Els escàndols de Boris Johnson

Qui és la dona que pot acabar amb la carrera política de Boris Johnson?

Sue Gray, la número 2 de l'escalafó del funcionariat britànic, havia regentat un pub a Irlanda del Nord

3 min
Una imatge de Sue Gray, facilitada pel govern britànic

LondresGus O'Donnell, antic número 1 del funcionariat del Regne Unit fins a finals de l'any 2011, posteriorment molt involucrat en la campanya del Brexit a favor de la permanència del país a la Unió Europea, va dir una vegada en relació a la seva feina i a la dels servidors públics: "D'entre totes les persones de l'administració britànica que escrivissin les memòries, les seves serien les més valuoses, les més impagables i les més sensacionals. Estic del tot segur que no les escriurà mai: els seus secrets se n'aniran amb ella a la tomba". Parlava de Sue Gray, de 63 anys, la dona que està en boca de tothom aquests dies a Westminster perquè pot acabar amb la carrera política de Boris Johnson arran de la investigació i l'informe, d'imminent publicació, sobre els escàndols del Partygate. Imminent però que es fa esperar més del que s'especulava fins aquest matí de dimecres.

Però qui és? Què se'n sap, més enllà del mantra que ha repetit tothom fins ara, relatiu a la seva inviolable honestedat? El que és segur és que no revelarà les moltes o poques pressions que pot haver rebut les últimes setmanes, des que Johnson li va encarregar que establís "una relació general de la naturalesa de les festes" que van tenir lloc a Downing Street i Whitehall durant els diferents períodes de confinament, i que també establís si s'hauria d'emprendre alguna "acció disciplinària individual" contra els implicats.

Gray treballa per encàrrec del seu cap directe, Johnson, qui podria ser el màxim perjudicat un cop es coneguin les seves conclusions. Un fet paradoxal. No se n'espera cap judici, però, només una enumeració de fets arran de les proves obtingudes.

Una agent de l'estat profund

Nascuda a Londres, Sue Gray va entrar a formar part de l'administració pública a finals dels anys 70. Amb l'excepció d'una excedència del servei als anys 80, durant la qual va regentar un pub a Irlanda del Nord, d'on és el seu marit, el cantant Bill Conlon, sempre hi ha treballat. És mare de dos fills amb Conlon.

De forma molt discreta, Gray ha passat per alguns dels càrrecs de més responsabilitat de la burocràcia de Whitehall, el cor de l'administració del Regne Unit. Tan discreta que té fama de dona enigmàtica, amb les qualitats necessàries per ser una espia, cosa que li han preguntat recurrentment les (poques) vegades que s'ha deixat entrevistar. Òbviament, sempre ho ha negat, principi bàsic de supervivència de qualsevol espia.

Un perfil de l'any 2015 publicat per la BBC assegurava que era "coneguda per la seva determinació a l'hora de no deixar rastres documentals". I informava també que havia aconsellat els assessors especials dels diferents ministeris sobre com destruir correus electrònics mitjançant el que anomenava una "supressió doble". Alhora, havia fet almenys sis intervencions "per indicar als [responsables] departamentals" com oposar-se, amb pràctiques burocràtiques legals però tendents a l'entorpiment, a les revelacions a què l'administració està obligada quan s'invoca la llei de llibertat d'informació" i la petició encaixa dins dels paràmetres de la legalitat.

Gordon Brown, exprimer ministre laborista (2007-2010), en parla a les seves memòries. Brown diu que és una dona amb qui es pot comptar per obtenir "uns consells savis quan, com passava amb massa regularitat, es produïen minicrisis i crisis". Un periodista de The Guardian, Rajeev Syal, l'ha descrit recentment com "una agent intransigent". I el també periodista polític Andrew Gimson ha dit que per a Sue Gray "tot el poder de la funció pública és el seu modus operandi". I ha reblat: "Deu la seva lleialtat al govern permanent i a l'estat profund". D'alguna manera, doncs, i això tant pot ser un avantatge com un inconvenient, està per sobre del bé i del mal de tot allò que afecta els polítics. I no s'ha de sotmetre al veredicte de les urnes.

A partir de dues de les seves investigacions han caigut alguns ministres del govern. El 2017 va investigar Damian Green, número 2 de Theresa May, que va utilitzar l'ordinador del Parlament per veure pel·lícules pornogràfiques. Els fets es remuntaven al 2008 i Gray va establir que havia mentit quan se'l va investigar per primera vegada i també sobre un presumpte assetjament a la periodista parlamentària Kate Maltby. Una altra de les seves víctimes va ser Liam Fox, ministre de Defensa de David Cameron, a qui es va investigar per convidar una persona aliena al seu staff, presumptament el seu amant, a diversos viatges oficials. Fox va dimitir el 2011, tot i que va tornar al primer govern de Theresa May el 2016.

A banda de l'esment a la seva "independència de criteri" que tant govern com oposició no s'han cansat de proclamar des que Johnson li va fer un encàrrec enverinat, una broma també s'ha escampat per Westminster. "Si l'antiga propietària d'un pub no sap que és una festa, qui ho hauria de saber?" Sembla, doncs, que Gray és la persona més adient per analitzar què ha passat al Número 10. En funció del que escrigui, la festa acabarà en gran ressaca per a Boris Johnson.

stats