Després dels bombardejos, reconstruir Gaza altre cop

El CaireTot just havia entrat en vigor l’alto el foc a Gaza acordat entre Israel i el grup islamista Hamàs, que controla la Franja, les imatges de celebració a l’enclavament palestí pel cessament de més de deu dies d’hostilitats es veien eclipsades pels que s’afanyaven a recordar que el final dels bombardejos no suposarà el final de la violència, l’ocupació i el bloqueig. I pels que ja avançaven que caldran molts anys per revertir l’alarmant nivell de destrucció de Gaza, un territori permanentment al caire del col·lapse.

Per a molts, l’alto al foc i les crides a la reconstrucció semblaven poc més que el dia de la marmota: la mateixa segona part del mateix cicle de destrucció i reconstrucció en què està immersa Gaza des de fa més d’una dècada. “Aquesta és la història que s’ha produït en els últims 15 anys”, apunta des de la Franja per telèfon Omar Shaban, director del centre d’investigació Palthink. “Estem en un cercle de violència, destrucció i reconstrucció, i l’hem d’aturar”.

Per ara, la dimensió total de les pèrdues materials que ha patit Gaza en l’última ofensiva d’Israel no és clara, i encara es podria trigar alguns mesos a calcular-la. Però les dades aïllades deixen entreveure la magnitud de la destrucció: uns 17.000 habitatges han resultat danyats, dels quals 1.800 són inhabitables, segons el ministeri d’Habitatge de Gaza. El ministeri d’Agricultura estima uns 22 milions d’euros en pèrdues del sector. I l'ONU ha pintat un panorama igualment ombrívol: més d’un centenar d’edificis, inclosos comerços, destruïts, escassetat d’energia, efectes en el subministrament d’aigua i el clavegueram, i desenes d’escoles, hospitals i clíniques danyats que se sumen a la destrucció gairebé total del laboratori central de proves de covid-19. Seguiran aflorant més detalls a mesura que les desenes de milers de desplaçats interns vagin tornant a casa i avaluant els danys.

El cost de la reconstrucció podria escalar a milers de milions d’euros, i els esforços molt probablement els coordinarà l'ONU. El secretari general de l’organització, António Guterres, ja va fer una crida dijous a la comunitat internacional a treballar amb l'ONU en aquesta direcció, tot i que encara s’han de concretar els mecanismes. Els obstacles són nombrosos: molts donants podrien mostrar-se reticents pel perill que torni a esclatar un conflicte aviat, països com els Estats Units no tracten directament amb Hamàs, que consideren un grup terrorista, i la coordinació entre Israel i l’Autoritat Palestina és difícil.

L'exemple del 2014

El referent més recent és el de l’operació militar del 2014, la més devastadora que ha viscut Gaza. Només la meitat dels 3.500 milions de dòlars promesos en la conferència de donants per a la reconstrucció s’havien materialitzat el 2019, i el mecanisme ideat per l'ONU per permetre l’entrada de materials de construcció a la Franja, restringits per part d'Israel, ha estat ineficient i controlat per Tel Aviv, així que la recuperació ha sigut incompleta.

Ara el primer país a moure peça ha sigut Egipte, que s’ha compromès a destinar uns 400 milions d’euros a la reconstrucció de Gaza, en una decisió interpretada com un intent del Caire de seguir reivindicant la seva rellevància regional després de liderar la mediació entre Israel i Hamàs. Alhora l’anunci s’anticipa a possibles gestos similars dels països del Golf que l’any passat van firmar acords amb Israel per normalitzar relacions i que van causar neguit al Caire, tot i que encara no s’han pronunciat al respecte.

Els Estats Units, al seu torn, ja han assegurat que contribuiran a la reconstrucció com a part de la seva aposta per evitar noves hostilitats futures, segons va anunciar el president Joe Biden dijous, que, assenyalant un camí, va anticipar que treballarien amb l'ONU i altres actors com l’Autoritat Palestina per canalitzar aquests esforços.

“Necessitem discutir la reconstrucció de Gaza número quatre? La cinc? O ens hem de plantejar la qüestió de com posar-hi fi? Pot ser que els donants puguin reconstruir el que ha estat destruït, però no hi ha garanties que no es produeixi una altra guerra. La qüestió és que hem de buscar una solució de base”, conclou Shaban.