Espanya rebutja l'asil a una família ucraïnesa però concedeix protecció subsidiària

L'Audiència Nacional argumenta que no pot contravenir l'obligatorietat d'allistar-se

3 min
Protesta d'ucraïnesos davant l'ambaixada de Rússia a Madrid

MadridL'Audiència Nacional va rebutjar aquest dijous una petició d'asil d'una família ucraïnesa, però ha concedit la protecció subsidiària. Es tracta de la primera sol·licitud que es resol des de l'esclat de la guerra i afecta quatre persones que la van presentar a Sòria el 20 de desembre del 2018. En aquell moment no es vivia la situació actual, per bé que a la regió del Donbass sí que hi havia conflicte amb víctimes mortals des de les protestes de l'Euromaidan i l'annexió russa de Crimea el 2014.

El ministeri de l'Interior va rebutjar la petició d'asil perquè considerava que no hi havia indicis que el fet de rebutjar el requeriment al servei militar comportés cap acció que vulnerés els seus drets fonamentals. "No es pot considerar que cap persona a Ucraïna pugui tenir una por fundada de persecució per motiu de processos de reclutament en aquest país", defensava el departament liderat per Fernando Grande-Marlaska.

També es va oposar a la protecció subsidiària. Creia que tornar a Ucraïna no suposava un "risc real de patir amenaces greus contra la vida o la seva integritat motivades per una violència indiscriminada en situacions de conflicte internacional o intern [article 10 c) de la llei d'asil]". La resolució detallava que els problemes es focalitzaven a Donetsk i Lugansk i que la família no hi vivia a prop. Ells van al·legar, però, que residien a Kherson, ciutat fronterera amb Crimea i a tocar del Donbass.

L'Audiència Nacional tenia sobre la taula resoldre el recurs a aquella decisió del ministeri de l'Interior i ha rebutjat l'asil pels mateixos motius que el govern espanyol: les conseqüències de no allistar-se no justifiquen la concessió de l'estatut del refugiat. Així ho ha determinat el Tribunal Suprem en diverses sentències anteriors a les quals s'acull ara la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional. "Si al país d'origen el servei militar és obligatori, no es pot pretendre que aquest tribunal afavoreixi l'incompliment d'aquest deure cívic; encara més quan no s'ha al·legat que el càstig que pugui comportar per a l'autor de la deserció sigui un tracte degradant o inhumà", ha deixat dit el Suprem.

"Una qüestió diferent és el compliment dels requisits per a la protecció subsidiària", prossegueixen els jutges en la seva sentència. L'escenari ha canviat com un mitjó i ara la guerra afecta tot el país. "És notori i suficientment conegut que Ucraïna es troba immersa en un conflicte internacional emmarcable en l'article 10 c) de la llei d'asil, sense que la inestabilitat i volatilitat de la situació permeti considerar la possibilitat de reubicació interna en condicions de seguretat i raonabilitat. [...] En la data i les circumstàncies actuals no es pot garantir la protecció en cap zona del país", destaquen.

Front comú per acceptar les peticions

La resolució judicial arriba el mateix dia que Unides Podem, ERC, EH Bildu, Compromís i Més per Mallorca han elaborat un manifest en el qual reclamen al ministeri de l'Interior que concedeixi les peticions d'asil que arribin els pròxims dies. Fonts de l'equip de Marlaska asseguren que encara no n'hi ha des que ha esclatat la guerra. Les formacions polítiques esmentades han instat el ministeri, precisament, a no discriminar a l'hora de resoldre les sol·licituds pel motiu de fugida del reclutament militar. Les diferències entre l'asil i la protecció subsidiària tenen a veure sobretot amb el període de vigència dels avantatges per als afectats. En el cas de la protecció subsidiària s'atorga el permís de residència durant cinc anys.

Els partits polítics anteriorment esmentats també han demanat que les peticions que hi ha en curs d'asil o protecció subsidiària es concedeixin. Fonts de l'Audiència Nacional informen que hi ha altres recursos de famílies ucraïneses pendents de resoldre, però no han concretat la xifra. Al ministeri de l'Interior consten durant el mes de gener 7.854 sol·licituds de protecció presentades i la ucraïnesa no figura entre les nacionalitats que encapçalen la llista. Caldrà veure si canvia en les pròximes estadístiques.

stats