Egipte es reivindica en el conflicte de Gaza

El CaireQuan a finals de l’any passat fins a quatre països àrabs, amb els Emirats Àrabs Units al capdavant, van signar els anomenats Acords d’Abraham per oficialitzar la normalització de relacions amb Israel, Egipte, que fins aleshores havia sigut, juntament amb Jordània, un dels únics dos països amb vincles oberts amb Tel Aviv, va rebre la notícia amb neguit. Per al Caire, el pacte representava una amenaça potencial a la tradicional influència sobre la qüestió palestina i el conflicte amb Israel que havia retingut a nivell regional, una de les poques arenes que encara feien del país un soci clau, sobretot a ulls de Washington, a la zona.

La recent ofensiva d’Israel sobre la franja de Gaza, però, ha sacsejat de forma fatídica el taulell, i Egipte s’ha mobilitzat ràpidament per demostrar que continua sent un actor important. En aquest sentit, els països signataris dels acords de normalització han hagut de veure no només com no han pogut evitar una nova operació militar a Gaza, sinó que, a més, la seva nul·la capacitat per influir en les accions d’Israel ha quedat al descobert. Mentrestant, en canvi, el Caire ha fet un pas endavant per actuar de mediador entre Israel i Hamàs, el grup islamista que controla la franja, i ja ha anunciat, abans que ningú, que destinarà un paquet de milions d’euros en inversions per reconstruir-la un cop cessin les hostilitats.

Per aconseguir-ho, les autoritats egípcies comptaven amb experiència en la matèria, ja que va ser precisament el Caire qui va poder, en última instància, tancar un alto el foc entre les dues parts tant en l’ofensiva militar israeliana Pilar Defensiu del 2012 a la franja, com en la guerra de Gaza del 2014. Així mateix, Egipte és l’únic actor a la regió que gaudeix de bones relacions tant amb Tel Aviv com amb Hamàs i la resta de faccions palestines, i també és l’únic país que compta amb una frontera amb Gaza, on hi ha l’únic pas fronterer que no controla Israel.

En aquesta ocasió, Egipte, en coordinació amb Jordània i en contacte amb Qatar, que són els dos altres països de la regió amb una important influència sobre les parts, ha enviat una delegació mediadora, probablement encapçalada pels seus serveis d’intel·ligència, que solen encarregar-se d’aquesta carpeta, a Israel i als territoris ocupats palestins. I segons mitjans israelians, també el govern de Benjamin Netanyahu ha confiat en la intervenció d’Egipte per poder mediar amb Hamàs. El ministre d’Exteriors egipci, Sameh Shoukry, ha sigut, al seu torn, l’encarregat de mantenir el contacte amb els homòlegs d’altres països com Israel, l'Aràbia Saudita, Rússia i Alemanya, segons han informat a través de diversos comunicats, que reflecteixen la seva centralitat.

Trucada de Joe Biden

També els Estats Units han admès que han estat treballant amb Egipte per arribar a l'alto el foc, un dels principals objectius del Caire, i dijous a la tarda el president d’Egipte, Abdel Fattah al-Sissi, va rebre una trucada del seu homòleg a la Casa Blanca, Joe Biden, per intercanviar impressions sobre com aturar “la violència i l’escalada als territoris palestins”, segons un comunicat del seu portaveu, Basem Rady. Aquesta mateixa setmana, Al-Sissi s'havia reunit igualment amb el president francès, Emmanuel Macron, i el rei Abdul·lah II de Jordània per coordinar una proposta de resolució sobre un possible alto el foc presentada al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

D’altra banda, Egipte ha optat per adoptar també una posició més obertament a favor del poble palestí que en el passat, un canvi que els analistes atribueixen a la seva voluntat de marcar encara més distància amb els països àrabs signataris dels Acords d’Abraham. Així, el ministeri de Sanitat del país ha anunciat que ha habilitat 11 hospitals per rebre ferits palestins, tot i que de moment n’han arribat amb comptagotes. I el portaveu de Presidència, Basem Rady, va anunciar dimarts que el Caire ha decidit destinar uns 400 milions d’euros per reconstruir la franja un cop acabin les hostilitats, una decisió que contrasta amb la seva postura després de la guerra de Gaza del 2014, quan el país va acollir una conferència de donants per la franja però va decidir no donar-hi res.