"Lukaixenko estarà al poder fins que Putin li trobi un substitut"

Entrevista a Carmen Claudín, investigadora associada al Cidob

La desaparició de  Maria Kalesnikova aquest dilluns és un mal presagi per a Bielorússia. La jove activista, convertida de la nit al dia en una de les tres líders de l'oposició al dictador Aleksandr Lukaixenko, ha sigut detinguda o segrestada per un grup d'homes sense identificar que l'han introduït en una furgoneta amb l'única distinció de la paraula Comunicació. Per a Carmen Claudín, investigadora associada del Cidob i especialista en la regió, es fa difícil predir què pot passar-li a Kalesnikova que, a diferència de les seves dues col·legues, va optar per quedar-se a lluitar al país.

La policia assegura que no ha detingut Kalesnikova.

Podria ser una detenció que comptés amb la complicitat de les forces militars o de radicals exaltats que creuen que no s'està sent prou dur amb l'oposició. Amb aquest panorama no podem descartar res en relació amb la seva situació. L'única que s'havia quedat i, pel que sé, una dona molt valenta i reflexiva.

¿Tanta por té el règim d'aquestes tres dones?

Lukaixenko té por de tot el que representen aquestes tres dones, de com el poble ha perdut la por i surt al carrer. Durant la campanya Lukaixenko les va menysprear per ser ties, i ho dic així perquè ell s'hi referia així, dient-los "pobretes". Han demostrat, però, que representen un perill real per al seu poder i a Bielorússia s'ha creat una situació que ningú no s'esperava. Fins i tot Lukaixenko va quedar fora de joc i durant uns dies va estar absent, perquè devia confiar que les protestes moririen per si soles. I s'equivocava, perquè no han fet altra cosa que créixer.

Detinguda a Minsk la dirigent opositora bielorussa Maria Kolesnikova

¿Creu que el fet que l'oposició bielorussa estigui liderada per dones és significatiu?

Crec que no li hem de donar més importància, perquè el fet que siguin dones és del tot casual. No és un moviment de protestes encapçalat per dones sinó que han arribat al lideratge perquè els tres homes que representen o estan a la presó o no poden presentar-se a les eleccions. Han sigut una solució de recanvi. Però un cop hi són, efectivament, envien un missatge molt potent a Bielorússia, un país profundament masclista.

La setmana passada el primer ministre rus va anar a Minsk a donar suport a Lukaixenko. ¿Això és una mostra de fortalesa o de debilitat del bielorús?

El suport rus és una moneda de dues cares. Li dona una fortalesa conjuntural perquè permet a Lukaixenko mantenir-se al poder (i no podem oblidar que Rússia ha mantingut literalment Bielorússia), però alhora demostra que és un dirigent enormement debilitat, una evidència que sense Moscou no s'aguanta. 

Veronika Tsapkala : “Volem que es castigui la gent que ha comès atrocitats a Bielorússia”

Fins quan creu que Vladímir Putin deixarà fer a Lukaixenko?

Fins que li trobi un substitut que respongui als interessos del Kremlin i que alhora sembli que té un mínim suport popular. Si el deixés caure ara crearia un buit de poder. A Putin les protestes també l'han sorprès perquè aquesta situació no la tenia prevista, i sap que no pot fer com va fer a Crimea abans de l'annexió: enviar militars, els "homenets de verd", com els van anomenar.

Però ¿Putin no té ja massa fronts oberts, com el de Navalni amb la UE?

El de Navalni és un gran problema per al Kremlin, però encara en té un altre dins de Rússia, com són les grans protestes a   Khabàrovsk  [una regió de l'Extrem Orient Rus] per la detenció del governador. La gent que està sortint no són cap elit ni intel·lectualoides de Moscou o Sant Petersburg, sinó gent senzilla que estan plantant cara i protesten perquè volen que governi el candidat que van votar ells i no el que vulgui el Kremlin.

¿Lukaixenko té el final a prop?

El que és cert és que no hi ha marxa enrere. Ha perdut la seva base social i l'únic que el manté al poder és el braç armat, que és molt important.  

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF