Defensa
Internacional 26/04/2021

Espanya augmenta la seva despesa militar un 9,4% en l'any de la pandèmia

La pandèmia no frena la despesa militar mundial, que s'eleva als dos bilions de dòlars, un 2,6% més que el 2019

3 min
Una arma tipus MG3 de les forces armades alemanyes està preparada per embalar-la en contenidors amb altres armes destinades al nord de l'Iraq en una base militar a Waren
Disponible en:

BarcelonaEspanya ha augmentat la seva despesa militar un 9,41% durant l'any de la pandèmia, de 20.050 a 21.623 milions d'euros, que equivalen a 55 milions diaris, i segons els càlculs del Centre Delàs d'Estudis per la Pau suposa més d'un 3,93% del pressupost de l'Estat i un 1,8% del PIB. La inversió en recerca i desenvolupament militar prevista per a 2021 és de 861 milions i la més que la partida de recerca i desenvolupament santiari, que és de 287 milions. El govern espanyol també ha augmentat la despesa en compra d'armes, mentre que segons la Coordinadora Espanyola d'ONGD "Espanya és un dels països que el 2020 va reduir la seva despesa en cooperació , una partida a la qual l'any vinent es destinaran 3.115 milions d'euros.

La pandèmia no ha fet que els governs es replantegin la seva despesa militar: al contrari, el 2020 al món es van gastar 1,981 bilions de dòlars (1,650 bilions d'euros), un 2,6% més que l'any anterior, que ja havia registrat la xifra més elevada des del final de la Guerra Freda, segons l'informe que ha publicat aquest dilluns l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm (Sipri). Aquest creixement del 2,6% de la despesa militar mundial contrasta amb la caiguda del producte interior brut (PIB) d'un 4,4% amb la crisi del covid-19. De resultes d’això, el 2020 la partida militar va assolir una mitjana global del 2,4% de la despesa global.

"Podem dir que la pandèmia no va tenir un impacte significatiu en la despesa militar mundial del 2020", afirma Diego Lopes da Silva, investigador del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI i un dels autors de l'informe. "Falta veure si els països mantindran aquest nivell de despesa militar durant el segon any de pandèmia", afegeix.

Els EUA i la Xina, els que gasten més

El país del món amb més despesa militar són els Estats Units, que acaparen un 39% de la despesa global. La deriva de l'administració Trump i la creixent preocupació davant el rearmament de Xina i Rússia han augmentat la factura armada de Washington. El 2020 va arribar als 778.000 milions de dòlars, un increment interanual del 4,4%. Va ser el tercer any de creixement consecutiu de la despesa militar estatunidenca, després de set anys de reduccions continuades. L'increment s'explica per la "forta inversió en recerca i desenvolupament, i en alguns projectes a llarg termini com la modernització del seu arsenal nuclear i l’adquisició d’armes a gran escala", apunta Alexandra Marksteiner del SIPRI. L'administració Biden no ha donat senyals que estigui disposada a rebaixar el cost que suposa mantenir-se com a primera potència militar mundial. Jordi Calbó, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, denuncia que "la tendència global cap a una militarització extrema de les relacions internacionals és una realitat que sembla no tenir fi".

En segon lloc se situa la Xina, que fa temps que està prement l'accelerador per posar-se al nivell de les grans potències militars, amb una despesa que l'any passat es va enfilar fins als 252.000 milions de dòlars, un 1,9% més que l'any passat i un 76% més respecte a la dècada 2011-20.

Després dels Estats Units i la Xina, l'Índia, Rússia i el Regne Unit són els països amb més despesa militar: tots cinc junts sumen el 62% del total mundial.

Pel que fa als països de l'OTAN, la recessió ha fet que la despesa militar també augmenti per sobre del 2% de despesa del PIB que reclama l'Aliança en 12 països: en el cas de França, per exemple, aquesta barrera s'ha superat per primer cop des del 2009.

Xile i Corea del Sud, les excepcions

Alguns països són l'excepció a la norma i han decidir rebaixar la factura militar per afrontar la resposta a la pandèmia: és el cas de Xile o Corea del Sud. "Altres països, com el Brasil o Rússia, no ho han reconegut explícitament, però han gastat considerablement menys que el que havien pressupostat el 2020", afegeix Lopes da Silva. Al contrari, el govern de Viktor Orbán a Hongria ha augmentat la seva despesa militar com a part del seu pla d'estímul en resposta a la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

Més de 140 organitzacions de la societat civil de 30 països diferents que han fet pública una crida als governs de tot el món perquè redueixen les seves despeses militars, per a destinar-les a fer front a la crisi sanitària i la crisi ecosocial. Alerten que amb una reducció del 10% en la despesa militar mundial es podria finançar l'educació universal (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4) i amb el 9% del total es podria finançar en deu anys l’adaptació al canvi climàtic que proposa la Global Commission on Adaptation; només amb 26 hores sense gastar diners en armes es podriat treure de la fam a 34 milions de persones o amb les despeses militars dels estats membres de la UE durant els últims 4 anys, es podria finançar el Green New Deal Europeu.

stats