La indústria tèxtil omple de color i pudor Bangla Desh

The New York Times / Savar (bangla Desh)En els pitjors dies, les olors tòxiques que emanen del canal que passa pel costat de l'escola pública de Genda, als afores de Dacca (Bangla Desh), són gairebé sufocants. Els professors lluiten per concentrar-se mentre senten que els falta l'oxigen. Els estudiants sovint tenen vertigen i es maregen. Alguns nois s'han arribat a desmaiar. D'altres han vomitat a classe.

La pudor pestilent emana d'un canal molt contaminat que passa per darrere de l'escola i on les fàbriques més properes hi aboquen les seves aigües residuals. La majoria dels tallers es dediquen a la indústria tèxtil, tant tenyint roba com fabricant-ne per a grans multinacionals que l'exporten, sobretot, a Europa i els Estats Units. De fet, els estudiants de Genda poden veure quins colors estan de moda a Occident simplement mirant el color de l'aigua del canal pestilent.

"Alguns dies és vermell", diu Tamanna Afrous, professora d'anglès de l'escola. "O gris. D'altres dies és blau. Depèn dels colors que estiguin utilitzant a la fàbrica", afegeix.

Fa gairebé tres mesos va enfonsar-se el taller tèxtil de Rana Plaza i va matar més de 1.100 persones, en un desastre que va treure a la llum els riscos de la fórmula low cost que ha convertit Bangla Desh en el segon país del món que exporta més roba, després de la Xina. Aquesta fórmula es basa a pagar els salaris més baixos de tot el món i, en algunes fàbriques, gastar el mínim en condicions laborals i de seguretat.

Però això significa sovint ignorar les costoses normatives mediambientals. Les empreses tèxtils de Bangla Desh han contribuït majoritàriament al que els experts descriuen com un desastre de contaminació de l'aigua, especialment en grans àrees industrials com la de Dacca, la capital. Molts camps d'arròs estan inundats amb aigua tòxica, els bancs de peixos es moren i molts canals són plens de brossa.

Els danys mediambientals són sinònim, habitualment, del resultat d'una forta industrialització en països en desenvolupament. Però Bangla Desh, en poc temps, ja s'ha convertit en un dels països del món on l'ecosistema és més fràgil, per culpa sobretot d'una alta densitat de població concentrada i dependent de les lleres fluvials, distribuïdes en una laberint de zones humides. A part de l'amenaça a l'agricultura i la salut pública, a Bangla Desh s'hi suma el fet que és molt vulnerable al canvi climàtic. I és que l'augment del nivell del mar podria arribar a desplaçar milions de persones i reduir dràsticament el rendiment dels cultius.

A Savar, el suburbi industrial de Dacca on va esfondrar-se el taller de Rana Plaza, la majoria de fàbriques no tracten les aigües residuals. Un gest que ha convertit els canals i aiguamolls de Sava en grans piscines de productes químics de rebuig.

"Mira, no és només a Savar", diu Mohammed Abdul Kader, l'alcalde de la localitat des de l'esfondrament de la fàbrica tèxtil. "Tot el país està patint la contaminació. A Savar tenim molts cocoters, però ja no fan cocos. La contaminació industrial està destruint tots els bancs de peixos, els fruiters i les hortalisses".

Bangla Desh té lleis per protegir el medi ambient, però segons els experts la contaminació creix pel poder polític i econòmic de les multinacionals. "Ningú en aquest país, almenys des del govern, pensa en un desenvolupament sostenible", diu l'activista i ecologista Rizwana Hasa. "Tots els recursos naturals s'han degradat o exhaurit".