El planeta ha perdut dos de cada tres animals en els últims 50 anys

La pressió humana als hàbitats salvatges impacta en la fauna i en l'augment de malalties zoonòtiques

La sobreexplotació de selves i boscos està matant la fauna salvatge. En els últims 50 anys la població global de molts dels vertebrats s’ha reduït en més de dos terços, concretament un 68%, segons els càlculs del grup naturista WWF, que ha analitzat l’evolució de més de 21.000 poblacions de 4.000 espècies.

Per regions, la pitjor part se l’emporta l’Amèrica Llatina, que gairebé veu com desapareixen la totalitat dels seus animals, amb un 94% menys. La segueixen a certa distància l’Àfrica (65% menys) i l’Àsia (45%). A Europa l’empobriment de població animal és menor, a escala del cens. La magnitud de la pèrdua de diversitat no té precedents i, si es veiés en una gràfica com dècada rere dècada s’ha anat reduint la fauna, els animals baixarien en una mena de tobogan en picat de camí a l’extinció.

Les caigudes són especialment greus entre les espècies que viuen a l'aigua dolça (bàsicament rius). En aquests hàbitats la població animal s’ha reduït fins a un dramàtic 84%, gairebé 9 de cada 10 dels que hi havia el 1970. És el cas del dofí del Iang-Tsé, un dels pocs dofins d’aigua dolça, que va perdre el 97% dels exemplars coincidint amb l’època en què es va construir la faraònica presa xinesa de les Tres Gorges, el projecte hidroelèctric més gran del món.

A l’informe es destaca la pèrdua de fins al 87% de la població de goril·les de la República Democràtica del Congo, que va protegir la naturista Dian Fossey, assassinada el 1985 aparentment per caçadors furtius en un crim que encara no està resolt. El comerç il·legal d'ocells es pot dir que ha deixat a un pas de la desaparició el lloro gris africà de Ghana, segons els investigadors, que estimen que ja només queda l’1% de la població de fa cinc dècades.

Les conclusions de l’informe que l’organització publica aquest dijous amb la participació de la Societat Zoològica de Londres són clares: el temps s’acaba per salvar la biodiversitat que habita la Terra, a causa de la pressió urbanística i la voraç activitat comercial al voltant de les masses de boscos, que any rere any van perdent superfície. “La desforestació i, en el sentit més ampli, la pèrdua d'hàbitat, que es basa en la manera en què produïm i consumim aliments, és la principal causa d’aquest dramàtic declivi”, assenyala Fran Price, director de WWF, per a qui les conseqüències letals no es deixen notar només en la vida de la fauna sinó també entre els humans.

I en aquest sentit, l'Ebola o el coronavirus, sostenen els autors, són grans exemples que aquesta sobreexplotació de territoris salvatges obliga persones i animals a una convivència més estreta i, per tant, es facilita la transmissió de virus i de malalties zoonòtiques, és a dir, que fan el salt de micos o ratpenats a les persones.

Els autors de l’informe no es limiten a assenyalar que els excessos dels humans són cars en biodiversitat sinó que insisteixen que el ritme de destrucció augmenta i cada cop és més difícil poder revertir els efectes de la sobreexplotació dels recursos naturals. “Si el món continua funcionant com és habitual durant la pròxima dècada, les pèrdues de vida salvatge trigaran dècades a invertir-se i les poblacions tenen menys probabilitats de revifar-se”, assenyala Price.

És en aquest punt que la consciència i el compromís de la societat, governs i també empreses seran cabdals per al futur de la diversitat mundial. WWF apunta que els consumidors tenen un gran poder de transformació i canvi perquè la decisió en la tria de la seva compra per productes i marques sostenibles marcarà la diferència entre aturar la pèrdua de la fauna i avançar cap a la sisena extinció, com ja va alertar l’ONU l’any passat. A les empreses, continua l’estudi, els caldrà posar en pràctica noves cadenes de producció i distribució per reduir l’impacte, i als governs, unes legislacions que s’aboquin en la protecció de la natura.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF