ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA

L’hotel dels sants i pecadors

L’American Colony Hotel s’aixecava just a la frontera, al nord de Jerusalem. Els espies, doncs, s’hi sentien com a casa

Tants anys llegint documentació sobre la famosa Línia Verda que havia de separar Israel i Palestina, i al final hi passes per sobre i no la veus. Bàsicament, perquè la Línia Verda forma part del passat i Israel fa temps que la ignora. Però del 1948 al 1967, aquesta línia era una frontera entre Israel i Jordània, i dividia Jerusalem just pel mig. La frontera, des de la preciosa porta de Damasc, pujava per carrerons, passava pel costat del jaciment arqueològic de les Tombes dels Reis -on segurament no hi ha enterrat cap rei- i per la porta de l’American Colony Hotel.

Un harem en Terra Santa

Després de la guerra del 1948 entre el nou estat d’Israel i els països veïns àrabs, aquest hotel va quedar a primera línia de foc. Va ser llavors quan va guanyar fama entre corresponsals de guerra i espies de diferents nacionalitats, que hi trobaven un reducte de pau. Era un lloc ideal per fer conxorxes o imaginar-les, com feien els escriptors John le Carré i Graham Greene, que van dormir aquí uns quants cops. De fet, Le Carré va escriure als preciosos patis de l’hotel una part del seu llibre La noia del timbal. Actualment, molts admiradors de la seva obra encara venen a aquest hotel on és massa car dormir. Així que podeu entrar-hi per prendre una llimonada. A Terra Santa, les llimonades són tot un art, tant si les fan jueus com musulmans o cristians. I així podeu fer una ullada a l’hotel que ha aconseguit des de sempre ser un espai neutral en una terra on és ben difícil ser neutral. L’American Colony Hotel és un oasi dins una ciutat tan estimada que ha despertat molt d’odi. Però l’edifici transmet pau i serenor. De fet, ja va néixer amb aquesta idea. Aquí hi vivia el paixà Amin Effendi al-Husseini, un funcionari de l’Imperi Otomà que tenia un harem amb quatre dones, banys i jardins amb arbres plens de fruita.

Un reducte espiritual

L’any 1881 un grup de nord-americans rics havien arribat a Jerusalem per sentir-se més a prop de Déu. Al capdavant hi havia Horatio Spafford, un advocat de Chicago que havia trobat consol en la religió després de perdre les seves quatre filles en un naufragi. Spafford va encapçalar aquell grup de messiànics que van comprar la residència per convertir-la en la seu de la seva colònia, on vivien com una comuna, oferint de passada un llit als pelegrins que volien visitar Terra Santa. La preciosa casa d’estil otomà on s’havia gaudit dels plaers carnals va passar a ser una residència austera per a persones religioses. Però de la passió es va passar al negoci quan va arribar un estrany rus amb passaport alemany que afirmava ser baró: Plato von Ustinov. Aquest rodamon havia començat a fer diners amb un nou negoci a l’alça, els turistes, i va convertir la colònia en un hotel després de negociar amb Spafford. De mica en mica, les reformes van convertir l’edifici en un preciós hotel amb clients menys devots. El 1917, quan les tropes britàniques van arribar a les portes de la ciutat per fer-ne fora els otomans, va ser en aquest hotel on un llençol va convertir-se en una bandera blanca que va servir per obrir converses entre els dos bàndols i evitar que la violència destruís la ciutat. La bandera, és a dir, el llençol, ara es pot veure al Museu de la Guerra de Londres, record d’una època en què la ciutat va començar a viure la violència entre àrabs, jueus i britànics, que la volien controlar. La ciutat i l’hotel es van omplir d’espies i agents, com Lawrence d’Aràbia, que va ser entrevistat pel New York Times precisament sota uns llimoners de l’establiment.

De la guerra al luxe

A partir dels anys 60 i 70, quan els triomfs militars d’Israel van allunyar la frontera, l’hotel va evolucionar cap a un recinte de luxe gestionat per una empresa suïssa per on han passat famosos com Bill Clinton, Bob Dylan i Philip Roth. I també s’hi han rodat films com Cita amb la mort, una adaptació de Michael Winner d’un llibre d’Agatha Christie, amb Peter Ustinov com un dels actors protagonistes. Per a Ustinov va ser ben especial, perquè el seu avi era Plato von Ustinov, l’home que havia creat l’hotel per convertir-lo en un petit paradís al mig de la Ciutat Santa.

‘Jerusalén’, de Simon Jonathan Sebag Montefiore

L’historiador britànic Simon Jonathan Sebag Montefiore, el mateix home que ha refet la trajectòria de la dinastia Romànov, explica en aquest llibre la història de la Ciutat Santa des dels primers documents que l’esmenten fins a l’actualitat. Una ciutat tan estimada que ha acabat provocant guerres santes.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF