·laborin amb Itàlia en la lluita contra l'entrada irregular.

“El missatge que volem enviar és que a Itàlia no convé entrar-hi il·legalment. No convé pagar als traficants ni arriscar-se a morir”, ha declarat Meloni, que ha llançat una crida perquè la política migratòria s'afronti a escala europea: "Itàlia no pot afrontar sola aquesta emergència".

Meloni s'espolsa les culpes

La roda de premsa en què Meloni i els seus ministres han explicat l'enduriment de la política migratòria del govern s'ha convertit en un gol en pròpia porteria per a la primera ministra, que ha estat durament qüestionada pels periodistes locals per la possible negligència en l'operació de salvament. Sense poder dissimular la incomoditat per la insistència de les preguntes, la líder de Germans d'Itàlia ha carregat una vegada més la responsabilitat de l'operació a Frontex, l'agència europea encarregada de les fronteres i costes, que va avisar Itàlia de la presència de l'embarcació sis hores abans del naufragi.

Segons la versió de l'executiu, Frontex no va reportar cap risc i només va comunicar la presència d'un vaixell que semblava navegar en bones condicions i amb una sola persona visible a la coberta. Això va fer que no s'activés el protocol de recerca i rescat (SAR), sinó únicament el de control de fronteres, amb l'enviament de dos vaixells de la Guàrdia de Finances per seguir l'operació. Una situació fins ara inèdita, perquè solen ser els guardacostes italians els que encapçalen les operacions de salvament. Les males condicions marítimes van obligar els vaixells italians a tornar a port al cap de poc. I això no va comportar que s'activés automàticament l'operació de rescat.

“¿Algú creu que les autoritats italianes no van fer tot el que podien fer?”, ha preguntat Meloni als periodistes, visiblement molesta. “Si algú suggereix que les institucions van mirar cap a una altra banda, és molt greu i no ho accepto”, ha afegit.

La celebració d'un consell de ministres extraordinari a la petita localitat de Cutro, onze dies després de la tragèdia, ha estat marcada també per la protesta dels familiars d'algunes de les 73 víctimes del naufragi, la majoria procedents de l'Afganistan, Síria i el Pakistan, que reclamen ajuda de les institucions italianes per traslladar els cossos als seus països d'origen. Alguns manifestants han escampat peluixos a una plaça prop d'on se celebrava la reunió del govern, en un gest que recordava els 18 infants que van morir al naufragi.