LA XINA

Uns 250 milions de xinesos són immigrants il·legals al seu país

Expulsats de les grans ciutats, se’ls vol traslladar ara a ciutats mitjanes

En l’últim any Pequín ha sofert una transformació de baixa intensitat que ha modificat l’ambient dels seus carrers. Els petits comerços, que eren regentats per xinesos provinents del camp, han desaparegut. El color, les olors i el bullici s’esvaeixen amb el tancament de botigues, restaurants, perruqueries, bugaderies… Els locals que s’havien obert de forma espontània fa més d’una dècada als baixos dels edificis no només han tancat: les portes han estat tapiades i un mur uniforme de color gris s’imposa als carrers de la capital.

Xinesos de baixa qualificació són expulsats de la ciutat de forma planificada pel govern de Pequín. I ha sigut fàcil perquè no disposaven del preuat certificat legal de residència: el hukou, un document que lliga els xinesos al lloc on han nascut, que és on tenen accés als serveis públics. Sense hukou, a la ciutat on treballen no poden accedir a habitatge social, sanitat ni educació. Tampoc tenen drets, i no poden presentar reclamacions laborals. A tots els efectes són immigrants il·legals: poden ser expulsats i repatriats als seus llocs d’origen.

Mei Fang Yin i el seu marit, que regentaven una parada ambulant de menjar, ho tenien clar. Després de 19 anys treballant precàriament a Pequín, aquesta vegada tornaven al seu poble. Però això sí: el seu fill es quedava estudiant a la universitat.

Són només un exemple d’una gran població flotant. Més de 250 milions de xinesos són tractats com a immigrants il·legals dins del seu propi país. Són la població que ha abandonat el camp per treballar a les ciutats, i que han contribuït durant dècades a l’espectacular desenvolupament econòmic de la Xina.

Però sense el hukou a Pequín han de pagar per anar al metge o tornar al seu poble d’origen per ser atesos. Qualsevol tràmit legal, com renovar el document d’identitat, s’ha de fer al poble. No poden escolaritzar els seus fills i per això molts els deixen amb els avis. Se’ls coneix com els “nens deixats enrere”, i es calcula que són uns 60 milions.

Això fa que aquests xinesos s’organitzin i desenvolupin de forma precària les seves pròpies xarxes amb escoles i algun tipus d’assistència sanitària alternativa. Per això a Pequín no només s’han tancat els negocis d’aquests xinesos. Alguns barris perifèrics d’autoconstrucció -on vivien en el seu propi ecosistema- han sigut arrasats per les excavadores per accelerar l’expulsió.

El sistema de hukou ve de l’època maoista. Es va instaurar el 1958. Va ser dissenyat per evitar grans migracions del camp a la ciutat i mantenir l’estabilitat. Però les reformes econòmiques van trencar les costures del sistema, a l’empènyer milions de pagesos a emigrar a les ciutats, on calia mà d’obra per convertir la Xina en “la fàbrica global”.

El 2014 el govern va començar a buscar solucions elaborant el Nou Pla Nacional d’Urbanització. Els primers passos es van fer el 2016 amb l’eliminació de les diferències entre residència urbana i rural i la reducció del 17% al 15% d’immigrants sense residència. L’abril passat, la Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament va anunciar que s’eliminaran les restriccions de residència a ciutats de fins a 3 milions d’habitants, on qualsevol ciutadà xinès es podrà instal·lar amb tots els drets.

A les ciutats d’entre 3 i 5 milions d’habitants es facilitarà el permís de residència. L’objectiu és fomentar la urbanització i reagrupar la població rural en ciutats petites (Pequín té 21 milions d’habitants). El govern pretén que entre 2016 i 2020 cent milions de persones es traslladin del camp a aquestes ciutats. Però les grans ciutats volen només personal qualificat o milionaris: el hukou seguirà vetat als camperols poc qualificats, que seguiran vivint com a il·legals.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF