LondresAquest dilluns el paisatge després de la batalla de Glastonbury no és només l'habitual de tones de deixalles que deixa enrere el famós festival de música de Somerset, el més important del Regne Unit, després d'un llarg cap de setmana de tota mena d'actuacions: des de Jarvis Cocker fins a Olivia Rodrigo. La participació dissabte del duo de rapers britànics Bob Vylan ha provocat un nou terratrèmol a la BBC, en aquest cas a causa de la guerra de Gaza i el genocidi contra el poble palestí.
Un dels integrants del duo, el guitarrista i cantant Pascal Robinson-Foster, va convidar l'audiència a corejar amb ell "Death to the IDF" [Mort a les FDI, les forces de defensa d'Israel] i "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure", a més d'explicar, durant el seu monòleg, que havia treballat en una discogràfica dirigida per algú que donava suport a Israel, a qui va qualificar de “puto sionista”.
L'espectacle de Bob Vylan va ser retransmès en directe –com la major part del Festival– per la BBC. El primer ministre britànic, Keir Starmer, i altres veus del paisatge polític de les Illes també han sortit a la palestra per demanar explicacions pel fet que l'enregistrament estigués disponible a la web de la corporació fins cinc hores després de la seva emissió. Un comunicat del festival indica que els cants de Bob Vylan "van traspassar una línia vermella".
La policia dels comtats de Somerset i Avon ha obert una investigació sobre els fets per si constituïssin un delicte d'odi i grups d'advocats que defensen els interessos d'Israel han anunciat també accions judicials. L'ambaixada israeliana ha protestat contra l'emissió de l'actuació.
I aquest mateix dilluns, la BBC ha emès un comunicat lamentant que l'equip que estava al càrrec de l'emissió en directe no la tallés. La corporació assegura que "les expressions antisemites de Bob Vylan van ser totalment inacceptables i no tenen cabuda a les nostres emissions". El raper, però, a través d'un comunicat a Instagram, va assegurar ahir diumenge que "vaig dir el que vaig dir", refermant-se en el seu activisme polític. Un activisme que ja ha costat al duo que els Estats Units els hagin revocat la visa per entrar al país, segons ha anunciat aquest dilluns el departament d'Estat.
La polèmica arriba només una setmana després que Tim Davie, el director general de la BBC, enviés un correu electrònic a tot el personal anunciant unes noves directrius editorials que, entre altres coses, impedirien a l’emissora difondre “discursos d’odi”.
L’actuació de Bobby Vylan va ser l’última abans que el trio de rap de Belfast Kneecap pugés a l’escenari. La BBC va decidir no emetre en directe la seva actuació després que un dels seus membres, Liam Óg Ó hAnnaidh, fos acusat d’un delicte de terrorisme per presumptament haver mostrat una bandera de Hezbollah –el partit milícia libanès aliat de l'Iran– en un concert l’any passat. L'implicat ha negat els fets. En comptes de l’emissió en directe, la BBC van difondre un seguit de fragments destacats de la seva actuació. Amb tot, i en conjunció amb les accions en relació amb l'actuació de Bob Vylan, la policia de Somerset i Avon també ha inclòs en la investigació al trio de Belfast.
El premier Starmer va declarar que el grup no hauria de tenir cap plataforma “i això també val per a qualsevol altre artista que amenaci o inciti a la violència”. Posteriorment, ahir Scotland Yard va anunciar que la policia metropolitana havia decidit no processar els membres de Kneecap per uns comentaris en què suposadament demanaven matar diputats conservadors, fets en un concert el novembre del 2023. Un membre del trio havia: "L'únic tory bo és el tory mort. Mateu el parlamentari de la vostra circumscripció".
La setmana passada la ministra de l’Interior del Regne Unit, Yvette Cooper, va anunciar que vol declarar il·legal el grup de protesta Palestine Action, en aplicació de la legislació antiterrorista. Si el Parlament aprova la mesura, formar-ne part o donar-hi suport seria considerat un delicte, amb penes que poden arribar als 14 anys de presó. Fundat el 2020, Palestine Action és conegut per accions de sabotatge contra empreses vinculades a la indústria militar israeliana, com Elbit Systems, Lockheed Martin i Barclays. L’organització es defineix com un “moviment d’acció directa” contra el que considera un règim genocida i d’apartheid a Israel. Les seves accions han inclòs bloquejos, pintades i danys materials a fabricants d'armes. El 2002 els activistes van provocar danys similars a unes instal·lacions d’Elbit a prop de Bristol, on també es van denunciar càrrecs de violència contra la policia. L’última acció –la pintada la setmana passada de dos avions militars a la base RAF Brize Norton– hauria estat el detonant per a la decisió del govern. El fet que l’objectiu fos militar i els danys ascendissin a diversos milions ha reforçat l’argument per classificar el grup com a terrorista. En una protesta a Glasgow van causar danys per valor d'un milió de lliures, segons la policia.
Londres pot continuar venent legalment peces dels F-35 a Israel, segons el Tribunal Superior
El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha dictaminat aquest dilluns que és legal que el govern britànic continuï subministrant peces dels caces F-35 a Israel, malgrat la suspensió generalitzada de vendes d’armes a causa de les accions militars del govern de Netanyahu a Gaza. L’organització palestina de drets humans Al-Haq havia presentat una demanda contra el ministeri d’Empresa i Comerç argumentant que la disponibilitat d’aquestes peces podria contribuir a possibles crims de guerra, atès l’ús dels F-35 en operacions militars a la Franja.
Tot i que el Regne Unit no ven directament components a Israel, sí que els continua proporcionant a un sistema internacional compartit al qual Israel té accés com a part del programa F-35, liderat pels Estats Units. El govern britànic va justificar aquesta decisió per motius de seguretat nacional i en defensa dels seus aliats. En la seva resolució, el tribunal va concloure que es tracta d’una qüestió “altament sensible i política” que ha de ser resolta pel govern, que és democràticament responsable davant del Parlament i l’electorat, i no pas pels tribunals.
