Per què Erdogan no pot veure ni en pintura Suècia i Finlàndia?

Turquia veta la seva entrada a l'OTAN per la protecció que han donat a organitzacions kurdes

3 min
El president  de Turquia,  Recep Tayyip Erdogan.

IstanbulNo hi tenen cabuda. Erdogan ha estat clar a l'hora de pronunciar-se davant la més que possible entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN. I és que els motius pels quals el president turc s'hi oposa són diversos, i des de la perspectiva turca, contundents: “Cap d'aquests països té una actitud clara i ferma contra les organitzacions terroristes”, va dir Erdogan, tancant la porta al sí de Turquia en la votació en què tots els membres de l’OTAN han d’estar d’acord en acceptar els nous aliats. I tot i que Ankara utilitza l'ambigüitat de la paraula terrorisme massa sovint, sobretot quan volen donar una resposta negativa, aquesta vegada hi posen nom. “Conviden terroristes als seus Parlaments i els deixen parlar. Fins i tot hi ha partidaris dels terroristes del PKK als seus Parlaments. Com volen que confiem en ells?”, va expressar el màxim mandatari turc.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan o el moviment de Fethullah Gülen, acusat d'instigar el fallit cop d'estat del 2016, són línies vermelles en què l'executiu turc no està disposat a cedir ni un sol mil·límetre. I el ministre d'Exteriors turc, Mevlut Çavusoglu, ho va reiterar quan ambdós països ja es disposaven a agafar l'avió per intentar convèncer Erdogan d'aixecar el polze el dia que tots els membres de l'OTAN hagin de votar. “Si venen a donar-nos lliçons sobre què és el PKK, que no es molestin a venir”, va dir el ministre. Per tant, mentre les delegacions nòrdiques esperen assegudes un senyal que els faci pensar que Ankara no serà un escull per entrar a la coalició, ja han demanat formalment la seva entrada.

Però la retòrica d'Ankara va evolucionant: “Turquia no estarà d'acord a fer insegura una aliança que es dedica a la seguretat”, va dir Erdogan. Perquè Ankara té dues espines clavades. La primera té a veure amb les relacions diplomàtiques: "Ells ja van imposar sancions a Turquia", va afirmar referint-se a l'embargament d'armes del 2019 per part de Suècia a Turquia quan Erdogan duia a terme la incursió militar al cantó kurd d'Afrin, a Síria. I la segona: Ankara es queixa que en els últims cinc anys tant Suècia com Finlàndia han ignorat o han denegat la petició de Turquia per extradir 33 persones acusades de mantenir vincles amb el PKK, catalogat com a terrorista per Turquia, la UE i els EUA, o de pertànyer al moviment de Fethullah Gülen.

Entre dos mons

A ningú se li escapa, a més, que Turquia fa de pont entre el Kremlin i Occident. Per una banda, la capacitat que Ankara té per endarrerir el procés d'entrada a l'OTAN de Finlàndia i Suècia és ben rebuda pel Kremlin. Per l'altra, l'OTAN no ha deixat mai de dir que Turquia és un soci indispensable dins la coalició i que hi té un paper destacat. En aquest sentit, Turquia sap que pertànyer a dos mons alhora els situa en una posició forta també amb els mateixos Estats Units. Per tant, la gran pregunta ara és saber què se li pot oferir a Ankara perquè accepti els dos països nòrdics a l'aliança.

La resposta més simple seria un canvi en la posició d'Estocolm i Hèlsinki davant els polítics kurds. Finlàndia ja ha reaccionat en la línia demandada per l'executiu turc. “Com a aliats de l'OTAN, ens comprometrem amb la seguretat de Turquia, de la mateixa manera que Turquia es comprometrà amb la nostra", va dir el president finlandès, Sauli Niinistö, justament des de la Casa Blanca i al costat de la primera ministra sueca, Magdalena Andersson. "Condemnem el terrorisme en totes les seves formes i estem activament compromesos a combatre'l”, va dir donant a entendre que algunes coses canviaran a Hèlsinki i Estocolm mentre Erdogan segueixi reclamant els “terroristes”. Arribaran les extradicions? 

Altres concessions poden venir des de Washington quan el Congrés doni llum verda a la venda de 40 unitats de F-16 i d'altres joguines armamentístiques incloses a la carta d'Ankara als Reis. Mentre el sí als països nòrdics no arriba, Erdogan es deixa estimar per la comunitat internacional i, de retruc, acumula victòries a ultramar per inflar la popularitat a casa seva, ara mateix en hores baixes i amb unes eleccions a tocar.

stats