El G-7 apunta a la Xina i li demana que aturi la guerra a Ucraïna

Els països més poderosos subratllen l'expansió de Pequín al Pacífic

3 min
Una imatge de l'últim dia de cimera del G-7 a Alemanya.

ParísAls països occidentals els preocupa cada cop més la Xina. El gegant asiàtic s’ha convertit no només en un rival econòmic sinó també en el principal aliat per a Rússia i en una amenaça per a la seguretat mundial. Els països del G-7 –els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i el Japó– han alçat aquest dimarts el to contra la Xina per reclamar a Pequín que s’impliqui per aconseguir que Rússia posi fi a la guerra a Ucraïna i per advertir que l’expansió xinesa a la zona del Pacífic Índic “no reposa sobre cap fonament jurídic”. 

“En el moment en què Rússia fa una guerra injustificable i il·legal contra Ucraïna, que no respon a cap provocació, demanem a la Xina que faci pressió sobre Pequín”, diuen a les conclusions de la cimera que els líders del G-7 han celebrat al castell d’Elmau, a la regió alemanya de Baviera. "Esperem de Pequín que no esquivi les sancions que hem posat en marxa contra Rússia”, ha afirmat el canceller alemany, Olaf Scholz.

La guerra a Ucraïna ha accentuat la polarització política mundial entre occident, d’una banda, i Rússia i la Xina, de l’altra. Si fins ara les grans potències mundials i els organismes com l’OTAN havien actuat amb una certa diplomàcia davant la Xina, la guerra ha fet que per primera vegada els països del G-7 s’hagin posat d’acord per pressionar Pequín i per llançar missatges molts clars. No només preocupa l’acostament de Rússia i la Xina. També inquieten especialment els moviments geoestratègics del Pacífic Índic, on la Xina reivindica la titularitat d’una sèrie d’illes situades en una zona estratègica de trànsit marítim que Pequín aspira a dominar. 

Cooperació necessària

“La Xina constitueix un desafiament sistemàtic a un cert nombre de temes relacionats amb la nostra seguretat i els nostres valors”, admeten fonts diplomàtiques franceses. El dilema al qual s’enfronta occident és com pressionar la Xina quan és un soci necessari en reptes mundials com la lluita contra el canvi climàtic o les amenaces sobre la seguretat alimentària. També en qüestions comercials. De fet, a les conclusions de la cimera del G-7, els líders reclamen a Pequín més transparència en qüestions comercials i denuncien les seves “intervencions opaques que alteren els mercats”. La cimera de l'OTAN a Madrid també dedicarà una part dels debats a l'amenaça que suposa la Xina.

Per contrarestar la monumental inversió internacional que la Xina està fent, el G-7 ha anunciat la mobilització de 600.000 milions de dòlars per a un ambiciós programa d'inversions en infraestructures destinat als països en vies de desenvolupament. La Xina ha centrat les seves inversions també a països en desenvolupament, sobretot a l'Àfrica, per impulsar infraestructures amb un objectiu molt clar: tenir accés a primeres matèries. Occident retreu a Pequín que les inversions són a través de préstecs poc avantatjosos i opacs que poden agreujar els problemes d'endeutament dels països afectats.

A les conclusions, els països del G-7 també es mostren "profundament preocupats" per la situació dels drets humans a la Xina, en al·lusió –entre moltes altres qüestions– al tracte de les autoritats xineses a la minoria uigur i al Tibet.

stats