Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Els gegants d’internet bloquegen els neonazis dels EUA a la xarxa

El portal que va organitzar la manifestació de protesta dissabte ja no es pot consultar

A aquest ritme, Donald Trump es quedarà absolutament sol defensant els neonazis als Estats Units. Els grans gegants d’internet -Facebook, Twitter, Google i el proveïdor de dominis GoDaddy- també han donat un cop de porta a la ultradreta nord-americana. Tots han decidit bloquejar The Daily Stormer, el lloc web que va servir per promoure la manifestació neonazi a la localitat de Charlottesville, a Virgínia, el cap de setmana passat. En aquest portal, la ultradreta també va anunciar que organitzaria moltes més marxes similars a tot el país, i fins i tot va publicar un article que denigrava Heather Heyer, la dona de 32 anys que va morir atropellada per un manifestant neonazi dissabte passat.

Potser això últim va ser la gota que va fer vessar el got. “Creiem que aquest article podria incitar a la violència i viola les condicions del nostre servei”, va justificar un portaveu de GoDaddy, el proveïdor que proporcionava el domini a The Daily Stormer. Google també es va escudar en una raó similar per negar un lloc web al col·lectiu neonazi. “No volem que els nostres serveis incitin a la violència”, va argumentar la companyia. Com a alternativa, la ultradreta va recórrer a un domini rus -acabat en .ru -, però també va ser cancel·lat ahir. El resultat és que The Daily Stormer ja no es pot trobar a la xarxa.

The Daily Stormer va ser fundat el juliol de 2013 per Andrew Anglin, un ultradretà que va donar suport a Donald Trump durant la seva campanya presidencial després que aquest digués que els immigrants procedents de Mèxic eren “criminals i violadors”. “Voteu per l’home que, per primera vegada a la nostra vida, representa els nostres interessos”, va escriure Anglin aleshores a la web de The Daily Stormer. El portal incloïa bàsicament contingut d’ultradreta i es definia com “el lloc web més republicà i més genocida del món”.

Twitter ha bloquejat també el compte d’aquest col·lectiu extremista, @rudhum, que Andrew Anglin utilitzava per publicar les actualitzacions de The Daily Stormer. “Les regles de Twitter prohibeixen les amenaces violentes, l’assetjament i la conducta odiosa”, va informar un portaveu d’aquesta xarxa social.

Facebook

De la mateixa manera, Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, també ha parat els peus al grup neonazi, tot i que una mica tard segons el parer d’alguns. Només ha pres mesures després que un missatge que vilipendiava Heather Heyer -la víctima mortal d’aquest cap de setmana- fos compartit a Facebook fins a 65.000 vegades. “No hi ha lloc per a l’odi a la nostra comunitat. Per això hem donat de baixa qualsevol missatge que promogui o celebri crims d’odi i actes terroristes”, ha destacat Zuckerberg.

¿Però com és possible que un col·lectiu que no té pèls a la llengua per difondre missatges xenòfobs tingués total llibertat a la xarxa fins ara, i fins i tot pugui organitzar manifestacions amb simbologia nazi?

Segons l’organització de defensa dels drets civils Southern Poverty Law Center (SPLC), als Estats Units hi ha “917 grups actius que promouen l’odi”, i que reivindiquen ideals inspirats en el nazisme. Aquesta situació contrasta amb Alemanya, on la llei castiga amb fins a tres anys de presó qualsevol simbologia nazi o apologia del Tercer Reich. Aquest tipus de simbologia també està prohibida, per exemple, a Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Suècia, Suïssa i el Brasil.

Als Estats Units, en canvi, la utilització d’aquests símbols està emparada pel dret a la llibertat d’expressió, que estableix la Constitució. I això inclou qualsevol discurs oral o escrit, i també l’exhibició d’elements gràfics i banderes o la realització de gestos.

L’any 1978 el Tribunal Suprem d’Illinois fins i tot va autoritzar una manifestació nazi en un suburbi de Chicago anomenat Skokie, on la majoria dels veïns eren supervivents de l’Holocaust. Els manifestants fins i tot pretenien portar esvàstiques, i els jutges van considerar que no s’hi podien oposar, perquè els protegia la Constitució nord-americana. La marxa extremista finalment es va fer el 25 de juny del 1978, però només va reunir una vintena de nazis, que van ser escridassats per centenars de jueus que van organitzar una contramanifestació a Skokie, i també en moltes altres ciutats dels Estats Units.

Trump veu “maques” les estàtues de la polèmica

El president nord-americà va afegir ahir un episodi més al reguitzell de despropòsits que han caracteritzat les seves intervencions des que dissabte un grup de neonazis es van manifestar a Charlottesville, a Virgínia. Donald Trump va dir literalment, afegint més llenya al foc: “És trist veure com la història i la cultura del nostre gran país són destrossades amb l’eliminació de les nostres boniques estàtues i monuments”, en referència a les escultures dels oficials confederats del sud, que són les que precisament van provocar la polèmica durant el cap de setmana. Aquests oficials eren contraris a l’abolició de l’esclavitud, i actualment grups com el Ku Klux Klan, neonazis i altres col·lectius d’ultradreta defensen que es mantinguin a l’espai públic. N’hi ha almenys 700 a tots els EUA. En canvi, els antiracistes consideren aquestes estàtues un greuge que cal eliminar i retirar. “Estan traient la bellesa de les nostres ciutats i dels nostres parcs. Després les trobarem a faltar i no serem capaços de reemplaçar-les”, va afegir el president nord-americà, que va mostrar la seva oposició clara a la retirada de les estàtues. L’estrateg en cap de la Casa Blanca, Steve Bannon, es va desmarcar de Trump ahir i va qualificar els neonazis de “pallassos” i “perdedors”.